Avui m'estreno!

Raimon Panikkar és coautor, juntament amb Milena Carrara, del llibre Pelegrinatge al Kailasa i al centre d’un mateix (Pòrtic, 2009) on escriu: «tan bon punt apareix una intuïció gairebé sempre començo un llibre o, si no, un article per tal de controlar, aclarir, aprofundir i finalment formular les meves experiències» (p.159).

En aquesta afirmació hi ha dos temes suggeridors: el primer és el de l’aparició de la intuïció i de la necessitat d’agafar-la al vol; el segon, la importància de posar paraules a allò que intuïm per tal de conèixer-nos, comunicar-nos i crear pensament.

La intuïció, sovint, és fruit de l’estudi o de la meditació, però també és un regal inesperat que m’és donat en qualsevol moment: a la dutxa, a la cuina, al metro, o en l’espai d’abaltiment que precedeix al son; aleshores se’m fa difícil trobar la llibreta on apunto aquesta mena de coses i, si la trobo, no apareix la ploma, o, si estic a punt d’adormir-me, penso que demà ja me’n recordaré; i l’acabo escrivint en qualsevol tros de paper, o m’adormo repetint-la. Però no em caldria fer-ho, perquè sempre em queda el regust de la intuïció i, si m’hi esforço, puc tornar a recuperar les paraules.

Necessito posar paraules a allò que experimento, si no ho faig, se m’embullen les idees amb els sentiments, les lectures amb les frases d’altri, i perdo el fil de la pròpia història. Per a mi, escriure és entendre’m, però no només això, perquè en la mesura que m’entenc em puc explicar i et puc entendre, i en la mesura que ens comuniquem creem pensament, i anem avançant.

Avui m’estreno en aquest bloc. Sé que m’ajudarà a anotar les intuïcions que caço al vol, a posar ordre en el caos de la meva escriptura; potser fins i tot aconseguiré un ritme per al meu pobre diari, que es queda llargues temporades orfe de lletres, i tan de bo recordi on he posat la llibreta i no perdi la ploma…, però sobretot m’agradarà comunicar-me des del més profund. Escriure ressenyes de viatges per camins interiors.