El relat que explica la presencia i predicació de Pere a casa del centurió Corneli i la irrupció sorprenent de l’Esperit Sant sobre els qui escoltaven Pere el llegim avui a la primera lectura d’aquest diumenge. El passatge és llarg i la lectura litúrgica en fa una selecció ( Ac 10, 25-26.34-35.40-48).
El passatge mostra que el missatge de Jesús és una oferta de salvació universal no restringida només als jueus i que, en conseqüència, el do de l’Esperit és atorgat també als pagans representats per la casa de Corneli.
Tres protagonistes intervenen en els fets que descriu Lluc: Pere, el centurió Corneli i l’Esperit Sant.
L’estada de Pere és un pas decisiu per acceptar que la salvació s’adreça també als pagans. Tot i les paraules de Jesús de ser testimonis fins a l’extrem de la terra (Ac 1,8), és a dir, la terra dels pagans, Pere s’entossudeix en restablir l’Israel històric refent, amb l’elecció de Maties, el número de dotze apòstols equivalent a les dotze tribus d’Israel (Ac 1,15-26) perquè en el fons creu que Israel és el destinatari del missatge de Jesús.
L’estada a casa de Corneli ha tingut la seva preparació. Quan es troba a casa de Simó el pellaire, la casa d’un impur, Pere té una visió que li mostra tota mena d’animals impurs baixant del cel en una vela. La veu de Jesús li diu que en mengi i que no tingui per impur el que Déu ha fet pur (Ac 10,6-16) És una clara invitació a superar tabús sobre la puresa ritual i el prepara per entrar a cas d’un impur i per veure com l’Esperit Sant davalla sobre jueus i pagans. En el moment en que el discurs de Pere hauria d’exposar el missatge alliberador de Jesús a tota la humanitat, Pere posa sobre la taula el mandat de Jesús de predicar al poble ( s’entén el poble d’Israel) excloent així la predicació als pagans. En tot cas els pagans que s’avinguessin a formar part del poble d’Israel obtindrien la salvació; una limitació que l’Esperit desbarata irrompent i deturant el discurs de Pere.
La persona de Corneli i la ciutat de Cesarea no han estat escollits a l’atzar. Cesarea, ho diu en el nom, és la ciutat del Cèsar, residència de les autoritats paganes en contraposició a Jerusalem residència de les autoritats religioses. Corneli és un centurió romà del qui se’ns dona el nom de la cohort que comanda, Itàlica. Cesarea, Corneli, Itàlica noms llatins introduïts per emfasitzar el paganisme. La posició social de Corneli és la d’una persona benestant, potser Lluc hagi volgut contrarestar certs corrents que titllaven el cristianisme com una cosa de pobres i de baixa condició social (Tac Ann 15,44).
Lluc escriu a Teòfil i li fa veure que les autoritats religioses no han reconegut Jesús i sí ho han fet les autoritats paganes representades per Corneli.
L’Esperit es fa present i es dona sorprenentment a tots els presents. L’esperit es dona a qui vol, quan vol i on vol. L’Esperit s’ha fet present a Jerusalem ciutat religiosa del judaisme; ara ho fa a Cesarea la poderosa ciutat romana amarada de paganisme. És un díptic molt propi de l’estil narratiu de Lluc.
L’Esperit es dona imposant-se sobre el discurs doctrinal de Pere. L’Esperit no es deixa empresonar per determinades doctrines, ni dogmatismes.
El do de l’Esperit i el baptisme cristià sempre han anat de costat però això no vol dir que l’Esperit estigui supeditat i condicionat a la recepció del baptisme, aniria en contra de la seva llibertat que hem exposat suara. Lluc dona notícia d’uns samaritans que han rebut el baptisme sense haver rebut l’Esperit Sant (Ac 8,16). A casa de Corneli l’Esperit es dona als qui no han rebut el baptisme. La vinguda de l’Esperit a casa de Corneli ha esdevingut sense cap dubte una altra Pentecosta.
Diumenge 6é de Pasqua. 5 de Maig de 2024
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.