L'explicació de les tansions politiques al voltant del conflicte siro-efraimita serveix per conèixer el marc on cal situar la profecia d'Isaies, que anuncia el naixement d'el fill del rei que ha d'assegurar la continuïtat de la dinastia de David, tal i com explica avui, Nit de Nadal, el teòleg Josep M. Solà.
ASSEGURAR LA DESCENDÈNCIA
Els capítols del 7 al 12 del llibre d'Isaïes reben el nom de LLibre de l'Emmanuel, que vol dir Déu amb nosaltres i és el nom que rep el fill d'Acaz, rei del regne de Judà en temps del profeta Isaïes. L’anunci del naixement d’aquest fill és el tema estrella de tot el llibre; els altres temes, que l’acompanyen són la condemna de Damasc i Efraïm ( el regne del nord) i el càstig dels assiris. Un fragment d'aquest llibre (Is 9,2-7) es llegeix a la primera lectura de l'eucaristia d'aquesta nit
L’esmentat llibre recull el posicionament polític, que el profeta prengué en el que s'ha anomenat guerra siro-efraïmita. Cal repassar els esdeveniments històrics per entendre aquest conflicte bèl·lic i copsar l’entramat de fons d’aquests capítols. Teglatfalassar III endega una campanya militar amb l'objectiu de conquerir Gaza, ciutat del sud d'Israel. Arrasa tot el que troba al seu pas. Els reis de Damasc, capital de Síria i de Samaria, capital d'Efraïm ordeixen una coalició, juntament amb altres reis, per parar els peus a Teglatfalassar. Per reforçar la coalició pressionen el regne del sud, Judà, que s'hi incorpori sota l’amenaça de derrocar-lo i posar-hi un rei no descendent de David.. Per Judà les esperances són fosques, per una banda demanar auxili a Assíria representa la submissió total a l'imperi i la pèrdua de la independència; per altra, accedir a la coalició suposa, a la llarga, ser aniquil·lats per Assíria. Davant aquest panorama, la veu del profeta s’alça i fa una aposta per la independència. Anuncia el naixement del fill del rei, que assegurarà la continuïtat dels descendents de David i demana confiança en Jahvè, que, com altres vegades en la història d'Israel, salvarà el seu poble.
El profeta introdueix el record de la gesta de Madian. Què va passar? Els fets estan consignats en el llibre dels Jutges (6-7). Els madianites, a base de saquejos, havien reduït els israelites a la misèria extrema. Gedeó es fa càrrec de la situació i lidera la guerra contra els madianites. Pràcticament no hi ha batalla. Tres cents homes i Gedeó rodegen el campament madianita i, a mitjanit, toquen el corn i encenen les torxes. Els madianites comencen a matar-se entre ells. La desfeta és total. Isaïes recorda la gesta de Madian per encoratjar els habitants del regne de Judà, a fi que tinguin confiança en Jahvè, tal com la tingueren els israelites quan es veieren, igual que ara ells, desesperats. A més d’això es pot establir una relació entre la llum dels israelites, que fa fugir els madianites i la llum, que resplendeix i fa fugir la tenebra (v.1). Tan en un passatge com en l’altre la llum és símbol de salvació. Però també la llum és símbol de la reialesa. El segon llibre de Samuel diu.” Si el qui governa, ho fa amb temor de Déu, serà lluminós com l’albada”. L’anunci de l’adveniment de la llum sobre la fosca, que oprimeix el poble equival a l’anunci del naixement del fill del rei que ha d’inaugurar una tongada de temps millors.
Els quatre noms, que es donen al fill del rei, que ha de néixer pot estar inspirat en el costum egipci de imposar noms nous al sobirà el dia de la seva entronització. Potser notar el de “Pare per sempre”. La funció del rei, que s’ha de preocupar pel seu poble s’assembla a la del pare que ha de vetllar i tenir cura dels fills. La perpetuïtat fa pensar en la profecia de Natan, que assegura a David que el seu reialme es mantindrà per sempre.
Nadal del Senyor
25 de Desembre de 2011
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.