Václav Havel, home polifacètic de gran rellevància política, després de passar per la presó en haver lluitat a favor dels drets humans, va ser elegit president de Txecoslovàquia durant la Revolució de Vellut. Després d'acordar la separació de Txèquia i Eslovàquia com a dues Repúbliques independents, va ser elegit president de Txèquia. Famós és el seu pensament sobre l'esperança: «L'esperança no és la creença que alguna cosa sortirà bé, sinó la certesa que les coses, independentment de com surtin, tenen un sentit.»
En el darrer divendres d'abril, les Cotxeres de Sants a Barcelona van acollir la Trobada d'Educadors de les Obres Socials Maristes de Catalunya, que comprenen 15 obres socials, amb 3.653 usuaris, atesos per 134 professionals i 128 voluntaris. En la meva intervenció breu, com a obertura de la jornada, vaig recordar la frase de Václav Havel i vaig qualificar la Trobada com un cant a l'esperança. Esperança que no s’ha de confondre amb optimisme, ni amb expectativa. L'optimisme se centra sobre els aspectes més favorables de la realitat, amb la convicció que acabarà sempre bé. Focalitza sobre el resultat. L'expectativa juga amb el desig d'un futur feixuc, que si no s'esdevé enfonsa en la frustració. L'esperança, que tampoc es redueix a espera, posa l'èmfasi en el sentit del que es fa, més enllà del resultat que s'obtingui.
Les persones, implicades en l'àmbit social des de diverses òptiques, com l'educativa, laboral, psicològica, mediadora, etc., saben que la seva tasca és àrdua. Afronten situacions molt difícils, de vegades extremes. Busquen atendre infants, adolescents, joves, que viuen en la marginació i en l'exclusió. Saben que empoderar els seus destinataris implica reconstruir, allà fins on sigui possible, el teixit familiar, sovint també molt deteriorat. Els èxits arriben a comptagotes. En una societat pendent sempre dels resultats, de vegades la seva dedicació resulta incomprensible. La seva acció social té sentit, com el té lluitar per la justícia i pels drets humans. Actuen sense paternalismes, que prorroguen el sistema i dificulten la superació.
El somni dels educadors d'obres socials, amb el seu compromís i la seva dedicació, possibilita que els descartats de la societat, que les persones més vulnerables, que aquells que gaudeixen de menys oportunitats... puguin realitzar els seus propis somnis. Havel, amb els recursos de la seva fe catòlica, entenia que l'esperança, més que alimentar-se d'èxits, es nodreix d'amor.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.