Què diuen sobre religió els programes electorals del 12M?

Anna Guimerà / Roger Vilaclara –CR En vigílies de les eleccions autonòmiques que se celebren aquest 12 de maig; hem buscat què diuen els programes electorals dels diferents partits polítics que busquen aconseguir presència al Parlament de Catalunya sobre religió,  espiritualitat i l'escola concertada. Hi ha propostes sobre els afers religiosos pel país? És una prioritat la diversitat religiosa? Quin paper hi juguen les tradicions religioses en les polítiques públiques? Un recull que hem fet a partir dels grups parlamentaris que actualment tenen representació al parlament.

Després de revisar tots els programes electorals, observem que hi ha poca presència del fet religiós en les seves propostes i idees per al país. Hi ha tres llistes que dediquen seccions concretes a aquest àmbit, dues de les quals amb propostes per retallar la presència de la religió a les institucions públiques o a les aules. Amb tot, la majoria de candidatures parlamentàries mencionen el terme juntament amb idees com el respecte, la llibertat i la diversitat. En alguns d'aquests programes es relaciona el fet religiós amb la cultura, les tradicions i, fins i tot, els drets dels animals o la justícia sexual. Quan es parla de religió, també surten conceptes com l'Oficina d'Afers Religiosos, els béns immobles de propietat religiosa o les minories religioses. I una dada curiosa: si comparem el percentatge de pàgines dedicades a la religió de cada programa electoral amb el de les eleccions municipals de Barcelona el 28M, la xifra augmenta substencialment.

ERC: Llibertat de creences i pluralisme

El programa electoral d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) menciona la religió en un parell de punts diferenciats. D'una banda, en l'apartat 'Ciutadania' i sobre les línies estratègiques pel futur, ERC menciona que vol treballar per "una república laica, amb llibertat de creences i conviccions, que garanteixi la lliure pràctica de les creences i el pluralisme religiós". 

D'altra banda, la religió també apareix al programa d'ERC quan es mencionen els drets i benestar dels animals. "Les institucions públiques han de tenir una oferta alimentària sensible al benestar animal, així com més inclusiva amb les ciutadanes i ciutadans que tenen restriccions alimentàries per motius de salut, ètics o religiosos", diu el text.

Pel que fa a l'escola concertada, la llista de Pere Aragonès demana un nou decret de concerts per "equiparar les condicions de la pública i la concertada dins d'un únic Servei Educatiu de Catalunya". "Millorarem el finançament dels centres aplicant fórmules més equitatives de finançament i també tenint en compte els nivells de complexitat", diuen.

PSC: Fer efectiu el càracter aconfessional

El Partit Socialista de Catalunya (PSC) dedica un punt sencer sobre "la llibertat de consciència i laïcitat". Sobre la llibertat religiosa, subratllen que és "un dels fonaments de la convivència i la cohesió social" i que "cal garantir-les promovent polítiques públiques de caràcter laic que facin efectiu el caràcter aconfessional de l'Estat". 

Per la promoció d'aquest punt consideren que cal que la ubicació dels nous espais de culte es produeixi sempre des del respecte a la llei; promoure la incorporació de l'ensenyament cultural sobre el fet religiós en termes d'integració i de convivència; transformar els llocs de culte als centres públics en llocs d'ús públic no confessional; retirar els símbols religiosos en edificis públics; promoure la revisió de la forma de celebració dels actes institucionals per garantir el seu caràcter aconfessional; o promoure un "pacte nacional per la laïcitat".

Sobre l'ensenyament, el partit de Salvador Illa també demana garantir que la formació d'infants i joves en alguna creença o tradició religiosa en concret "es faci fora de l'horari lectiu". 

El PSC també es posiciona sobre els béns immobles d'interès cultural pertanyents a l'Esglèsia catòlica i subratlla la necessitat d'establir un "nou i renovat" marc legislatiu que vetlli per l'ús correcte d'aquests béns. 

El terme religió també apareix a l'apartat sobre el col·lectiu LGTBI del PSC per referir-se a la lluita contra "qualsevol expressió d'intolerància  per raó de religió o conviccions", entre altres.  

El PSC no menciona l'escola concertada al llarg del seu programa.

Junts: Enfortir relacions entre institucions i comunitats

A Junts per Puigdemont (Junts) es dedica un punt a la "diversitat religiosa" dins l'apartat sobre la llibertat i la tolerància. "El fet religiós és un element d'integració social", defensen. Per aquest motiu, creuen que "cal reconèixer l'aportació positiva que socialment fan les comunitats religioses i fomentar-ne el diàleg". Es parla de llibertat religiosa i es mencionen els tractats internacionals que la defineixen com a dret individual amb una projecció pública i comunitària. 

Junts també menciona alguns objectius i accions a dur a terme sobre aquesta temàtica. Asseguren que enfortiran les relacions entre institucions públiques i comunitats religioses; proposaran al Parlament una comissió de seguiment per a la diversitat religiosa; elaboraran un pla de treball sobre els afers religiosos; donaran suport per adequar locals destinats a centres de culte; i emprendran les accions necessàries per adequar els cementiris a la diversitat religiosa; entre altres. 

Al programa del partit encapçalat per Carles Puigdemont la religió també es menciona quan es parla d'identitat i respecte per la diversitat. El terme apareix en forma de "comunitats religioses" per referir-se a col·lectius on incidir per ser "agents d'acollida i ensenyament". 

Per aquestes eleccions, Junts també subratlla que impulsarà la transferència de les competències relatives al registre d'entitats religioses.

Sobre la concertada, Junts especifica que vol un ensenyament de convivència entre la titularitat pública i la titularitat privada concertada. 

Vox: Protegir les tradicions com a valor turístic

El partit d'extrema dreta que ja va obtenir representació política en les anteriors eleccions al Parlament de Catalunya, parla de religió en l'apartat sobre turisme i patrimoni natural. "Promourem la protecció de les tradicions populars i esdeveniments religiosos propis del món rural com a part integrant de l'oferta de valor turístic català", diuen.

Es refereixen a les esglésies com a patrimoni que parla "del que som i de com hem arribat a ser-ho". I, en aquesta línia, asseguren que modificaran la llei de Patrimoni Cultural català per garantir la protecció d'esglésies, catedrals, convents i ermites. 

En l'àmbit educatiu, el partit d'Ignacio Garriga assegura que garantirà "la lliure elecció de centre educatiu". Vox afirma que ho faran sostenint tots els centres educatius concertats, sense cloure els col·legis d'educació diferenciada, als centres d'educació especial o als centres religiosos, "especialment atacats pels últims governs separatistes".

CUP: Treballar per una escola “realment laica”

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP), al seu programa electoral, critica l'ús interessat de discursos feministes que grups d'extrema dreta utilitzen amb "la finalitat d'atacar altres cultures, religions o orígens". 

Sobre la religió, la CUP també demana desvincular el protocol 'Proderai' dels cossos policials i abordar la complexitat de l’expressió religiosa des del vessant educatiu i l’acompanyament social. Alhora, fer pedagogia contra la islamofòbia i el racisme.

En l'apartat sobre la democratització de la tecnologia, la CUP demana models i algoritmes de l'aprenentatge automàtic que no introdueixin un biaix de sexe, raça o religió.

Pel que fa a l'ensenyament, els de Laia Estrada volen treballar "per una escola realment laica" i deixar d’impartir la religió catòlica a tot centre públic i concertat. "Ensenyar religions segrega els alumnes segons la seva confessió o la de les seves famílies", diuen. Per aquest motiu, creuen que cal pensar "noves formes d’interculturalitat que incloguin aprendre sobre la història de les cultures, filosofia i religió".

A més, la CUP subratlla que hi ha "un menysteniment de l'educació pública" que es deriva del manteniment de l'escola privada concertada "sovint religiosa". Una escola concertada que, diuen, "absorbeix una part molt important dels pressupostos destinats a l’educació i és la responsable de l’augment de la segregació escolar".

Comuns: Acabar amb l'ensenyament curricular de la religió

La llista dels Comuns i Sumar dedica un llarg apartat a la importància del treball per "un país laic". En aquest apartat hi apareix, evidentment, en múltiples ocasions el terme religió. Defineixen la laïcitat com la neutralitat religiosa, però també com l'eina per combatre contra les creences de pensament contràries a les lleis democràtiques. 

El programa de la llista que encapçala Jèssica Albiach demana eliminar qualsevol mena de simbologia religiosa en els actes oficials; que l'ensenyament de la religió no formi part del currículum ni de l'expedient acadèmic; i eliminar qualsevol simbologia religiosa dels centres d'ensenyament. 

La religió també apareix en apartats com el patrimoni, la memòria democràtica o la justícia sexual i reproductiva. En aquest últim, afirma que alguns drets relacionats amb aquest àmbit s'enfronten a contínues amenaces per part de "fonamentalismes polítics i religiosos". 

Sobre l'escola concertada, els Comuns afirmen que el sistema de concerts genera "segregació i profundes desigualtats entre l'alumnat". Per això, exigeixen desplegar una inspecció sistemàtica i acurada dels centres concertats i retirar el concert a aquells que segreguin l'alumnat. 

Ciutadans: Fer efectiu el dret a escollir l'educació dels fills

Ciutadans menciona la religió quan parla d'una estrategia de prevenció de la radicalització per combatre el terrorisme. "Col·laborarem per trencar amb els missatges que puguin generar comunitats d'inspiració pseudoreligiosa", diuen.

Sobre la concertada, la llista encapçalada per Carlos Carrizosa afirma: "Farem efectiu el dret de les famílies a escollir l'educació dels seus fills". També asseguren que reconeixeran als docents en centres públics i concertats de Catalunya la condició d'autoritat pública. 

El programa del PP, partit que lidera a Catalunya Alejandro Fernández, només té dues pàgines i no menciona en cap cas la religió i tampoc l'escola concertada. 

La religió, en percentatges

D'altra banda, una dada rellevant sobre la presència del fet religiós als programes electorals és la proporció de pàgines dedicades a aquest àmbit amb relació al total de pàgines del document. Per fer aquest percentatge, no s'ha comptabilitzat les pàgines dedicades a l'escola concertada, només aquelles que estrictament tracten l'àmbit religiós. Al programa d'ERC, de 169 pàgines, a dues hi apareix la religió (1,2%). Al del PSC hi apareix a 3 de 149 (2%); al de Junts hi ha 4 de 230 (1,7%); al programa de Vox a dues de 49 (4,1%); al de la CUP trobem la religió a 5 de 117 pàgines (4,2%); al programa dels Comuns i Sumar a 9 de 184 (4,9%); al de Ciutadans a 1 de 13 (7,7%); i, finalment, al del PP a 0 de 2 pàgines (0%).