Molts interrogants suggereixen des de les civilitzacions més antigues tot el que fa referència a la transmissió de la ciència i el saber. Un d’ells el de considerar quins son els homes i les dones veritablement savis. Per a alguns el veritablement savi pot ser el que sap transmetre la seva ciència sense cap necessitat de fer evident el seu avantatge en els seus seguidors o deixebles. Igualment es pot considerar que algú és realment una persona sàvia no només per l’admiració que causa el seu saber sinó per la manera com sap delectar els altres i transmetre’ls i encomanar-los el gust i l’interès per tot allò que se’ls està donant a conèixer.
Interrogants semblants ens poden sorgir en apropar-nos al coneixement i la transmissió de la fe. Aquí, però, no ens referim només a una ciència per a ser explicada sinó a una Bonanova, la de l’Evangeli, per a ser viscuda.
La Teologia ordena, sistematitza, es nodreix de la Sagrada Escriptura, del Magisteri de l’Església, de la fe. I d’aquesta manera ens apropa a Déu. La pregària i els Sagraments ens comuniquen la força de Déu i ens apropen al seu Misteri.
La Sagrada Escriptura, sovint, ens revela novament la primacia de l’amor en la Bonanova de l’Evangeli. Talment com si d’una ciència o saviesa es tractés. Amor que es viu de moltes maneres i que es revela de moltes maneres diferents en tota l’Escriptura.
Es revela l’amor en la contemplació de l’escena de les dones al peu de la creu. Quan ha desaparegut tota esperança, i possiblement tota fe, però encara els queda la caritat, l’amor, que els fa romandre al peu de la creu fins i tot abans que el crucificat ressuscités.
Sant Pau fa contínuament referència a l’amor, en molts moments de les seves epístoles. La més radical, 1a Corintis,13: Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels, si jo tingués el do de profecia, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau, però no estimés, no seria res, de res em serviria.
A l’evangeli segons sant Joan aquest fixa l’amor del Pare com el vincle absolut entre Ell i el cristià: “Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell.” (Jn 14, 23)
Igualment és l’evangelista Joan que estableix la primacia de l’amor per tal d’assolir la plenitud de vida que Déu ofereix: “Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l'amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l'amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l'alegria que jo tinc, una alegria ben plena.” (Jn 15, 9-10)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.