Se'n pujà al cel

SE’N PUJÀ AL CEL

Comentari a la primera lectura de la festivitat de l’Ascensió del Senyor

Desprès que Jesús morí a la creu, els deixebles varen viure l’experiència de trobament amb Jesús vivent. Fou difícil trobar un llenguatge per parlar d’aquesta experiència. En els textos del Nou Testament fonamentalment en trobem dos. El més corrent és: “Déu ha ressuscitat Jesús” ( Rm 8,11; Gl 1,1; Col 2,12) “Jesús ha  ressuscitat” (Mt 28,7; Mc 16,6; Lc 24,6.34; 1 Co 15,2.20). Ressuscitar vol dir llevar-se, aixecar-se de la tomba, del llit de la mort. L’altre és: “Jesús ha estat exaltat” (Ac 3,13; Fl 2,6-11; Ef 4,10; 1Pe 3,22). El relat de l’Ascensió de Jesús que llegim a la primera lectura d’avui  (Ac 1,1-11) correspon a l’esquema exaltació. És la manera de dir que Jesús crucificat  ara viu i ha estat  enlairat per seure a la dreta del Pare. Les dues fórmules: resurrecció i exaltació estan recollides en el credo que proclamem en l’eucaristia dominical. 

En usar el llenguatge de l’exaltació Lluc es val dels textos de l’Escriptura i de l’apocalíptica jueva. El quart cant del Servent del Senyor diu: “El meu servent triomfarà serà enlairat, enaltit, posat molt amunt (Is 53,1) i això serà desprès d’haver ofert la vida en sacrifici (Is 53,10). El llibre de Daniel explica com el poble dels sants de l’Altíssim serà entronitzat davant de Déu i li serà donada la reialesa el poder i la grandesa de tots els reialmes de la terra (Dn 7,27). Els salms 2 i 110 són dos salms eminentment messiànics. L’entronització del rei es vista per la tradició cristiana com l’entronització messiànica de Jesús.

No es pot passar per alt el text del Nou Testament que amb més claredat proclama l’exaltació de Jesús: “Es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu. Per això Déu l'ha exaltat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom” (Fl 2,8-9).

També la literatura apocalíptica aporta inspiració pel que fa al llenguatge de l’exaltació. La figura del Fill de  l’Home també anomenat l’Elegit “seurà sobre el meu tron ... el Senyor dels esperits l’ha enaltit” (1Hen 51,3) i també “El Senyor dels esperits assegué l’Elegit sobre el tron de la seva glòria i jutjarà totes les nacions” (1 Hen 61,8). També és descrita l’assumpció d’Henoc: “ Va se assumpta la seva persona davant el Fill de l’home i el Senyor dels esperits  .... I va pujar en el carro de l’Esperit i la seva persona sortí d’entre ells” (1 Hen 70,1). Cal fixar-se en la relació entre aquest carro de l’Esperit i el carro de foc amb el que Elies puja cap el cel (2 Re 2,11).

Diem tot això per mostrar que Lluc no extreu del no res el llenguatge de l’exaltació, sinó que poua d’una tradició antiga i arrelada que es manté també en el seu temps.

En el text que llegim avui hi ressonen d’una manera especial el relat de la pujada d’Elies cap el cel ( 2Re 2,1-18) i el de la transfiguració (Lc 9,34-35). De fet el relat de  la transfiguració és un relat d’entronització messiànica . en aquest hi apareixen Moisès i Elies que es corresponen als dos homes vestits de blanc del nostre text, un d’ells podria ser Elies de gran significat pel que fa a l’adveniment del Messies.

El llenguatge de l’exaltació es val d’una simbòlica molt humana segons la qual hi ha un repartiment mític de l’espai. L’espai superior és el bo, és l’espai de Déu; contràriament l’inferior és el dolent, l’espai dels poders i forces malèfiques. Segons això, Jesús enaltit ha anat a l’encontre de Déu, ha entrat en un espai, en món totalment diferent de l’espai terrenal o l’espai maligne.

Els relats de la passió mostren que Jesús és el just falsament acusat i que mor injustament. L’amor de Déu vindica Jesús i tal com diu el salm: “Déu em rescatarà la vida de les urpes del regne dels morts per prendre'm amb ell” (49,16); Déu no vol que el just experimenti la corrupció (Sl 16,10). Com Elies, com el Servent de Senyor, Jesús és el just enaltit i endut al cel.

L’exaltació de Jesús és la resposta que Déu dona als qui es burlaven de Jesús quan estava a la creu. Jesús és el Messies d’Israel?. Doncs sí i Déu s’ha pronunciat a favor d’Ell i, en conseqüència, l’ha entronitzat. 

Festivitat de l’Ascensió del Senyor. 12 de Maig de 2024.