Comunitats acollidores i diverses

(Mercè Solé) He tingut la sort de poder participar, del 26 al 28 d’abril, en les XLIII Jornades de delegats i agents de pastoral amb persones Migrades, a Madrid. Hi vaig anar amb un cert sentit d’infiltrada, perquè fins al moment servidora no treballa pas en temes de migració. Però justament per aquest motiu vaig creure necessari participar-hi. Tots els moviments, sense excepció, de la Pastoral Obrera sentim com a pròpia la situació de les persones que han viscut processos migratoris. Perquè la major part dels barris on vivim han estat configurats durant els processos migratoris dels anys 60, i bona part dels militants en són hereus. Perquè si avui algú encarna sense embuts la classe treballadora són les persones migrants i perquè les persones nouvingudes són també les que reben més bastonades en qüestió de precarietat: la precarietat de tenir mitja família aquí i mitjà allà, la precarietat de perseguir amb molt d’esforç i incertesa permís de treball i de residència, la precarietat de fer les feines més mal pagades, la precarietat d’haver-se d’adaptar a una llengua, o a una manera de fer i de viure que potser no és la que has viscut i heretat, o encara pitjor, la precarietat d’haver sortit per cames de la fam o de la guerra.

Aquesta sintonia, però, es troba amb algunes dificultats per fer-se real en la nostra militància. Els moviments som invisibles en relació a les parròquies. Quan arriba algú de fora i vol incorporar-se a una comunitat eclesial s’adreça, és clar, a una parròquia, fàcilment recognoscible, i no pas a un moviment del qual es desconeix l’existència i el tarannà. Això no significa que molts militants no estiguin col·laborant amb organitzacions de signe molt divers que defensen els drets dels immigrants: sindicats, entitats, grups d’acollida o fins i tot la presó. També molts dels professionals que treballen en el camp de la salut, de l’educació, dels serveis socials hi mantenen relació. Però encara hi ha un llarg camí a fer.

Per això m’hi vaig inscriure. D’entrada he de dir que vam ser cinc persones provinents de les delegacions de Barcelona, Lleida, Sant Feliu, Terrassa i Tarragona, en un conjunt de més d’un centenar d’assistents, molts dels quals havien viscut en primer persona aquesta mobilitat forçosa. Molt bones ponències. Molt bon i enriquidor intercanvi d’experiències. Un ritme de treball intens. Diversitat d’estils pastorals, que em va encantar.

A destacar el que m’explicava una de les assistents, d’origen -i aparença-veneçolà. Quan va arribar a Espanya es va adreçar a una parròquia a la recerca d’una comunitat on viure l’Església, i es va trobar que l’enviaven una vegada i una altra a Càritas, signe d’una nostra acollida que de vegades no vol anar més enllà de l’assistència bàsica, no fos cas que acollíssim els Migrants com un de nosaltres. Comun

L’acollida és una praxi alliberadora per a tothom, ens va dir una sociòloga de Càritas. I l’espai migratori és espai de trobada amb Déu i d’elaboració teològica. Un espai gens idíl·lic, que es troba avui amb:

• El pacte europeu, que afavorirà detencions i devolucions;
• L’externalització de les fronteres
• Les traves administratives (la “compra” de cites digitals ja s’ha convertit en una pràctica habitual perquè és una missió impossible aconseguir-ne una)
• La toxicitat política, que converteix la mobilitat humana en un projectil contra l’adversari o en un cap de turc.
• La criminalització de la solidaritat.

Es va parlar de la irregularitat sobrevinguda, dels joves ex-tutelats, de la necessitat de facilitar espais que creïn vincles i d’un munt de problemes, alguns ben coneguts de la població en general, com el de l’habitatge. Ara ja no es lloguen habitacions, es lloguen balcons!

Al llarg de la trobada es va posar l’accent en el fet que les persones Migrants són subjectes i no pas només destinatàries de les nostres pastorals. No fos cas que, com sol passar, acabéssim fent mil planificacions de pastoral amb Migrants sense Migrants.

Un punt important de la trobada va ser la presentació del document que acaben de signar els bisbes i que ja s’ha traduït al català: l’exhortació pastoral “Comunitats acollidores i missioneres. Identitat i marc de la Pastoral amb Migrants”. En continuarem parlant.