L'Ascensió del Senyor

(Jaume Duch) No celebrem pas avui una fugida de Jesús d'entre els homes, sinó que celebrem la seva glorificació a la dreta del Pare. Així, doncs, no cal restar mirant enlaire... Jesús no ens ha estat pres, ell viu amb el Pare i l'Esperit, però viu també cada dia amb nosaltres com a Senyor i Salvador fins a la fi del món.

L'itinerari del Fill de Déu en la nostra història se circumscriu en una proximitat plena d'amor: "Per a nosaltres, els homes, i per la nostra salvació, davallà del cel." Una proximitat que va arribar fins al fons de la nostra feblesa humana, la mort "fou obedient fins a la mort i una mort de creu". La veritat de l'Encarnació va encendre de manera definitiva la flama de l'esperança, en la foscor i en la solitud de la vida dels homes. Déu Pare no s'aturà passivament contemplant el Fill lpenjat a a creu, amb l'eficàcia de la seva sobirania se l'endugué a la seva dreta a la glòria.

Marc, amb la brevetat que li és habitual, fa constar que abans de l'Ascensió Jesús digué als deixebles: "Aneu per tot el món i prediqueu tothom a la Bona Nova de l'Evangeli." Fonamentats en aquestes paraules nosaltres, tampoc podem restar aturats mirant només el cel... L'ascensió és la plena glorificació del Fill i és per això que cal ser-ne testimoni. Creure en l'As- censió és proclamar que el Crist és l'únic camí que té sortida ¡ que cal seguir. És en el seu nom que els nostres pecats són perdonats.

Les comunitats cristianes reunides avui en nom del Senyor faran una sentida i joiosa pregària adreçada al Pare: feu, Senyor, que plens de joia us sapiguem donar gràcies. L'Ascensió de Crist anuncia la nova dignitat dels homes i dones de la història i crida tota l'Església a posar-se en camí vers la glòria que no té fi.

Avui cal tenir, també, presents les altres dues lectures, Lluc, en la primera, deixa prou clar que per la mort de Jesús, Jerusalem i el Temple han deixat de tenir el sentit d'abans. Jesus és ara la presència de Déu enmig del seu poble, la nova arca de l'aliança, i és per això que l'evangelista en el text fa servir els grans símbols de les manifestacions de Déu a l'Antic Testament: els núvols i els àngels vestits de blanc...

Pau, en la segona lectura, diu també qui és Jesús: ell està per damunt de tot i de tots, ara tot depèn d'ell, la vida caldrà viure-la a través d'ell. L'Església mateixa no es podrà entendre si no és a través del Crist, que n'és el cap. Sols els qui faran cas del Ressuscitat el veuran un dia assegut a la dreta del Pare. Aquesta és la nostra esperança.

Cal sanejar les nostres vides, eliminant tot el que ens buida d'esperança i ens fa incapaços de dignificar la vida de les persones i millorar el servei de l'Església.