Ens cal la teva intel·ligència i agudesa. La teva capacitat d’ordenar i donar significat a la informació. Has sabut discernir: envoltat de banalitat, ens has regalat una mirada profunda.

Ens cal la teva constància i tenacitat, la voluntat de treballar i la dedicació desinteressada. I el teu tarannà afable. Ens cal el teu somriure despert, amable, bondadós.

Has mort enmig d’una pandèmia i en temps Pasqual, Arcadi. Un temps que ens recorda com has il·luminat els altres. Ens cal la teva esperança. Ens cal el teu compromís.

Has sabut denunciar injustícies i traçar camins de servei. Sempre disposat i disponible. Per aquest altre món possible. Sí, ja des d’ara, hi ha lloc per a tothom, amb plena dignitat, sense exclusions i amb una pau estable.

En tu hem vist l’Evangeli fet home [3]. Encarnat en un moment concret. En la nostra terra, en el nostre país, Catalunya, en l’anhel d’un país de persones lliures, d’una societat més justa i solidària. Arrelat i, indestriablement, obert i amatent a les necessitats de cada racó del planeta. La imprescindible justícia global.

T’hem conegut humil i feble. I com cada vida humana, igualment imprescindible. Ja et trobem a faltar. T’hem necessitat i et necessitarem. Gràcies per oferir els teus dons amb tanta generositat i saviesa. Gràcies per ensenyar-nos que estem cridats a viure amb sentit.