(Llorenç Sagalés) En l’evangeli de l’expulsió del Temple, Jesús és com una tempesta desfermada: tan pacient i tolerant que és sovint amb els pecadors, tan mansuet i humil de cor que és d’ordinari amb els petits i miserables que acull i, no obstant, aquí, sense discursos ni tripijocs, expulsa del temple els comerciants, els animals i les mercaderies amb una violència inaudita. L’horroritza tant aquesta barreja d’oració i de mercantilisme, de pietat religiosa i d’interès econòmic, que s’escandalitza com un nen. És tan pur i innocent que li sembla que la profanació de la santedat de Déu el deixa desarmat, fora de si mateix, gairebé fins a perdre el sentit. Li és tan insuportable a Jesús veure com devorem la seva casa, com ens devorem els uns als altres (perquè cada home és temple, casa de Déu!), que ha de sentir-ho tot com si el devoréssim a ell, com si expulséssim del món la glòria divina. (Llegir més [3])