(Laura Mor –CR) Quatre anys de treball, 91 investigadors i 56 monogràfics expliquen que la pobresa a Catalunya no és el resultat de la crisi, sinó d'un model social i polític dèbil. L'informe Foessa 2015 [2] que ha presentat Càritas Catalunya aquest dijous a Barcelona dóna dades específiques del nostre país: són 198.000 les llars que viuen en situació d’exclusió social severa.

L'estudi mostra com sols tres de cada deu catalans viuen en una situació d'estabilitat o de “plena integració”. Això significa que la resta de la població (un 77%) pateix mancances o necessitats en algun dels indicadors analitzats. Per exemple, la capacitat o no d'afrontar petits reptes econòmics com són menjar carn o peix cada dos dies, calefactar bé l'habitatge o afrontar despeses imprevistes. Quan convergeixen situacions de dificultat, com una discapacitat, atur o manca d'habitatge, el risc d'exclusió s'aguditza. 

Aquest gràfic interactiu concreta com han evolucionat les mancances de tipus material de les families a Catalunya, des de 2009 a 2013, segons les dades que ofereix Foessa:

| Create infographics [3]

Segons el sociòleg Àngel Belzunegui, el conjunt de l'estudi mostra com convé passar “d'allò material a allò relacional”. S'ha referit així a la Doctrina social de l'Església com a “model que vincula l'individu amb la comunitat” en contraposició al model neoliberal que incentiva la “individualització”.

L'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, acompanyat de la presidenta de Càritas Catalunya, Carme Borbonàs, ha resumit les principals conclusions de l'informe i ha volgut recordar que “darrere dels números de les enquestes hi ha persones i famílies que pateixen”.

Sistach ha destacat en especial l'atur com una de les principals dificultats que afecten les famílies vulnerables i fent crítica a les polítiques recents ha dit que “era molt necessari un pacte d'estat a fi que polítics, sindicats i patronals trobessin una solució a l'atur”.

“Aquest informe senyala una oportunitat: som a temps d'una reacció col·lectiva” ha dit el seu coordinador, Francisco Lorenzo. Entre les dades de l'estudi ha explicat també com el discurs sobre el model de societat no coincideix amb la pràctica ciutadana. En aquest sentit, ha fet una crida a no deixar-se portar per “la lògica raonable i perversa” de l'actual model i ha aplaudit la tasca de moltes iniciatives, com el mateix projecte de Càritas, perquè considera que “sembren la llavor del que és relacional i comunitari”.