Una altra figura interessant del nostre segle és Rosa Deulofeu. La notícia sobre que fan un jardí amb el seu nom em va sobtar molt, em va agradar. Jo la vaig conèixer molt a la Rosa, vaig escriure el llibre de “Rosa, el somriure de la fe [3]” agafant tota una sèrie d’escrits d’ella, agafant tots aquells moments que ens va regalar amb la seva malaltia –i dic que ens va regalar perquè ens va regalar la vida, i ens va regalar també la mort, una mort meravellosa que ens va deixar a tots amb un sentiment de pau, i un sentir de viure com ella va viure i morir com ella va morir–.

Sempre he vist que els noms dels carrers són noms de polítics, d’artistes... que maco que sigui d’una dona, que està en un procés de beatificació [4], d’una dona d’església, que sigui l’Ajuntament de Barcelona el que ha aprovat aquest nom, que sigui per una dona que ha treballat pel jovent, que ha treballat moltíssim per a la diòcesi de Barcelona [5], i que sigui un jardí, que no sigui un carrer.(...)

La inauguració serà el pròxim 20 de setembre.

Podeu veure més informació al següent article: http://www.catalunyareligio.cat/articles/61336 [6]

Aquí podeu veure el video de l'acte de l'Església de Barcelona [7]