“Potser del Concili n'esperàvem més: teníem vint anys i varem creure que tot aniria més ràpid”. Aquesta és la memòria dels anys [3] del Concili Vaticà II de l’escriptor i periodista Josep Maria Puigjaner [4]. Com exemple posa la presència de la dona, però destaca que finalment “L’Església també està sotmesa a la història” i tot i que és un tema que l’Església “no s’ha plantejament”, assenyala com “les lleis de la història han portat a la dona a ocupar els mateixos llocs que l’home”.

En aquest testimoni sobre el Vaticà II parla de com el Concili va donar una empenta als corrents més renovadors de l’Església, especialment a Catalunya. Ell mateix hi va participar amb la traducció i la difusió de la Gaudium et Spes.