Retallades, austeritat, ajustos pressupostaris, consolidació fiscal, manca de finançament, repartiment injust del dèficit... Digueu-li com vulgueu, però la reducció de la despesa i la falta de liquiditat de l'administració pública estan passant factura. Entre els afectats, també hi ha les institucions d'Església, especialment les que presten serveis educatius, sanitaris i socials.

El número de febrer [3] del suplement Vida Nueva Catalunya [4] explica com ho estan vivint les entitats eclesials catalanes i com se’n surten. També es pregunta per què hi ha despeses que malgrat la crisi no haurien retallar. Amb criteris de justícia, de solidaritat i de futur.

Al web de Vida Nueva [3] es pot veure un avanç del número en què participen Carles Armengol, secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya; Felipe Campos, director general de l'Associació Educativa Ítaca, Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau; Quim Erra, director de la Cúria provincial de l'ordre hospitalària de Sant Joan de Déu; Antonia Ortiz, secretària general de Centres Socio-Sanitaris Catòlics de Catalunya; Paco Estellés, responsable d'educació social dels Salesians de Catalunya; Aurélia Miñambres, directora de una escola parroquial a les afores de Barcelona; i Àngel Domingo, delegat de SED-Catalunya (ONG marista de Cooperació al Desenvolupament). 

El número també explica com està afectant la crisi als ingressos que rep Càritas amb el testimoni de dues Càritas ben diferents: la de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu, amb un pressupost de 24 milions d’euros, i la de Tortosa, d’una mica més de mig milió. Uns ingressos que provenen principalment dels donatius de particulars i empreses.