(Redacció/CR) Burkina Faso és un país pobre fins i tot per als estàndards d'Àfrica. Sense sortida al mar aquest país ha patit sequeres recurrents i, fins a la dècada de 1980, cops d’estat militars.
 
Carles Sanmartín, actual delegat de mitjans del Bisbat de Lleida, hi va viure com a missioner entre l’any 2002 i 2007. Durant aquests cinc anys ha vist grans contrastos econòmics i socials. “Aquest juliol hi he tornat de visita i tot segueix igual, segueixen existint grans diferències i la misèria es pot palpar constantment”, explica Carles Sanmartín. A més diu que “allà és molt difícil explicar la crisi que estem vivint, ells se’n riuen perquè a Burkina la crisi no és una situació concreta, és un estat constant”.
 

Burkina Faso té importants reserves d'or, però el cotó és el pilar econòmic per a molts dels seus habitants. "El 85 per cent de la població és agrícola i la riquesa de tot un any es la jueguan en els tres mesos de pluja. Aquest any ha plogut poc i la fam ja comença a notar-se".
 
La religió majoritària a Burkina Faso el l'animisme-la religió tradicional que existia abans de l'arribada de l'Islam i del Cristianisme-, a continuació ve l'Islam, amb un 35 per cent de seguidors i la resta són catòlics i protestants.
 
"Els missioners a Burkina Faso són una bona notícia, són molt apreciats. Tinc enyorança de tornar allà, per mi, m'hauria quedat ", diu Carles Sanmartín.

Ouagadougou, capital de constrastes hirientes... [2] from Carles Sanmartín Sisó [3] on Vimeo [4].

Misa del domingo a Ouagadougou. [5] from Carles Sanmartín Sisó [3] on Vimeo [4].