"Pasqua: Jo faig que tot sigui nou"

(Josep Maria Domingo) Hem tingut un hivern llarg i dur, no només pel fred i la neu naturals, sinó també per la cruesa ambiental de la crisi econòmica i social que fa patir de tantes ma­neres la gent de les nostres comunitats i aquells amb qui convivim. Una crisi de treball i de confiança en el futur que no sembla que s’hagi d’esvair ràpidament. Al contrari, segur que haurem de resistir i exercir molt la solidaritat per fer front amb eficàcia i imaginació a tantes necessitats i per ajudar a tirar endavant a tantes persones i famílies.

Per això l’anunci de Pasqua ve a incidir de manera especialment viva i eficaç en la nostra realitat quotidiana. Un dels textos emblemàtics ens el dóna el capítol 21 de l’Apocalipsi:

Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d’abans havien desaparegut, i de mar ja no n’hi havia. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs. I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron:

– Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà “Déu que és amb ells”. Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat.

I el qui seu al tron va afirmar: – Jo faig que tot sigui nou. (Apocalipsi 21, 5)

“Déu amb ells... Eixugarà totes les llàgrimes del seus ulls... No existirà més dol ni sofriment… Les coses d’abans han passat” Hi ha aquí una acció poderosa i definitiva de Déu que no es realitza històricament sense la col·laboració humana. El somni d’un cel i una nova terra és do i és regal de la victòria del Crist crucificat, i és també tasca i responsabilitat del poble dels seus seguidors. La veritat de la Pasqua demana aquest treballar per comunicar i fer-ne visibles els seus fruits. En aquest Butlletí trobareu diverses experiències, testimonis, propostes de treball per ajudar a deixar enrera “les coses d’abans” – el plany i el sofriment de la in­justícia, de la marginació, de la lluita per una vida millor. En aquest any diocesà de l’anunci del goig compartit, ens animen tota la comunitat cristiana a treballar perquè la novetat del Déu viu que habita amb els homes sigui una mica més visi­ble i palpable en la nostra història i en la vida nostra i dels germans. Aquests dies hem recordat els 30 anys del martiri del bisbe Oscar Romero: diverses vegades ell havia fet seva la frase de Sant Ireneu: “la glòria de Déu és la vida de l’home i la vida de l’home és veure Déu”, i donant-li un toc de Magnificat, deia: “la glòria de Déu és el pobre que viu”. Un bon programa de Pasqua!