Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals-CR) La majoria d’esglésies evangèliques catalanes i espanyoles concentren les celebracions per recordar la Passió, mort i resurrecció de Jesús en dues dates concretes: el Diumenge de Rams i el de Resurrecció. Fins fa pocs anys, es feien cultes especials Dijous Sant i Divendres Sant, però aquest costum ha anat en retrocés amb el pas dels anys.

 

En canvi, a l’estranger, en països de tradició protestant, aquests cultes especials es mantenen amb força, com explica a CatalunyaReligió.cat el pastor Ignacio Simal, president de la mesa de l’Església Evangèlica de Catalunya i director del portal Lupa Protestante.

 

Simal indica que fins fa pocs anys, hi havia la costum de celebrar cultes units -celebració compatida entre diferents esglésies evangèliques- per Pasqua, però aquesta costum s’ha anat perdent, tot i que a Galícia és on es manté amb relativa força.

 

A l’estranger, per contra, fer cultes especials per aquests dies és molt freqüent, “fins i tot el Dimecres de Cendra” per marcar el començament de la Quaresma, una data que les esglésies protestants espanyoles no han tingut mai el costum de celebrar, afegeix Simal.

 

De fet, l’Església Evangèlica de Catalunya, denominació que agrupa a 11 comunitats de tradició metodista i calvinista, és la única que celebra un culte unit, el Divendres Sant, cada any en una comunitat diferent.

 

A nivell local també hi ha iniciatives. Per exemple, les tres esglésies baptistes de Sabadell -Primera, Redemptor i Castellarnau- tenen la tradició de celebrar un culte unit el Divendres Sant.

 

El president de la Federació d’Entitats Evangèliques d’Espanya (Ferede) i pastor d’una església de germans a Mataró (Barcelona), Daniel Rodríguez, reconeix a CatalunyaReligió.cat que el culte de Diumenge de Resurrecció és dels menys concorreguts en tot l’any, a diferència del dia de Nadal.

 

Rodríguez indica que el Diumenge de Rams, va dedicar la predicació del culte a l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, mentre que el diumenge següent la centrarà en la mort i resurrecció de Jesús, posant l’èmfasi en aquesta darrera, que és l’eix de la “confiança dels cristians”. Afegeix que en la seva comunitat, celebren el Sant Sopar cada setmana, per tant, cada diumenge es recorda el darrer sopar que feu Jesús.

 

Pels protestants, el Sant Sopar, juntament amb el Baptisme, són els dos únics sagraments. A diferència de la tradició catòlica, les esglésies que sorgeixen de la Reforma del segle XVI s’oposen, amb diferents matisos, a la doctrina de la transubstanciació -que el cos i la sang de Crist són presents de manera “vertadera, real i substancial”- i tampoc es fa servir cap tipus especial de pa.

 

HIMNES TRADICIONALS

 

La Reforma protestant del segle XVI va donar un gran protagonisme a la música com a eina d’evangelització, i a l’igual que hi ha himnes especials per Nadal i Advent, també hi ha himnes que es canten tradicionalment per Setmana Santa.

 

Una prova d’aquesta tradició musical la trobem en les Passions de Bach (ens han arribat als nostres dies la de Mateu i la de Joan) , i també en himnes.

 

Entre els més típics, destaca al món anglosaxó ‘Christ, the Lord, is risen’, amb lletra de Charles Wesley –germà de John Wesley, el fundador del metodisme.

 

Una de les melodies de l’oratori de Judes Macabeu de Georg Friedrich Händel es canta durant la Pasqua, l’himne ‘A ti la gloria’.

 

‘Cabeza ensangrentada’ és també un dels himnes més típics a les esglésies evangèliques espanyoles des del segle XIX, juntament amb ‘Clavado en la cruz’; ‘De la creu, Jesús, amor meu'; ‘La tumba le encerró’ i ‘Dulces momentos consoladores’.