L’Arxiu Diocesà de Lleida recorda Jacint Cotonat

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat de Lleida) Aquest any el Dia Internacional dels Arxius, que se celebra el 9 de juny, la diòcesi de Lleida el dedicarà a mossèn Jacint Cotonat, arxiver diocesà des de l'any 2003 i fins a l'abril de 2021, quan va traspassar. Cotonat, arxiver de formació i professió, va rebre l'encàrrec d'informatitzar l'Arxiu Diocesà de Lleida l'any 2003. Tasca que va iniciar i va anar realitzant al llarg d'aquests anys.

La seva primera tasca va consistir en localitzar i diferenciar els diferents fons i sèries documentals que conformen l'arxiu Diocesà: episcopal, parroquial, fons fotogràfic. A la vegada va continuar, donant-li una gran empenta, la recollida dels fons de les parròquies que conservaven documentació de més de cent anys.També va començar a recopilar documents (fulletons, tríptics, etc.) d'activitats que es realitzen a les parròquies (encontres, romeries...). Cotonat explicava que a les parròquies “no només bategem, casem i enterrem sinó que tenen molta més vida i, si no conservem el que fan, els investigadors del futur no podran conèixer què fèiem a les nostres comunitats parroquials”.

En els darrers temps, l'Arxiu Diocesà de Lleida ha començat a digitalitzar les publicacions pròpies de l’entitat i, en més a poc a poc, els fons parroquials, per tal de preservar la documentació original. En aquesta tasca s'han afegit un bon nombre de voluntaris. Sota la direcció de Cotonat, l'Arxiu Diocesà, ha passat de ser un arxiu tancat a estar obert als investigadors. Segons fa memòria el seu equip, “sempre ens recordava que s’havia de deixar feina per als qui vinguin al darrere”.

 

Seis incorporaciones en el Centro de Pastoral Litúrgica de Barcelona

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galleria di immagini

(CPL) Elisenda Almirall, David Álvarez, Martirià Brugada, Carles Cahuana, Jordi Font y Maria Guarch son las nuevas incorporaciones del Centro de Pastoral Litúrgica de Barcelona. La entidad ha celebrado este lunes la Asamblea General Ordinaria en la que ha aprobado el ejercicio económico de 2020 y ha incorporado estos seis nuevos miembros. La asamblea, presidida por Josep Maria Romaguera, ha tenido lugar el mismo día en que se han bendecido los nuevos locales de la entidad, situados en el edificio del Seminario Conciliar de Barcelona.

Para ser miembro del Centre es preciso que su Consejo lo apruebe, el candidato o candidata lo acepte y obtenga el voto favorable de dos terceras partes de la Asamblea, en votación secreta. Este es el caso de Elisenda Almirall, laica de la diócesis de Sant Feliu de Llobregat, miembro del Consejo de la revista Galilea.153; David Álvarez, presbítero de la archidiócesis de Barcelona, miembro del Consejo de la revista Misa Dominical; Martirià Brugada, sacerdote de la diócesis de Girona, colaborador en la Colección Santos y Santas; Carlos Cahuana, sacerdote de la diócesis de Terrassa, miembro del Consejo de la revista Misa Dominical; Jordi Font, sacerdote de la diócesis de Girona, vicepresidente del Instituto de Liturgia ad instar facultativo; y Maria Guarch, laica de la archidiócesis de Barcelona, que trabaja en la redacción del CPL y es secretaria del Consejo de la revista Misa Dominical.

Liturgia integrada en la pastoral

El CPL es una asociación pública de fieles de la Iglesia de Barcelona, que cuenta con 31 miembros y tiene como principal objetivo el trabajo para la formación litúrgica integrada en el conjunto de la pastoral. Para hacerlo posible el CPL desarrolla una amplia actividad editorial, asesoramiento, investigación, estudio, difusión del pensamiento, confrontación de experiencias, información, etc. Para ayudar a la formación litúrgica el CPL publica cuatro revistas (Misa Dominical , Phase, Liturgia y Espiritualidad y Galilea.153 ) de amplia difusión y cuenta con varias colecciones de libros de estudio y de divulgación de la liturgia, entre ellas Cuadernos Phase.

L’Escola Xarxa de Berga s’incorpora a la FEDAC

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galleria di immagini

(CR) L’Escola Xarxa de Berga ha comunicat a les famílies i veïns de la ciutat que s’ha arribat a un acord amb la Fundació Educativa Dominiques de l’Anunciata Pare Coll per incorporar-se a la seva xarxa d’escoles. La FEDAC i l’escola Xarxa comparteixen des de fa temps sinergies per desenvolupar projectes de qualitat educativa i excel·lència acadèmica al Berguedà.

Descriuen l’acord com “una aposta per continuar oferint un projecte educatiu de qualitat a les famílies de l’escola Xarxa”. L’han signat aquest dimarts Francesc Xavier Güell, director de l’escola Xarxa, i Modest Jou, director general de FEDAC. Amb aquest pas refermen lligams que permetran integrar aquesta qualitat de manera més efectiva a l’Escola Xarxa, mentre que l’escola Xarxa aportarà la seva expertesa i qualitat a les escoles FEDAC d’arreu de Catalunya.

Els directius han expressat en el comunicat a les famílies que refermen la confiança que els han dipositat i els traslladen “la voluntat perquè aquest pas mantingui la identitat de l’escola i garanteixi la continuïtat al projecte millorant-lo en tot el que sigui necessari per continuar oferint el millor servei possible”. El centre cobreix totes les etapes educatives, dels zero als 20 anys, des de la Llar d’Infants fins a Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Superior.

També diuen que “amb aquest acord es reforçaran els processos, de manera que, amb diligència i millora contínua” i que “l’escola Xarxa farà #mésXarxa amb 24 escoles d’arreu de Catalunya”. L’escola Xarxa és un centre concertat, que té els valors de l’humanisme cristià en el seu ideari i que pertany a la Fundació Sant Francesc. De fet, ja va ser de les Dominiques de l’Anunciata fa vint anys: el centre es troba en el número 1 del carrer Pare Coll.

“Creiem que FEDAC ha esdevingut un model paradigmàtic d’escoles concertades compromeses amb el servei públic en cada barri o poble”, explica Modest Jou. A la comarca del Berguedà, FEDAC ja compta amb una escola a Gironella. Aquesta fundació educativa d’iniciativa social es va crear l’any 2009 per assumir la titularitat de les fins ara 24 escoles de les Dominiques de l’Anunciata a Catalunya. Compten amb una història de més de 150 anys arrelada en la tradició i el carisma de les germanes Dominiques de l’Anunciata. Amb la incorporació de l’Escola Xarxa a partir del dia 1 de setembre, FEDAC comptarà amb 25 centres arreu del país.

El Col·legi Episcopal de Lleida omple d’art els seus murs

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galleria di immagini

(CR) Seguint la llarga tradició d’aposta per l’art, el Col·legi Episcopal de Lleida ha impulsat la creació d’un mural artístic a la façana exterior del centre educatiu. L’artista i exalumne de l’escola Albert Bonet ha estat l’encarregat de dur a terme aquesta obra d’art de grans dimensions, al mur exterior situat al carrer Joan Miró, que s’inaugurarà aquest divendres al migdia.

Fins a sis joves alumnes del col·legi han fet de models per al mural, que segueix un estil artístic hiperrealista. L’escola vol transmetre un “missatge d’esperança” i valorar el que consideren important: “l’alegria de viure”, especialment després d’un any de pandèmia que ha afectat de ple a tota la comunitat educativa del centre. Al voltant de 10.000 persones a la setmana veuran aquesta obra d’art, afirmen fonts del Col·legi Episcopal. Conscients d’aquest impacte a la ciutat de Lleida, el centre ha marcat com a elements centrals del mural l’alegria, la vida, l’amistat, la natura i la creativitat.

El Col·legi Episcopal destaca en qüestions artístiques tant a fora de les aules com a dins. Entre les modalitats que es poden cursar a Batxillerat, la modalitat artística un prestigi reconegut i des de fa anys l’alumnat exposa les seves obres a la Biblioteca Pública de la ciutat, a la Universitat de Lleida, al Centre Cívic de Balàfia, al Centre Juvenil de la Palma i Ekke, entre altres.

Bonet compta amb altres intervencions artístiques a l’escola, l’any 2015 va pintar els murs del pati, també prenent com a models diversos alumnes, i l’any següent va continuar la seva intervenció a l’àrea d’Educació Infantil. El jove de Riba-roja d’Ebre, que actualment resideix a Barcelona, compagina la seva vessant de pintor i grafiter, vinculat al moviment street art, amb la de tatuador, un ofici que va començar ben aviat i que li ha donat força renom, arribant a tatuar personatges coneguts, com els futbolistes Neymar o Luís Suárez.

Yvonne Griley nuova direttrice generale degli Affari religiosi

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Il Consiglio esecutivo ha approvato la nomina della filologa e linguista Yvonne Griley i Martínez come nuova direttrice generale degli Affari religiosi della Generalità della Catalogna. Una carica che dipende dal Dipartimento di Giustizia che viene scelta direttamente dalla ministra, Lourdes Ciuró. Finora Xavier Bernadí aveva svolto le funzioni di direttore generale provvisorio. La Direzione generale ha la responsabilità dei rapporti tra il Governo e le diverse realtà religiose presenti in Catalogna.

Nata nel 1964 a Barcellona, Griley è laureata in Filologia spagnola all’Università di Barcellona. Da marzo 2014 ha fatto parte del Consiglio Audiovisivo della Catalogna (CAC). In questo organismo ha lavorato per far crescere il rispetto per le diverse opzioni e manifestazioni politiche, sociali, culturali e religiose della Catalogna.

Ha militato nel partito moderato Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) e ha lavorato per la normalizzazione linguistica e il riconoscimento della lingua catalana. Fa parte di diverse associazioni culturali e sociali.

La Direzione generale degli Affari religiosi (DGAR) ha come finalità l’assistenza al Governo sulle diverse realtà religiose e la rappresentanza ordinaria della Generalità presso le varie confessioni. Può anche promuovere studi, rapporti o attività divulgative della realtà religiosa in Catalogna.

Yvonne Griley i Martinez sarà la settima responsabile di questo organismo istituito nel febbraio 2000 durante il governo di Jordi Pujol, all’epoca come Segreteria di Relazioni con le Confessioni religiose, il cui primo incaricato fu Ignasi Garcia i Clavel.

La catequesi a debat al tancament de curs de l’ISCRG

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat de Girona) L’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona (ISCRG) tanca el curs amb una lliçó de cloenda sobre la catequesi, a càrrec de Joan Maria Amich. El vicari episcopal ha definit les noves generacions com “una pàgina en blanc pel que fa al tema religiós”.

L’església de Sant Martí Sacosta, de l’edifici del Seminari diocesà, va acollir l’acte de colenda, que es va iniciar amb la celebració de la Paraula, presidida pel bisbe Francesc Pardo. En l'homilia, va qualificar el curs com a “difícil”, pel condicionament de la pandèmia, alhora que va agrair l’esforç portat a terme pels alumnes i professors i va fer memòria dels difunts. “La tasca de l’Institut és un servei que la diòcesi posa a l’abast dels que volen aprofundir en els seus coneixements en la fe i en l’àmbit teològic teològic”, va manifestar, i va afegir que “és un servei que el bisbat posa a l’abast d’estudiosos i futurs ensenyants en un desig de millor servir a la comunitat cristiana i a la societat”.

Lliçó de cloenda sobre el Directori per a la catequesi

“Línies de futur en la catequesi. Comentaris al nou Directori” va ser el títol de la lliçó acadèmica de cloenda del curs i va anar a càrrec de Joan Maria Amich, vicari episcopal, conjuntament amb els alumnes de l'ISCRG Abelardo Rodríguez i Martí Santiago. Van ser presentats pel director de l'Institut, Josep Casellas. Els conferenciants van anar desgranant els punt bàsics d'aquest nou document. De fet, són tres els directoris que d’ençà del Concili Vaticà II s’han fet públics i cada edició té dos signes comuns: “novetat i continuïtat”. El que ara es publica és el primer del segle XXI i respon també a les noves realitats i també vol “aprofundir el paper el paper de la catequesi en la dinàmica de l’evangelització”. Amich va destacar que el Directori apunta especialment en com oferir la fe a les noves generacions, que són, va dir, “una pàgina en blanc pel que fa al tema religiós”.

Aquest Directori s’estructura en tres parts: “La catequesi en la missió evangelitzadora de l’Església”, que inclou els fonaments de tot el procés; “El procés de la catequesi”, que ofereix la nova dinàmica catequètica, i “La catequesi en les Esglésies particulars”, en què es recull el context on s'anuncia l'Evangeli. Precisament aquest tercer punt va ser el més detallat per part dels ponents, com una reflexió del món en que vivim sense oblidar el principi que “l’Església existeix per evangelitzar” i per acompanyar. Així mateix, es va posar la taula que els catequistes han d’esdevenir testimonis, ja que en molts casos “l’únic evangeli que llegiran els catequitzats serà el de l’exemple del catequistes”.

Nou llibre de Victòria Molins: Una ventana al Raval

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Claret) Una ventana al Raval és el nou llibre de la teresiana M. Victòria Molins publicat per l’editorial Claret. Molins, després d'ingressar a la Companyia de Santa Teresa de Jesús, es va llicenciar en Filosofia i Lletres, va ser professora de Filosofia i Literatura i directora en una Escola Teresiana. Actualment segueix dedicant-se de ple als marginats del barri del Raval de Barcelona, sense prescindir de la seva vocació d'escriptora de llibres i articles. Alguns dels últims llibres que ha publicat amb l’Editorial Claret han estat El carrer dels invisibles (2020), La vida entre reixes (2020) i Projecte Hospital de Campanya (2018), entre d’altres. 

El llibre Una ventana al Raval commemora els 25 anys de la comunitat de teresianes del Raval de Barcelona. Aquesta comunitat, fundada l'any 1996 per les germanes Encarna Autor, Carmen Corella, Ana Royo i M. Victòria Molins acull, acompanya i ajuda a la reinserció de persones que estan en situació de marginació i immigració.

La comunitat ha anat evolucionant al llarg dels anys i s'ha adaptat als canvis que s'han produït a la ciutat i, en concret, al barri de Raval de Barcelona. Actualment, atenen d'una manera especial l'Hospital de Campanya de Santa Anna de Barcelona i a les dones, especialment a les immigrants i les treballadores, a través de l'alfabetització i l'acompanyament.

En el llibre, Molins narra en primera persona les vivències, anècdotes, canvis i transformacions que ha anat experimentant al llarg de tots aquests anys en la seva trajectòria amb la comunitat de teresianes.

Tal i com afirma Ana Royo en el pròleg, “són mil i una vides viscudes i sentides comunitàriament, encarnant-se en cada època, amb els seus girs i vaivens, intentant donar resposta contínuament als signes dels temps, tan canviants i apassionants en aquesta època que ens toca viure”.

Una espiritualitat profunda i autèntica, a ‘La gravetat i la gràcia’ de Simone Weil

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El professor Josep Otón ens recomana el llibre La gravetat i la gràcia (Fragmenta Editorial, 2021) de Simone Weil. És el primer llibre d’una nova col·lecció sobre pensament contemporani que ens submergeix en l’experiència espiritual d’aquesta filòsofa francesa.

Yvonne Griley, nova directora general d’Afers Religiosos

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Aquest dimarts al migdia el Consell Executiu ha aprovat el nomenament de la filòloga i lingüista Yvonne Griley i Martínez com a nova directora general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Un càrrec que depèn del Departament de Justícia i que escull directament la consellera, Lourdes Ciuró. Fins ara ha exercit el càrrec de director general en funcions Xavier Bernadí. La direcció general és la màxima responsable a l’hora d’atendre les diferents entitats religioses establertes a Catalunya des del Govern.

Nascuda a Barcelona el 1964, Griley és llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, màster en Funció Gerencial a les Administracions Públiques per ESADE i màster en Funció Directiva per l’IESE. Durant els governs del tripartit va formar part de l'equip tècnic de la direcció general d'Afers Religiosos. 

Des de març de 2014 ha estat consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Des d’aquest organisme ha treballat per fomentar el respecte a les diverses opcions i manifestacions polítiques, socials, culturals i religioses de Catalunya, i perquè s’apliquessin en els programes audiovisuals les directrius i recomanacions d’aquest organisme en matèria de tractament del fet religiós.

Va ser directora general de Política Lingüística del Govern de la Generalitat (2011-2013) i responsable de la gestió de la Direcció General d’Afers Religiosos, en els anys de desenvolupament i consolidació estructural d’aquesta Direcció. També ha estat membre de l’Institut Català de les Dones; de les comissions interdepartamentals d’Immigració i del Poble Gitano; del Consell General de Serveis Socials i de la Comissió Tècnica del Pla de Mesures de Responsabilitat Social, i vicepresidenta del Consell Social de la Llengua Catalana.

Va militar a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i ha treballat per la normalització lingüística i el reconeixement de la llengua catalana. Forma part, entre d’altres, de diverses entitats culturals i socials de Catalunya: la Societat de Llengua i Literatura de l’Institut d’Estudis Catalans; Òmnium Cultural; l’Ateneu Barcelonès; Sobirania i Justícia; el Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) i el Centre d’Estudis de les Garrigues.

Responsable d'Afers Religiosos

La direcció general d’Afers Religiosos (DGAR) té com a finalitat atendre des del Govern les diferents entitats religioses establertes a Catalunya i exercir la representació ordinària de la Generalitat davant d’aquestes confessions. També pot promoure estudis, informes o activitats de difusió de la realitat religiosa a Catalunya.

Yvonne Griley i Martinez serà la setena responsable d’aquest organisme creat el febrer de l’any 2000 durant el govern de Jordi Pujol com una Secretaria de Relacions amb les Confessions Religioses que va encarregar a Ignasi Garcia i Clavel. Durant l’època del govern tripartit es va convertir en una direcció general que va liderar Montserrat Coll, independent vinculada a ERC, excepte durant uns mesos de l'any 2006 que la va ocupar el socialista Jordi López Camps. El 2010, amb el govern d’Artur Mas, va ser nomenant Xavier Puigdollers, i el 2013, el va substituir Enric Vendrell, els dos procedents d’UDC. Finalment el 2018 va ser encarregada a un perfil independent i d’àmplia trajectòria eclesial, Marcel·lí Joan. Els darrers mesos va assumir provisionalment les seves funcions Xavier Bernadí, el director general de Dret i d'Entitats Jurídiques per una baixa laboral.

Justícia i Pau Barcelona es reuneix amb el major Trapero i el comissari Esquius

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galleria di immagini

Aquest dilluns s’ha reunit la direcció i una representació de la junta de Justícia i Pau Barcelona amb el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i el comissari en cap, Miquel Esquius.