Les músiques del Llibre Vermell protagonitzaran la Vetlla de Montserrat

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Abadia de Montserrat) La Vetlla de Santa Maria de Montserrat, que començarà a les 21h del proper dimecres 26 d’abril, comptarà enguany amb les músiques del Llibre Vermell de Montserrat, que interpretaran els instrumentistes i els cantaires de les Joventuts Unides de La Sénia, que enguany celebren el 50è aniversari. A les 22h començarà l’Eucaristia de la Vetlla presidida per Mons. Agustí Cortès, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, que es podrà seguir en directe a través de les TV de la Xarxa de Comunicació Local, a més de Ràdio Estel, i de Montserrat Ràdio i Montserrat TV.

La Vetlla de Santa Maria d’enguany estarà caracteritzada pels cants i les pregàries del Llibre Vermell de Montserrat cantats pel cor i pel poble. La “Litúrgia de la Paraula de l’Eucaristia” és sempre més desenvolupada, ja que està composta per tres salms i diverses lectures i, en el moment de l’Ofertori, el P. Abat rep l’ofrena de l’oli simbòlic pel manteniment de llànties que cremen durant tot l’any en la Basílica, i que representen a totes les comarques de Catalunya i també a moviments i institucions que les han anat ofrenant des del 1947. Al final de la Vetlla es resarà la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat del Bisbe Torras i Bages. L’origen de l’actual Vetlla de Santa Maria té el seu origen l’any 1947, en motiu de les festes de l’entronització de la Santa Imatge. En aquella ocasió es va reprendre la tradició multisecular de “vetllar Santa Maria”. Van ser molts els pelegrins i devots que en grup, en família o individualment van pujar a la Basílica de Montserrat la nit del dia 26 per venerar la Santa Imatge abans de ser col·locada definitivament en el seu nou tron ofrenat per subscripció popular. Els pelegrins i devots eren rebuts pel P. Adalbert Franquesa, que en aquell moment era el Sagristà Major. L’endemà, dia 27, va tenir lloc la solemne celebració de l’Eucaristia a les places, en la qual el poble català va fer ofrena a la Mare de Déu del nou tron. L’organització de les anomenades “festes de l’entronització” va anar a càrrec de la comunitat monàstica i de la Comissió Abat Oliba. Des d’aquell moment, la Vetlla de Santa Maria s’ha celebrat ininterrompudament fins als nostres dies. Acabada la Vetlla hi haurà una ballada de sardanes a la Plaça de Santa Maria.

Cremallera de baixada, fins a Monistrol-Vila

En acabar la Vetlla, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ofereix la possibilitat de baixar amb el tren cremallera fins a l’estació de Monistrol-Vila (pàrquing). Serà un únic viatge, que sortirà a les 0.30h del dia 27, amb arribada a Monistrol de Montserrat a les 0.43h. D’aquesta manera, totes aquelles persones que vulguin assistir a la Vetlla de Santa Maria amb cremallera podran fer-ho si deixen el seu vehicle a l’aparcament de Monistrol-Vila.

La missa del dia, presidida per l’arquebisbe de Tarragona, també a través de les TV de La Xarxa de Comunicació Local, Ràdio Estel i Montserrat RTV

I l’endemà, dimecres 27 d’abril, a les 11h, tindrà lloc la missa de la Solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, que en aquesta ocasió estarà presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol i Balcells. Aquesta Eucaristia també es podrà seguir en directe a través de les TV de la Xarxa de Comunicació Local, a més de Montserrat Ràdio i de Montserrat TV.

Dimecres 27 d’abril, entrada gratuïta al Museu de Montserrat i ballada de sardanes a la plaça de Santa Maria

Com cada 27 d’abril, el Museu de Montserrat tindrà jornada de portes obertes. Es podran visitar gratuïtament tant l’exposició permanent com les dues temporals: a la Sala Daura, Anatomia d’una illa a ulls clucs, de Jordi Fulla (fins l’11 de setembre) i, a l’Espai d’art Pere Pruna, Laforça d’una idea, d’Elisa Arimany (fins l’11 de juny). I a les places de Santa Maria, després de la missa conventual, a les 12.15h aproximadament, hi haurà ballada de sardanes amb la Cobla Triomfal d’Igualada.

Restauren les capelles de la cripta de la Sagrada Família

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Basílica de la Sagrada Família) La Basílica de la Sagrada Família està treballant en la restauració de les capelles de la cripta. Les set capelles que Gaudí va distribuir a la part semicircular de la cripta estan dedicades a familiars de Jesucrist. Després de la restauració dels elements artístics de la capella de Sant Josep, es va començar la restauració dels elements artístics de les capelles dedicades a la Immaculada Concepció i al Sagrat Cor de Jesucrist.

L'Orde del Carmel inicia la unió de províncies

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Carmelites,

(URC) L'Orde del Carmel de la Província del Santíssim Redemptor de Catalunya, la branca carmelita coneguda com els carmelites calçats, han celebrat al convent d’Olot el Capítol Provincial del 5 al 7 d'abril. Aquesta província carmelitana compren el territori de Catalunya i inclou un Comissariat a Veneçuela i una implicació missionera a Kenya. El Capítol tractà sobre el present i futur de la Província. Els debats donaren com a fruit l’acord de posar en marxa el procés de diàleg amb la resta de Províncies Carmelitanes d’Espanya, el qual culminarà amb la unificació de les mateixes en un termini aproximat de tres anys.

A l’assemblea capitular hi assistí com a president de la mateixa el Prior General, el pare Fernando Millán Romeral, i el Conseller per a Europa, John Keating. Uns mesos abans de les sessions capitulars es posà en marxa el procés electiu del Consell Provincial, format pel pare Provincial i quatre Consellers, càrrecs que foren confirmats a la primera sessió del Capítol pel President. El nou Consell Provincial està constituït pel pare Luis Maza Subero com a provincial. Maza veneçolà de 57 anys que professà a l’Orde del Carme fa 30 anys, membre de la comunitat de Barcelona i fins ara formador dels estudiants professos. Els Consellers són el pare Gaspar Borda i Bori i el pare Xavier D. Garmón Calvo,de la comunitat de Terrassa, i el pare Jordi M. Gil Costa i el pare José López Villalba, de la comunitat de Barcelona.

"El més important d'una web són els continguts"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(CR) L'informàtic Toni Domènech va parlar en el vídeo anterior de la importància del codi solidari de Catalunya Religió. Aquesta vegada Maider Zulueta, de l'estudi de disseny Pixtin, explica també el canvi estètic de la pàgina. La doctora en comunicació comenta en el vídeo com s'ha modernitzat el rostre visible de la web, la interfície, mantenint l'essència original però adaptant-la als nous temps. Una pàgina més airejada, clara, adaptable i que per sobre de tot, vol facilitar l'accés i la lectura dels continguts. Zulueta mostra també l'evolució del logotip i quines han estat les fonts d'inspiració.

PARAULES DE PASQUA. 1ª: MARIA!! RABUNI!!

“Li diu Jesús: Maria. Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus rabuni...” (Joan 20, 16)

 

MEDITACIÓ:    MARIA!!!...

La consellera Meritxell Ruiz recomana el darrer llibre de Melgarejo

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

En la llista de recomanacions que fan per Sant Jordi els membres del Govern, la consellera d'Ensenyament Meritxell Ruiz ha escollit Transformar la adversidad de Xavier Melgarejo.

El papa als Maristes: "Busqueu nous llocs i maneres d’educar"

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Champagnat) Després de la trobada amb el papa Francesc el passat 10 d'abril, el català Emili Turú, Superior General dels germans Maristes, parla de les seves impressions al Vaticà. La reunió, celebrada amb motiu del bicentenari de la fundació i institut, va ser una oportunitat per parlar de la congregació i reflexionar de temes tan importants com l'educació. Posteriorment, els Maristes també van fer pública de forma integra la carta que els va dedicar el papa Francesc. 

 

Per què es va fer aquesta audiència?

Estem celebrant el bicentenari de la fundació de l’Institut i, d’altra banda, el XXII Capítol general tindrà lloc el mes de setembre d’aquest mateix any a Colòmbia. Així doncs, ens va semblar important demanar un missatge al papa per a tots els maristes de Champagnat amb motiu d’aquestes celebracions.

On es va celebrar l’audiència i com va ser el to d’aquesta trobada?

Com és habitual tractant-se d’una audiència privada, va tenir lloc a la Biblioteca privada del Palau Apostòlic. El lloc és molt impressionant: abans d’arribar a la Biblioteca has de recórrer passadissos llargs i diverses sales renaixentistes, totes extraordinàriament decorades... i, òbviament, diversos llocs de control.

De totes maneres, la calidesa personal del papa et fa oblidar de seguida que et trobes en un "palau". Diria que el to va ser molt fraternal, com era d’esperar. El sol fet de seure, no cara a cara amb una taula pel mig, sinó en un lateral de la taula, amb les cadires a prop, ja indica el to de proximitat que el papa vol donar a aquest tipus de trobades.

Podeu compartir algun dels temes tractats amb el papa?

Gairebé des del principi, el papa es va interessar per si sentíem que la vocació de "germà" era suficientment compresa a l’Església.

Jo crec que la vocació  de germà és "un dels secrets més ben guardats de l’Església catòlica», tal com va dir en una ocasió John Allen. No es coneix ni es valora prou, especialment en el context de la vida religiosa masculina, que és majoritàriament clerical, i així li ho vaig expressar. Com a exemple, li vaig ensenyar la invitació que vaig rebre per a aquella audiència, on se’m tractava de "Pare"... i, de fet, així va sortir publicat a les Notícies vaticanes.

El papa, com ja ha dit moltes vegades, va recalcar que això és degut al fort clericalisme que persisteix a l’Església, que sovint ignora o fins i tot anul·la el laïcat. En aquest sentit, ens va animar a apreciar la nostra pròpia vocació de germans i a continuar promovent la vocació laïcal.

Algun altre tema que vulgueu mencionar?

El papa va ser molt explícit en la seva valoració de l’extraordinària importància de l’educació dels infants i joves, i va insistir que l’escola continua sent un lloc privilegiat per a aquesta educació. Per això, deia, busqueu nous llocs i maneres d’educar i ser a prop dels infants i joves, però no abandoneu l’escola.

Vau parlar sobre nous projectes?

Vaig portar al papa, com a regal, un llibre que és un fotoreportatge sobre el Projecte Fratelli, promogut conjuntament amb els Germans de La Salle al Líban, al servei d’infants i joves desplaçats, especialment de l’Iraq i Síria. El projecte li va interessar molt, tant és així que es va quedar un dels llibres i en l’altre va escriure, de pròpia mà, una bonica dedicatòria als germans que col·laboren en aquest projecte, agraint-los el seu servei i animant-los a continuar sembrant ja que, amb les seves paraules, "donarà molts fruits".

Vam parlar també dels Maristes Blaus d’Alep, per a qui va tenir paraules d’admiració i simpatia, i a qui va enviar una benedicció especial.

A més, vaig tenir ocasió de parlar amb ell sobre les noves fundacions internacionals a partir del projecte Ad gentes (2005) i ara amb el projecte LaValla200.

El papa, al missatge escrit que us va entregar, fa referència als 200 anys d’existència de l’Institut, com "una gran història d’entrega en favor d’infants i joves"...

Així és, i va repetir diverses vegades el seu agraïment no només pel que hem fet en el passat, sinó, de manera particular, pel que som i fem a l’Església avui.

I, per descomptat, va demanar que resem per ell!

Jo li vaig assegurar que compta amb la nostra pregària i el nostre suport, i li vaig agrair particularment l’impuls que ha donat a l’Església, convidant-nos a tots a estar en "permanent estat de missió" i "en sortida".

L’alimentació, un primer pas per acollir i acompanyar

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Càritas) El Rebost Solidari de Caritas Arxiprestal de St. Andreu va iniciar-se el 2012 amb la unió del repartiment d’aliments de sis parròquies de l'Arxiprestat de Sant Andreu. La seva funció és proveir d’aliments a les famílies que no compten amb prou recursos i que es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat. Durant la visita al rebost, hem pogut parlar amb els diferents voluntaris del centre, i amb molt d’entusiasme ens han explicat la tasca que duen a terme tres dies per setmana.

En Santi Maseda, coordinador del Rebost Solidari de Sant Andreu, explica que les persones que vénen a buscar aliments són derivades de serveis socials i Càritas Diocesana de Barcelona. “Quan atenem a una persona nova, els Serveis Socials de l’Ajuntament o Càritas ens informen de les quantitats que ha de rebre la persona en funció dels membres de la família i durant quant de temps. És un sistema molt professionalitzat”, explica. “La persona que assisteix al rebost ho ha perdut tot i es troba amb un dolor molt gran – explica en Santi – la nostra tasca és acompanyar-la i assessorar-la en tot allò que estigui a les nostres mans”.

En un inici, els aliments es repartien en lots, de manera que la persona rebia uns aliments concrets en funció dels membres de la llar i tenint en compte la presència (o no) d’infants a la casa. A l’hora d’escollir els aliments, el Rebost compta amb l’assessorament de Nutrició Sense Fronteres, una organització que estableix quins són els aliments bàsics que qualsevol persona hauria de tenir a la seva dieta per garantir una alimentació equilibrada. Des de fa dos mesos, el repartiment de lots ha estat substituït per un sistema que emula l’estructura d’un supermercat.

“Amb el nou model, volem fer valdre l’acompanyament individual. Ara, la persona pot agafar allò que necessita en funció dels punts que té. El dret a escollir és molt important per empoderar a les persones”, indica en Santi.

El nou model dota a les persones d’uns punts en funció dels membres de la família. Coneixent el cost dels productes en punts, cadascú tria allò que necessita. Durant la compra, la persona és acompanyada per un voluntari que l’assessora en funció de les seves necessitats.

En José, jubilat de banca i voluntari del Rebost fa tres anys que va iniciar-se en el voluntariat. “Ser voluntari és una satisfacció molt gran. Crec que treballo més ara que quan estava al banc”, ens explica tot rient. Mostrant-nos les estanteries amb els aliments, en José desgrana que hi ha producte embassat, producte congelat i fruites i verdures collides de fa pocs dies. “El 50% dels aliments provenen del Banc dels Aliments, però també comptem amb molts donatius de particulars, de comerços del barri i de Mercabarna. És un treball amb xarxa que demostra la solidaritat de moltes persones i empreses anònimes”, explica en José.

Els setanta voluntaris que formen el Rebost Solidari de Sant Andreu reparteixen 27 tones d’aliments cada mes. “Actualment som setanta voluntaris, i la veritat és que en necessitaríem deu més per anar bé. Hi ha molta feina per fer”, admet en Santi.

Abans d’acomiadar-nos, parlem amb la Isabel, voluntària veterana que fa més de vint anys que col·labora amb Càritas Diocesana de Barcelona. “Vaig començar el meu voluntariat quan encara treballava de mestra. Als inicis, dedicava les meves hores al reforç escolar i a l’acolliment a la parròquia, i més tard m’he centrat en el repartiment d’aliments”, explica la Isabel.

Preguntada pel nou model de repartiment d’aliments, la Isabel indica que “hem vist el cel”. “No ens semblava correcte tenir a la gent esperant al carrer. Amb el model actual, la gent concerta una hora determinada i escull allò que necessita. Hem millorat en qualitat humana”, conclou la Isabel.

Cristians màrtirs del segle XXI

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Josep M. Bausset) La crueltat amb què són exterminats els cristians en ple segle XXI, hauria de moure la denúncia dels governs i la solidaritat amb aquestes víctimes que són assassinades pel fet de creure en Jesucrist. L’últim atemptat (conegut) ha estat la matança de desenes de cristians coptes, el diumenge de Rams, mentre celebraven l’Eucaristia.

També a Iraq, més de 100.000 cristians han estat desposseïts dels seus béns i expulsats del Califat Islàmic. A més, són molts els deixebles de Jesucrist que han estat crucificats o decapitats o bé abandonats al desert, sense aigua ni aliments, perquè acaben morint de set i de fam. I mentrestant Europa calla i mira cap a una altra banda. És una vergonya que estiguem assistint al genocidi de cristians davant el silenci del món civilitzat. Només el papa Francesc ha alçat la seua veu (també ho ha fet el president de les Corts Valencianes) per a denunciar aquest extermini dels deixebles de Jesús.

Fa tres anys, la revista Der Spiegel va donar a conèixer un informe segons el qual els cristians són el grup religiós més perseguit, des de Corea del Nord a l’Iran i des d’Aràbia Saudita a Afganistan i Somàlia. I fa només uns dies es va conèixer l’informe anual de l’organització Puertas Abiertas, que amb dades de 2016 confirma la persecució dels cristians. Segons aquest informe, 215 milions de cristians pateixen persecució alta, molt alta o extrema per raó de la seua fe. Amb enquestes realitzades en més de 50 països, Puertas Abiertas ha analitzat cinc àmbits de persecució: el privat, el familiar, el social, l’eclesial i l’estatal. Les conclusions d’aquest informe demostren que hi ha una persecució persistent i creixent dels cristians sota el règim de Pyongynang, una dictadura que ostenta el primer lloc en el rànquing de terror contra els deixebles de Jesús de Natzaret, seguit en segon lloc de Somàlia i després per Afganistan, Pakistan, Sudan, Síria, Iraq, Iran, el Iemen o Eritrea. Encara hui, i per a vergonya del món anomenat civilitzat, són milers els cristians que són martiritzats i centenars les esglésies destruïdes o incendiades.

El pare Manel Nin, monjo de Montserrat i exarca (bisbe) d’Atenes per als catòlics de ritu bizantí, va escriure un article (El martiri de la indiferència) on es feia ressò de la crida angoixada del Patriarca Siri Catòlic Josep III Younan, que denunciava la destrucció d’esglésies, seus episcopals, parròquies. El Patriarca Josep deia: “El nostre arquebisbat a Mosul ha estat cremat totalment, amb els manuscrits i la biblioteca. I ja han amenaçat que, si no es converteixen a l’Islam, tots els cristians seran morts”. Per això el Patriarca s’exclamava així: “És una vergonya per a la comunitat internacional”. El gran escriptor i amic Joan Francesc Mira també feia un article a El Temps tot fent-se ressò de l’escrit del pare Manel Nin.

El drama d’aquests germans en la fe, perseguits i assassinats, no té cap resposta immediata per part d’Occident, que mira amb indiferència els cristians assassinats en països on el cristianisme es troba en minoria. L’actitud del món civilitzat mostra l’oblit i el silenci, també el d’aquells que defensen les causes dels oprimits, que no alcen la seua veu per a denunciar aquesta situació. On són les manifestacions de protesta? Per què no hi ha una denúncia pública davant d’aquests atemptats contra la vida i la llibertat d’expressió? Els cristians martiritzats no són també víctimes?

A vegades s’han sentit veus, des de diversos partits polítics, per denunciar la islamofòbia que va escampant-se pel nostre món. Però, ¿per què no se senten les mateixes veus per denunciar la cristianofòbia? El silenci dels governs per la matança el diumenge de Rams dels cristians coptes a l’església de Sant Jordi de Tanta i a la catedral de Sant Marc d’Alexandria és una vergonya i una injustícia i també una burla als Drets Humans que proclamen el dret a la llibertat de religió. ¿Per què cap ajuntament no ha convocat una manifestació de rebuig per l’atemptat terrorista que ha matat desenes de cristians? I mentrestant el món “civilitzat” mira cap a una altra banda davant l’assassinat dels cristians.

La notícia ha passat en part inadvertida per l’opinió pública. El desarmament d’ETA, formalitzat en un acte públic celebrat a Baiona, va comptar amb dos testimonis d’excepció que avalaven i desmentien el que els mitjans de comunicació més reaccionaris titllaven com un mer acte propagandístic, un “paripé”.