La Iglesia de Corea del Sur recauda un millón de dólares para ayudar a combatir la Covid en los países más pobres

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(CR) En sintonía con la exhortación del papa Francisco para garantizar el acceso universal a las vacunas, el mes de marzo la Conferencia Episcopal de Corea del Sur (CBCK) puso en marcha una campaña para ayudar a combatir la Covid en los países más pobres, que son los que tienen más dificultades para acceder a las vacunas. La iniciativa, que también tenía el objetivo de sensibilizar a los feligreses y a todos los ciudadanos, contó con la participación de 234 parroquias y organizaciones de Seul, gracias a la coordinación del movimiento eclesial “One Body Spirit Movement”, nacido con motivo del 44 Congreso Eucarístico Internacional celebrado en Seul el 1989.

Gracias a la campaña, este sábado la Archidiósesis de Seul ha hecho público el envío de un millón de dólares a la Santa Sede. Este dinero servirá para que el Vaticano continue con la campaña “Vacunas para todos”, que quiere garantizar que toda persona del planeta tenga acceso a las vacunas de forma gratuita y rápida. Además de esta donación, desde Seul se espera que en los próximos meses se pueda seguir ayudando a la causa, ya que la recaptación durará hasta el 27 de noviembre, último día del jubileo del 200 aniversario del nacimiento de San Andrés Him Tae-gon, el primer sacerdote católico, patrón de Corea.

La desigualdad entre los países ricos y los pobres aumenta durante la pandemia

En el marco de la campaña de Corea del Sur, el padre Matthias Young-yup Hur, portavoz de la Archidiócesis de Seul, ha mostrado su preocupación sobre los efectos económicos de la pandemia, ya que “ha aumentado la desigualdad entre los países ricos y los pobres”. Es por esto que tanto él como los fieles de Seul esperan que esta iniciativa para recaudar fondos, “sea un pequeño paso para superar juntos los obstáculos”. En este sentido, será básica la colaboración del movimiento “One Body One Spirit Movement”, que es parte activa de la red de Cáritas Seul y actua en distintos campos, como por ejemplo la cooperación internacional para el desarrollo o los servicios sociales.

El museu Tresor de la Catedral de Girona es reforma íntegrament

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galleria di immagini

(Catedral de Girona) El museu Tresor de la Catedral de Girona, que reobrirà a finals d’aquest mes, ha estat reformat integralment i ha guanyat una sala d’exposició: la cambra tresor, situada a la torre Cornèlia. El Tapís de la Creació ocuparà en exclusiva la sala més gran i serà la clau de volta del discurs del museu, que comptarà amb una sala que explicarà la catedral romànica, una altra la catedral gòtica, la sala del Tapís i la cambra tresor.

T.A.P.I.S 3.0 és un projecte que ha permès millores, tant pel visitant com per la conservació de les peces del museu Tresor de la Catedral de Girona. La reforma es va plantejar per la necessitat d’ampliar la sala d’exposició de l’icònic Tapís de la Creació. Com si fos un joc de dòmino, però, en iniciar l’estudi del canvi d’ubicació de la valuosa peça, es va fer palesa la necessitat de realitzar una reforma profunda, estructural, de l’equipament, però també del discurs museogràfic. La darrera reforma estructural del museu data dels anys 70.

Els treballs s’han centrat en la confortabilitat i òptima experiència del visitant al llarg del recorregut, millorant l’accessibilitat i presentant els objectes de tal manera que s’aconsegueixi gaudir i aprendre de les peces exposades. Mitjançant diversos canals d’informació i millorant la seguretat, tant de persones com d’objectes, s’assoliran importants objectius que alhora revelen l’acrònim del nom del projecte: Treball per l’Accessibilitat, Presentació, Informació i Seguretat del Tresor de la Catedral de Girona (T.A.P.I.S.). El “3.0” fa referència a l’actualització dels sistemes i de l’entorn, així com recordar que és el tercer cop que el Tapís de la Creació, peça principal de la col·lecció, canvia d’ubicació en el museu.

Joan Piña, director del museu Tresor de la Catedral, i els arquitectes Josep i Antoni Vilanova, responsables de la redacció i execució del projecte de remodelació del museu, han ofert avui als representants dels mitjans una visita d’obres a l’equipament que gestiona el Capítol de la Catedral. Actualment la primera i segona fase de les obres ja ha finalitzat i en els propers dies els responsables del museu procediran a col·locar les peces a les seves vitrines, inclosa una de les joies de la corona: el Tapís de la Creació.

Piña i Josep Vilanova han anat detallant tots i cadascun dels canvis i innovacions que s’han dut a terme en unes obres que es van realitzar quan el Capítol es va trobar amb la necessitat de millorar les condicions de visita i visualització del Tapís. Aquesta necessitat va provocar que els responsables del Tresor se n’adonessin que era ineludible una reforma integral del museu. Les obres han durat nou mesos i el museu reobrirà les seves portes a partir del dia 25 de juny, data en la qual també s’obrirà novament la catedral i Sant Feliu a les visites, després que s’haguessin de suspendre amb motiu de la pandèmia. El nou Tresor de la Catedral ha guanyat una sala, la ambra Tresor de la Torre Cornèlia, on s’hi exposaran les peces més significatives i valuoses de l’aixovar litúrgic. El museu comptarà amb un atri, on abans hi havia la botiga de records, que serà el punt inicial de la visita. Posteriorment entrarem en la primera sala que serà dedicada a les peces de l’època de la Catedral Romànica, en la qual la peça clau serà el Beatus. La segona sala serà monogràfica de l’època gòtica amb la figura del Sant Carlemany com a peça emblemàtica.

Finalment la tercera sala, que és la del Tapís de la creació i que disposa d’una sala auxiliar per a la projecció de l’audiovisual que interpreta la peça, a més de la ja abans esmentada Cambra Tresor. Una de les novetats més destacades rau en el nombre de peces de l’exposició permanent, que es redueix significativament (un 50%), a la recerca de la renovació del discurs museogràfic. Una altra novetat de primera magnitud és que s’habilitarà una plataforma virtual de consulta de totes les peces que es troben dipositades a l’equipament, que entrarà en funcionament el juliol.

Joan Piña, director del museu Tresor de la Catedral, ha declarat que la reforma es va iniciar “perquè vam voler que el visitant contemplés dignament el Tapís de la Creació, que abans era en una sala molt petita, tot i constituir el colofó de la visita, i amb raó, perquè és la peça estrella. Vam voler posar-lo a la sala més gran del museu perquè havia de complir un seguit de requisits, com ara permetre un accés fluid de gent, que el guia pogués fer les explicacions pertinents amb comoditat, etc, i tot això va implicar que havíem de reorganitzar tot el patrimoni que teníem exposat”.

Piña també ha explicat que amb la reestructuració del discurs s’ha guanyat una sala més. “En la primera sala s’explica la Catedral Romànica amb peces de l’aixovar que hem pogut conservar, com el patrimoni referit a la comtessa Ermessenda o l’arqueta d’Hixam i on el protagonisme és pel Beatus. La segona sala és la dedicada a la Catedral Gòtica, amb importància de la pintura i l’orfebreria, però on també hem situat la figura del Sant Carlemany, la tercera és la del Tapís de la Creació amb una sala auxiliar d’interpretació, que és on es projectarà l’audiovisual d’explicació de la peça, i la quarta és la dedicada al culte a la Catedral, amb peces que expliquen la funció del temple”.

També ha variat el tipus de visita, que serà lineal, molt més còmode pel visitant i més adient per a l’efectivitat del discurs museogràfic. Això s’evidenciarà en la visita al Tapís, tal i com explica Piña: “El visitant tindrà un primer impacte, però aleshores veurà l’audiovisual que li explicarà amb detall la peça i, passat l’impacte inicial, tornarà a gaudir de la peça, aquesta vegada gaudint-la no com a impacte estètic, sinó sabent el que significa.” Piña ha explicat que per afavorir el relat del discurs museogràfic, l’exposició permanent tindrà la meitat de peces que tenia. Les peces enretirades han passat als dipòsits del museu.

Una de les innovacions anunciades és la creació d’un plataforma virtual de consulta virtual, que permetrà al públic la consulta de les fitxes de les 1.300 peces que té aproximadament en dipòsit i exposades el museu. Totes seran consultables en el catàleg en línia.

El responsable de la redacció del projecte ha estat el despatx d’arquitectes dels germans Vilanova, responsables els darrers anys de la conservació de l’edifici. Josep Vilanova és qui s’ha fet càrrec de la direcció de projecte i d’obra, però cal remarcar que tant en la redacció del projecte com en l’execució de les obres hi ha intervingut un equip multidisciplinari format pels arquitectes, però també per professionals que els han assessorat com ara arqueòlegs, il·luminadors, conservadors, restauradors i especialistes provinents del Servei de Museus de la Generalitat, que han estat sempre molt pendents del projecte i de les obres i han prestat un suport .

Josep Vilanova, arquitecte responsable de la redacció i execució del projecte, ha explicat que la intervenció ha “dignificat l’espai”, referint-se a que la imatge actual corresponia a una altra època i amb recorreguts diferents: “Ara, quan el visitant arribarà al museu, ja haurà fet tot el recorregut petri per la Catedral i trobarà que hem intentat recuperar l’aspecte original de les sales, amb un enguixat càlid i una il·luminació diferent. Vilanova es refereix a la sala del Tapís de la Creació com “un museu dins d’un altre museu”: “La sala del Tapís està concebuda perquè sigui protagonista, quan entris no la veus al fons i és com un museu dins el museu. És com un atri amb un recorregut lateral, una zona de contemplació tota de fusta, on es pot veure el tapís amb tota la seva dimensió en dimensió.”

Prospeccions arqueològiques

La realització de les obres també ha estat una oportunitat per dur a terme prospeccions arqueològiques que el projecte ja preveia, al sector del soterrani de la Catedral, on s’hi ha fet la sortida d’emergència i s’hi ha instal·lat una escala. El soterrani ja havia estat objecte d’una excavació a finals dels anys 90, però al sector on havia d’anar la sortida d’emergència no s’hi van fer prospeccions, és per això que les arqueòlogues Maribel Fuertes i Àngela González, amb el vist i plau del Capítol, les van incloure en la redacció del projecte. El resultat de les excavacions ha quedat documentat i fins i tot ha condicionat la instal·lació de l’escala –ha obligat a fer un tram volat- i s’ha deixat a vista una zona excavada al dipòsit lapidari, una nova dependència del museu.

Al dipòsit lapidari s’hi centralitzen totes aquelles pedres, laudes sepulcrals, capitells i elements decoratius en pedra que estaven dispersats pel temple, pels jardins i terrasses, de manera que se’n facilita l’inventari, el dipòsit i la conservació. La zona excavada en aquest dipòsit deixa a la vista els fonaments d’una torre que es considera d’època Carolíngia (s.IX-X).

El vidre del Tapís

Demà divendres al matí es durà a terme una operació molt particular i especial. Una ploma alçarà el vidre protector del Tapís de la Creació des del Passeig Arqueològic fins a una de les finestres del museu, per on l’introduiran per a la seva instal·lació. El Tapís, que abans estava protegit per tres vidres, dificultant la seva observació, ara continuarà estant protegit –més que abans-, però només per un sol vidre, la qual cosa facilitarà la seva observació per part del visitant. Les imatges, en format fotogràfic i videogràfic, els tindreu a la vostra disposició a l’àrea professional de descàrregues, on ja disposeu de les imatges, declaracions i la nota de premsa de la visita d’avui.

Sant Joan de Déu impulsa una recerca sobre els beneficis de l’activitat física a l’aigua en la salut mental

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Solidaritat SJD) Més de 200 persones amb problemes de salut mental, ateses al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, es veuran afavorides per un projecte que millorarà aspectes com la seva autonomia i capacitat relacional a través de la pràctica d’activitats aquàtiques.

El projecte ’Esport i salut mental. La pràctica d’activitats esportives en piscines com a eina d’inclusió social’ és fruit d’una aliança entre la Fundació Fluidra, Fluidra, l’Obra Social Sant Joan de Déu i un dels centres referents de la institució: el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu. A més, compta amb el suport de la Fundació de Recerca Sant Joan de Déu. Amb aquesta acció es vol demostrar com la pràctica d’esport en piscines contribueix a millorar la qualitat de vida i el benestar de la població general i, especialment, d’aquelles persones que conviuen amb un trastorn mental sever. Es tracta d’un conveni de col·laboració que desenvoluparà un estudi assistencial i de recerca durant els pròxims tres anys.

Per acomplir aquest objectiu, 233 persones amb discapacitat intel·lectual o trastorns de salut mental ateses al Parc Sanitari Sant Joan de Déu participaran en activitats que, tal i com apunta la coordinadora del Centre de Salut Mental d’Adults i del Servei de Rehabilitació Comunitària de Ciutat Vella, Berta García, “els ajudarà a sortir de la seva zona de confort, en un recurs de la comunitat, fora del centre sanitari”. A més dels beneficis físics que els proporcionarà l’esport en piscines, “el projecte serà un element facilitador per treballar limitacions associades al trastorn mental, i permetrà als usuaris i usuàries guanyar autonomia, autoestima i millorar les interaccions socials” conclou Garcia.

Alhora, es realitzarà un estudi de recerca innovador, que pretén concloure de quina manera les activitats físiques a l’aigua poden potenciar, de forma exponencial, els beneficis de les intervencions psicològiques que es duen a terme en la pràctica assistencial amb aquest grup de població.

Amb els resultats obtinguts d’aquest projecte, els professionals del camp de la salut i de l’esport disposaran d’evidències científiques sobre les propietats de la pràctica esportiva en piscines, a través de diversos estudis que facilitin, entre d’altres, l’avaluació de l’impacte de l’activitat en medi aquàtic a nivell físic, psíquic i social.

Consells sobre esport en piscines per a la població general

En paral·lel a la realització del projecte, i recolzant-se en els resultats que la comunitat mèdica i científica de Sant Joan de Déu vagi aconseguint, l’àrea de R+D de Fluidra buscarà elaborar un conjunt de recomanacions i pautes d’exercicis i rutines per practicar a la piscina, orientats a estimular el benestar físic i emocional de la població general. Aquests consells facilitaran l’activitat física saludable, classificada segons tipus de teràpia, col·lectiu i situació dels usuaris. La pràctica es podrà realitzar de forma individual o dirigida per professionals (especialment en clubs esportius i hospitality).

En aquesta iniciativa, que tindrà un finançament conjunt de 210.000€, la Fundació Fluidra aporta la part adreçada a l’activitat terapèutica, i, d’altra banda, l’àrea de R+D de Fluidra destina fons a la recerca i l’extrapolació de dades enregistrades, així com a l’extracció de conclusions.

L’Església de Corea del Sud recapta un milió de dòlars per ajudar a combatre la Covid als països més pobres

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(CR) En sintonia amb l’exhortació del papa Francesc per garantir l’accés universal a les vacunes, el mes de març la Conferència Episcopal de Corea del Sud (CBCK) va posar en marxa una campanya per ajudar a combatre la Covid als països més pobres, que son els qui tenen més dificultats per accedir a les vacunes. La iniciativa, que també tenia l’objectiu de sensibilitzar la feligresia i a tots els ciutadans, va comptar amb la participació de 234 parròquies i organitzacions de Seül, gràcies a la coordinació del moviment eclesial “One Body One Spirit Movement”, nascut amb motiu del 44è Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Seül el 1989.

Gràcies la campanya, aquest dissabte l’Arxidiòcesi de Seül ha fet públic l’enviament d’un milió de dòlars a la Santa Seu. Aquests diners serviran perquè el Vaticà continuï amb la campanya “Vacunes per tothom”, que vol garantir que cada persona del planeta tingui accés a les vacunes de forma gratuïta i ràpida. Tot i aquesta donació, des de Seül s’espera que ens els propers mesos es pugui seguir ajudant a la causa, ja que la recaptació durarà fins el 27 de novembre, l’últim dia del jubileu del 200è aniversari del naixement de Sant Andreu Kim Tae-gon, el primer sacerdot catòlic i patró de Corea.

La desigualtat entre els països rics i els pobres augmenta durant la pandèmia

En el marc de la campanya a Corea del Sud, el p. Matthias Young-yup Hur, portaveu de l’Arxidiòcesi de Seül, ha mostrat la seva preocupació sobre els efectes econòmics de la pandèmia,  ja que “ha augmentat la desigualtat entre els països rics i els pobres”. És per això que tant ell com els fidels de Seül esperen que aquesta iniciativa per recaptar fons “sigui un petit pas per superar junts els obstacles”. En aquest sentit, serà bàsica la col·laboració del moviment “One Body One Spirit Movement”, que és part activa de la xarxa de Càritas Seül i actua en diversos camps, com per exemple la cooperació internacional pel desenvolupament o els serveis socials.

La Rebotiga n.9. Xarxa d’escoles cristianes. Nova directora d’Afers Religiosos.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Comentari de l’actualitat de la setmana des de la redacció de Catalunya Religió. Parlem de la incorporació d’una escola a la xarxa de la FEDAC i de les nova directora general d’Afers Religiosos Ivonne Griley. També parlem de l’informe sobre el CIE i d’un iniciativa d’art i conversió ecològica. Tertúlia amb Laura Mor, Glòria Barrete, Ignasi Escudero i Jordi Llisterri.

Audiència General 9 de juny 2021

Estimats germans i germanes, bon dia!

La vida des del carrer

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galleria di immagini

(Xavier Memba CR) Una de les frases més celebrades –i també controvertida– durant el procés viscut en els darrers anys a Catalunya ha estat i és, sens dubte, “els carrers seran sempre nostres!”. La frase en qüestió té un marcat caràcter polític, però també es pot entendre en clau social com una expressió d’unitat, un clam de solidaritat i una crida a l’acció popular. El pròxim dissabte 19 de juny, hi ha una crida solidària a sortir als carrers de Barcelona per atendre a persones sense llar, sota el lema ‘Recogida de mochilas’. 

Avui entrevistem Íngrid Soler, neuropsicòloga de professió, que ha exercit anys com a psicòloga clínica i neuropsicòloga. Un dia va decidir deixar la seva feina per dedicar-se a ple a treballar amb Àgape+. La iniciativa neix amb l’objectiu específic “de portar l’amor de Jesús als més vulnerables en l'àmbit social, a les persones excloses, persones que viuen al carrer, refugiats o sol·licitants d’asil i dones víctimes d’explotació sexual”, segons Soler.

És un projecte dins d’Àgape, entitat sense ànim de lucre que es troba en més de 190 països. Àgape+ treballa amb la idea de veure vides transformades per l’amor incondicional de Jesús i que aquestes persones alhora puguin fer el mateix per a altres que també ho necessiten. Una espècie de “Aneu i feu deixebles a totes les nacions”, explica Soler. El nom Àgape+ és la combinació entre el nom genèric de l’entitat i el signe +. El resultat és un “joc de paraules” que expressa la intenció de voler sumar amb altres i incloure a les persones excloses. A més, hi afegeix Soler, “en castellà ens diem AMAS, perquè volem estimar al nostre proïsme i el nom ens ho recorda”.

Amb seu principal a Barcelona, Agape+ estén la seva tasca en les ciutats de Sevilla i Granada. L’equip està format de dotze persones treballant a temps complet –vuit a Barcelona, dues a Sevilla i dues a Granada– i un bon grup de més de 50 voluntaris entre tots els projectes.

Com és un dia típic a Àgape +?

Gestionem diferents projectes, sortides de visitació a persones que viuen al carrer, servei rober, atenció a dones víctimes d’explotació sexual i dues llars d’acollida per a persones que vivien al carrer o són refugiats. Per explicar alguna cosa més en detall comentaré sobre els pisos d’acollida. Cadascun per 6 persones. En realitat la vida a les llars és molt diferent segons el moment, segons la fase del procés, en què es trobin. Un dia típic comença amb l’esmorzar a les vuit del matí. Algunes persones treballen i altres estudien, i si no els animem a ocupar el seu temps buscant feina o fent voluntariat. La idea és que se n’emportin el menjar per no estar-se tot el dia al nostre centre i així estiguin actius, però sempre tenen la llibertat d’entrar i sortir quan vulguin. El nostre equip de voluntaris tècnics els ajuda a elaborar un pla de treball personalitzat mensual que busca veure quins són els seus objectius i què cal que facin per aconseguir-los. Abans de la Covid-19, cada vespre hi havia una parella de voluntaris que els ajudaven a sentir el caliu d’una llar mitjançant un fet tan senzill com és tenir un sopar a taula per tancar el dia.

Tots tenim una idea preconcebuda –o prejudici– de la persona sense llar; s'ajusta la idea general que solem tenir amb la realitat?

Normalment no, perquè tothom veu una persona en situació de sense llar molt diferent d'un mateix. Alguns ens reconeixen que també ho feien abans. Les persones que viuen al carrer són persones que tenen un nom, una família, una història on sovint hi ha molt sofriment i, en un moment donat, pateixen una forta crisi, comencen a sentir-se atrapats i s’aïllen cada cop més quedant-se sols i, finalment, acaben sense recursos. Per tant, la seva realitat era diferent de la que viuen ara. I treballem amb ells per fer que la seva situació canviï i puguin tornar a ser part de la societat.

A més ara tenim força persones en situació de carrer que en realitat són refugiats. Persones que fugen dels seus països per estar en perill i venen aquí pensant que estaran millor. Però els ajuts de l’estat són insuficients i cada cop hi ha més demanda. Això fa que cada vegada hi hagi més famílies senceres vivint al carrer que no tenen on ni a qui acudir.

Què porta a una persona a trobar-se al carrer? Quin és el procés que normalment ha de fer algú per sortir del carrer i recuperar una vida normal?

Normalment les persones que es troben vivint al carrer expliquen que tenien una vida molt normalitzada, encara que també hi ha els qui “hereten la situació”. La majoria expliquen que tot s’inicia amb algun esdeveniment traumàtic que han viscut i els aboca a una sèrie de pèrdues en cadena, com ara un acomiadament de feina, un divorci o la mort d’algú proper. Això els genera una forta crisi emocional que no saben gestionar i els porta a seguir perdent relacions i estabilitat, quedant cada cop més sols i amb menys recursos. Normalment, tots acaben vivint en alguna pensió fins no poder seguir pagant i és un procés de caiguda, fins que un dia acaben dormint al carrer. Molts no beuen alcohol quan arriben al carrer i és després de mesos que veient que no poden sortir de la situació i que estan sols comencen a beure per influència del seu entorn.

Com ha afectat la pandèmia a les persones que es troben al carrer?

La crisi sanitària ha estat un cop molt dur per a  les persones al carrer, donat que no tenien casa on poder confinar-se i això els va portar a sentir-se incompreses, jutjades i insegures. Tenien por a contagiar-se, i rebien crits i crítiques de les persones als balcons en veure’ls pel carrer. 

Però a més la crisi econòmica també els ha afectat molt, perquè molts treballaven en una economia submergida. Tot plegat és molt preocupant, perquè tot i que ja notem a molta més gent demanant ajut, creiem que encara no hem arribat al pic màxim d’aquesta crisi.

La vostra és una organització religiosa. Parleu de la fe amb les persones que reben el servei?

Sí, Àgape és una organització cristiana, la nostra missió és fer-los saber que Déu els estima i busca, i ho fem a través d'una relació personalitzada amb cada persona, intentant estimar-los com Déu ens estima a nosaltres, incondicionalment.

Quin paper juga el voluntariat en la vostra tasca? Són els voluntaris majoritàriament de la comunitat evangèlica?

Els voluntaris en els nostres projectes són claus, ja que ells són amb qui fem equip per construir un món millor. No tots els nostres voluntaris són creients, perquè creiem que el que Jesús feia era relacionar-se amb tothom perquè tothom sapigués com fer Regne i que aquells que no creien en ell veiessin en Jesús el model a seguir. Nosaltres ens inspirem en això per mostrar de l’amor de Jesús tant als qui atenem com amb els qui sumem.

Amb quines institucions teniu relacions estratègiques i de suport a la vostra tasca?

Col·laborem amb diferents esglésies evangèliques, amb persones d’altres comunitats cristianes, amb entitats i amb l’ajuntament. Creiem en un model de sumar l’esforç d’uns amb els altres i és en aquest sentit que la col·laboració és clau per a Àgape. No anomeno totes les institucions amb les quals col·laborem, perquè són moltes.

Com ateneu la diversitat religiosa? Esteu en contacte o col·laboreu amb entitats religioses de les diferents confessions que es troben en la ciutat?

Sí que atenem a diferents persones de diferents creences i opinió, com amb els voluntaris. No fem diferències pel que pensa cadascú, creiem que tots som iguals i mereixem el mateix tracte. Respectem el que creuen i fan i demanem que facin el mateix. Ara, també els fem saber què pensem: que Déu ens ha creat a tots igual i som dignes perquè ell ens ha creat a la seva imatge com un do. I, d’aquesta manera, amb el que fem volem transmetre que tots som dignes, valuosos i mereixedors de respecte, però que alhora tots necessitem que Déu ens alliberi del que ens oprimeix i lliga, sigui en l'àmbit personal o social.

Explica'ns la importància de la campanya de recollida de motxilles del pròxim 19 de juny.

Un dels projectes que tenim és el ‘Tinc Gana Col·lectiu’. Són 3 campanyes anuals per repartir quelcom que necessiten les persones que estan al carrer. A l’estiu mirem d’aconseguir motxilles, fent difusió a través de diferents mitjans, persones i comunitats. Aquest any, el 19 de juny al vespre un grup d’uns 50 voluntaris sortim al carrer a repartir-les. No és només el fet de donar una motxilla que necessiten i valoren, ja que la motxilla els permet guardar els seus papers i les poques coses que tenen com roba o sacs, sinó que és una manera de fer-los veure que ens importen i és una oportunitat per a establir un vincle amb ells i iniciar un procés de recuperació. Per tant, cada conversa que sorgeixi gràcies al material que oferim és una porta oberta a una vida que pot ser restaurada.

Què podem fer com a societat i com a individus per lluitar contra aquesta situació?

Sempre compartim en les nostres xerrades informatives i tallers de formació que la manera de canviar la situació és a petita escala. Ens podem apropar i escoltar a cada persona que tenim a prop i que veiem que està al carrer i, a partir d’aquí, motivar-la per a fer els canvis que necessita fer.

A escala social és clau prendre consciència que tots construïm la societat en la qual vivim i, per tant, tenim influència i responsabilitat de viure compartint el que tenim amb solidaritat amb els que tenen menys. Un dia podries ser tu mateix o algú de la teva família qui ho necessiti.

Jesús va dir en una ocasió als seus deixebles que els pobres sempre serien entre nosaltres. Ens hem de resignar al fet que sempre hi hagi gent exclosa? Són les paraules de Jesús motiu per la resignació o per a renovar forces en la lluita constant a favor dels més vulnerables?

No prenc aquestes paraules de Jesús com una sentència o quelcom que ell desitja. Sinó més aviat com un avís que si no fem canvis importants, de cor, en cadascú de nosaltres, la pobresa és una realitat que sempre viurem a conseqüència de les nostres males decisions i gestió. Per tant, crec que és una manera de renovar forces per lluitar per una societat més justa, tal com Déu va idear a l’inici de la creació. Per això, és important entendre que portar el missatge de reconciliació i amor al món suposa explicar les bones notícies de Jesús –el que ell ha fet i fa per a nosaltres– i a partir d’aquesta bona nova, també actuar promovent canvis personals i socials per tal d’establir el seu Regne aquí. És a dir, viure amb l’objectiu de transformar aquest món d’acord amb la idea original amb la qual Déu el va crear abans que nosaltres l’espatlléssim amb la nostra desobediència. Però mentre això no arriba, el fet de poder estimar al nostre proïsme suposa apropar-nos i ser de consol i ajuda a tots, però especialment als qui més ho necessiten.

 

“La vostra funció rau en la capacitat de portar esperança”

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Fundació Pere Tarrés) Esperança. Il·lusió. Responsabilitat. Futur. Aquests són alguns dels conceptes que van marcar aquest dimecres l’estat d’ànim durant la celebració de l’acte de graduació dels nous graduats dels graus d’Educació Social i Treball Social i dels màsters en acció social de la Facultat Pere Tarrés-URL.

Malgrat que la pandèmia va ser present un any més a l’acte en forma de mascaretes i distàncies per les restriccions de seguretat, les diferents intervencions van centrar la mirada en el reconeixement als nous graduats pel fet d’haver enllestit la seva etapa formativa en condicions extremadament complexes i en el rol de responsabilitat que assumeixen els des d’ahir nous professionals de l’educació i el treball social en la transformació de la societat.

"La vostra funció rau en la vostra capacitat de portar esperança”, va resumir el degà de la Facultat Pere Tarrés, Joan-Andreu Rocha, als recents graduats i graduades. Un repte que va complementar el padrí de la promoció d'Educació Social, el professor del Postgrau d'infants i joves migrants que arriben sols de la Facultat i fundador del Servei d'Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats, Joseba Achotegui: ”Nosaltres tenim un poder que hem de posar al servei de les persones per lluitar contra els factors de desigualtat i discriminació.”

El Director general de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol, també va animar els nous graduats i graduades a no perdre el compromís: "Vetlleu sempre per les persones a les quals acompanyeu i no perdeu la il.lusió i l’inconformisme”, va dir, durant la seva intervenció.

Durant la cloenda, el rector de la Universitat Ramon Llull, Josep Maria Garrell, també va insistir en aquest rol central dels professionals de l’acció social, especialment en un context de crisi econòmica i sanitària: ”La pandèmia ha posat de manifest la fragilitat de les persones i la importància de la comunitat, que en aquesta casa i en la vostra professió és una obvietat”, va remarcar, per acabar posant en valor aquesta promoció per la complexitat de l’any que s’ha viscut: "La pandèmia ha fet que acabeu més formats perquè heu hagut de fer front a l'imprevist i això és la vida”.

L’acte va comptar també amb intervencions dels representants dels estudiants, que van destacar que la pandèmia ha evidenciat que l'Educació Social i el Treball Social són professions essencials i que, en acabar l’acte, es van aixecar per aplaudir les seves famílies, que han tingut un paper clau en un any complicat i en què una bona part de les classes s’han hagut de fer telemàticament, des de casa. El tradicional himne universitari "Gaudeamus Iguitur” va cloure l’acte institucional de graduació i va posar el punt i final a una jornada plena d’emocions.

Sis incorporacions al Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galleria di immagini

(CPL) Elisenda AlmirallDavid ÁlvarezMartirià Brugada, Carles CahuanaJordi Font i Maria Guarch són les noves incorporacions del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona. L’entitat ha celebrat aquest dilluns l’Assemblea General Ordinària en què ha aprovat l’exercici econòmic de 2020 i ha incorporat aquests sis nous membres. L’assemblea, presidida per Josep Maria Romaguera, ha tingut lloc el mateix dia en què s’han beneït els nous locals de l’entitat, situats a l’edifici del Seminari Conciliar de Barcelona. 

Per ser membre del Centre cal que el seu Consell ho proposi, el candidat o la candidata ho accepti i obtingui el vot favorable de dues terceres parts de l’Assemblea, mitjançant votació secreta. Aquest és el cas de Elisenda Almirall, laica de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, membre del Consell de la revista Galilea.153; David Álvarez, prevere de la arxidiòcesi de Barcelona, membre del Consell de la revista Missa Dominical; Martirià Brugada, prevere de la diòcesi de Girona, col·laborador a la Col·lecció Sants i Santes; Carles Cahuana, prevere de la diòcesi de Terrassa, membre del Consell de la revista Missa Dominical; Jordi Font, prevere de la diòcesi de Girona, vicepresident de l’Institut de Litúrgia ad instar Facultatis; i Maria Guarch, laica de la arxidiòcesi de Barcelona, que treballa a la redacció del CPL i és secretària del Consell de la revista Missa Dominical.

Litúrgia integrada a la pastoral

El CPL és una associació pública de fidels de l’Església de Barcelona, que compta amb 31 membres i té com a principal objectiu el treball per a la formació litúrgica integrada en el conjunt de la pastoral. Per donar-hi compliment el CPL desenvolupa una àmplia activitat editorial, assessorament, recerca, estudi, difusió del pensament, confrontació d’experiències, informació, etc. Per ajudar a la formació litúrgica el CPL publica quatre revistes (Missa Dominical, PhaseLiturgia y Espiritualidad i Galilea.153) d’àmplia difusió i compta amb diverses col·leccions de llibres d’estudi i de divulgació de la litúrgia, entre elles Cuadernos Phase.

Càritas de Salou i el Museu Bíblic, premiats pel Consell Comarcal

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Arquebisbat de Tarragona) La plaça de l’església de Perafort va acollir divendres la sisena edició de l’acte de lliurament del Mèrit de Serveis Distingits que atorga el Consell Comarcal del Tarragonès. En aquest reconeixement, que té per objectiu honorar les persones o entitats que hagin contribuït amb la seva tasca a augmentar el prestigi d’un municipi del Tarragonès o de la comarca en el seu conjunt, van ser guardonats el Museu Bíblic Tarraconense i la Càritas Interparroquial de Salou, entre d’altres.

Càritas Interparroquial de Salou ha estat distingida per la seva continuada tasca social i humanitària oferint acollida, acompanyament i cobertura de les necessitats bàsiques a les famílies salouenques més vulnerables. D’altra banda, s’ha reconegut la tasca del Museu Bíblic Tarraconense com a instrument pedagògic que ajuda a emmarcar històricament i culturalment les Sagrades Escriptures i posar en valor l’edifici de la Casa dels Concilis a partir de diferents estudis i intervencions arqueològiques, creant un espai d’interpretació anomenat Tarracròpolis, que ajuda al visitant a entendre l’evolució històrica i urbanística de l’acròpolis de la ciutat.

 

L’acte, conduït per la periodista Núria Cartanyà i amenitzat per la Stromboli Jazz Band, va comptar amb l’assistència d’alcaldes i alcaldesses, regidors dels municipis del Tarragonès així com representants de les entitats i personalitats distingides.