Beate Gilles, primera dona secretària general de la Conferència Episcopal Alemanya

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Per primera vegada en la història de la Conferència Episcopal Alemanya, una dona ha estat escollida en el càrrec de secretària general. Tot i que no hi ha cap impediment legal perquè una dona assumeixi aquesta responsabilitat, fins ara no s’havia donat el cas. La teòloga Beate Gilles és la nova secretària general de la Conferència Episcopal Alemanya, la DBK, i directora general de l'Associació de Diòcesis d'Alemanya (VDD). Ha estat escollida aquest dimarts en l’assemblea general de bisbes i prendrà possessió del càrrec l’1 de juliol. Agafa així el relleu al pare jesuïta Hans Langendörfer, que es va retirar a principis de gener de 2021 després de 24 anys.

“Alguna cosa nova ha començat amb el camí sinodal”, ha dit Gilles després de la seva elecció. La teòloga, de 50 anys, assumeix l’encàrrec amb respecte i ha parlat en roda de premsa d'un “moment molt emotiu per a l’Església catòlica d’Alemany”. Gilles ha dit que vol “defensar el futur de l'Església”. Considera que afronta “un gran repte” en un moment en què “la confiança en l’Església catòlica s’està reduint”. I ha conclòs que “es pot sentir clarament que hi ha un desig de canvi”.

La secretaria general, un lloc clau

Un canvi que ja s’ha produit abans en altres conferències episcopals, com la d’Escandinava o la de Sudàfrica. En aquest cas, el president de la Conferència Episcopal Alemanya, el bisbe Georg Bätzing, ha valorat així la novetat que implica el vot positiu de l’assemblea general a favor de Gilles. “Veig això com un fort signe que els bisbes compleixen la seva promesa de promoure les dones en posicions de lideratge”, ha dit. Bätzing considera Gilles “una teòloga profunda, fortament connectada a les diverses estructures de l’Església catòlica i dotada de les millors habilitats organitzatives”.

La secretaria general és un càrrec de coordinació dins de l'estructura de les conferències episcopals que escullen per votació els bisbes que en formen part. Habitualment està ocupada per un bisbe o per un sacerdot. La secretaria general és un lloc clau en la organització d'una conferència episcopal i dirigeix el dia a dia dels diversos organisme que la conformen. En alguns casos, també exerceix de portaveu de l'episcopat.

Beate Gilles va néixer a Hückeswagen el 1970. Del 1989 al 1995 va cursar estudis religiosos catòlics i alemany a la Universitat de Bonn. El 2000 es va doctorar amb una tesi sobre estudis litúrgics sobre Albert Gerhards. Gilles ja era ponent independent en educació teològica i religiosa per a adults i treballadora independent per a la televisió catòlica a ZDF. Del 1995 al 1999 va treballar científicament com a membre del seminari de ciències litúrgiques de la Universitat de Bonn. Del 2000 al 2010 va ser directora general del Katholisches Bildungswerk Stuttgart. Des del 2010 és la cap de departament d’infants, joves i família de la diòcesi de Limburg. El departament inclou el treball per a joves, adults joves, associacions juvenils, famílies i generacions, guarderies infantils i centres de conferències interns a la diòcesi de Limburg. També ha estat des de 2020 la presidenta federal honorífica d’IN VIA Germany, l’associació catòlica de treball social per a nenes i dones, de la qual va ser vicepresidenta del 2012 al 2019. Des d’aquest any també és la representant de les diòcesis de Hessian al Broadcasting Council de la Hessian Broadcasting Corporation.

 

Aquesta Quaresma que estem vivint, en el camí que anem fent cap a la Pasqua, ens mostra que el Déu de Jesús és un Déu d’oportunitats, però no de rebaixes.

La Seu de Manresa recupera el ‘Frontal Florentí’

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Basílica Santa Maria de la Seu de Manresa) La restauració i el trasllat a l’interior de la Basílica Santa Maria de Seu de Manresa del frontal d’altar gòtic conegut com a “Frontal Florentí” del segle XIV serà un fet en els propers mesos.

Aquest projecte ha estat seleccionat per a formar part de “Temps de Gòtic”, un ambiciós programa d’intervencions en patrimoni cultural moble i immoble del període gòtic, fruit d’un conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació La Caixa.

El projecte inclou la neteja i restauració integral del frontal i la creació d’un espai expositiu en una de les capelles laterals de la basílica manresana que estigui en consonància tant amb el caràcter litúrgic de l’edifici com amb les necessitats ambientals de la peça. Aquestes intervencions seran realitzades pels màxims especialistes del país en cada un dels camps d’acció. Es posarà aviat en marxa un equip de treball interinstitucional i professional que començarà a concretar i executar les diferents iniciatives que conformen el projecte al qual s’ha atorgat un pressupost de 125.000 €.

S’aconseguirà, així, complir amb la voluntat de la Seu de tenir el frontal en les condicions desitjades de conservació, de donar-li el màxim de visibilitat i protagonisme i de retornar-li el seu caràcter litúrgic essencial. El trasllat del frontal a l’interior de la Seu contribuirà a potenciar, encara més, l’extraordinari conjunt patrimonial d’època gòtica format per la magnífica església projectada per l’arquitecte Bernat de Montagut i els diferents retaules del mateix període artístic, entre els que sobresurt el Retaule del Sant Esperit (1394) obrat per Pere Serra.

La comunitat de la parròquia, els Amics de la Seu i l’equip de gestió de la basílica posaran tota la voluntat perquè aquest projecte sigui una realitat l’any 2022, data en què se celebraran els 700 anys de la firma de contracte de Berenguer de Montagut per construir el temple gòtic de la Manresa Medieval.  

 El Frontal

El “Frontal de la Passió”, conegut popularment com a “Frontal Florentí” és un frontal d’altar gòtic encarregat per Ramon Saera, una de les personalitats manresanes més importants del segle XIV, al brodador florentí Geri di Lapo. Al seu testament (fet el 24 de novembre de 1357 i conservat a l’Arxiu del Museu Comarcal), Saera deixà en herència el frontal a la Basílica manresana.

Al segle XIV els frontals servien com a ornament dels altars majors perquè, a diferència de les capelles laterals, no s’hi podien col·locar retaules. Es tracta d’una peça de gran rellevància artística a nivell mundial ja que és un dels pocs frontals d’altar gòtics conservats de l’època.

La peça fa 90 cm d’alçada i 333cm d’amplada. A la part central hi ha representada la Crucifixió i les dues parts laterals estan dividides en nou registres disposats de tres en tres en tres fileres.

El 20 de desembre de l’any 2017, la Seu de Manresa va encarregar un estudi al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya per avaluar l’estat de conservació del Frontal Florentí i millorar-ne la conservació i exposició. Actualment, l’obra és al Museu Històric de la Seu i es pot veure només sota demanda, ja que l’espai no forma part del recorregut de visita de la basílica.

En defensa de la Llei d’Educació de Catalunya

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Modest Jou –FEDAC) En el marc de períodes electorals i postelectorals, obert el període de preinscripcions es fa difícil parlar de l’educació, sembla que qualsevol opinió hagi d’estar tenyida per alguna intencionalitat per alguna de les parts. Tot i així, els que estem a l’escola sentim la necessitat de fer sentir la nostra veu, als partits i als que volen partir, a posar l’educació al centre de les decisions que s’han de prendre com a país, i fer una crida a tots plegats perquè donin resposta a les famílies que reclamen una educació gratuïta i de qualitat pels seus fills, i les futures generacions.

Les escoles concertades hem de fer un pas ferm i decidit vers una defensa clara de la Llei d’Educació de Catalunya, aprovada per la majoria parlamentària més gran assolida en democràcia al nostre país, i del Servei Educatiu Públic de Catalunya que es va definir en ella. L’escola pública no és una com es vol fer veure, i sovint imposada tant per l’opinió publicada com per alguns sector ideològics. El sistema públic d’Educació garanteix una educació gratuïta i de qualitat per a tot l'alumnat i es configura amb tots els centres sostinguts amb fons públics per la Generalitat de Catalunya, d’aquests centres, el 68% són de titularitat de l’Estat, els mal anomenats “públics” i el 32% són de titularitat d'iniciativa social, els mal anomenats “concertats”. En l’actualitat els primers garanteixen l’educació obligatòria al 65% dels alumnes de Catalunya i els segons al 35%.

Per què aquesta distinció de nomenclatura, doncs? La resposta és clara, per la forma en com es gestiona, des de fa més de 35 anys (LODE,1985) el que la Llei anomena centres “sustentats amb fons públics”. Per un costat, el sistema es va crear amb un infrafinançament dels centres “concertats” reconegut avui per totes les institucions del país, i amb un marc normatiu ambigu per completar la seva viabilitat. A banda, l’Estat no ha millorat el sistema en conjunt, senzillament ha anat posant pedaços a les escoles de la seva titularitat i deixant les escoles d’iniciativa social a la seva sort, com subsidiàries de les pròpies.

En el marc del Pacte contra la segregació escolar, del qual formen part totes les institucions titulars de centres educatius i entitats vinculades, es va crear una Comissió d’estudi del cost de la plaça escolar dels centres del Servei Públic d’Educació de Catalunya sota la coordinació del Síndic de Greuges. Aquesta comissió va fer públic l'estudi Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya. Un informe que arriba a unes conclusions clares: els fons que reben les escoles “públiques” financien el 97% de la plaça escolar i les famílies només han d’aportar un 3%, en canvi a les escoles “concertades” els fons que reben finança el 64,5% de la plaça escolar i comporta que les famílies aportin el 35,5% del cost de la plaça.

 

E. INFANTIL i PRIMÀRIA

ESO

 

Públic

Concertat

Públic

Concertat

Despesa real 4.130,21 € 4.325,05 € 5.785,94 € 5.228,75 €
Finançament públic 4.004,87 € 2.784,41 € 5.610,08 € 3.394,34 €
Cobertura de finançament 96,96% 64,38% 96,96% 64,91%
 Dades de l’informe ‘Estimació cost plaça escolar’ del Síndic de Greuges de Catalunya

Amb aquestes dades, qualsevol persona equànime veu la necessitat de millora del finançament de les escoles “concertades” per un Servei Públic de Catalunya just i equitatiu. Les escoles concertades, hereves d’iniciatives socials per fer escola fa més de 150 anys, arrelades a pobles i ciutats, en barris benestants sí, però en molts més territoris de gent obrera i treballadora, van ser la primera escola pública de la nostra història (seguint l’estel de l’Escola Pia). Ara hem de dir fort i clar que no volem ni podem deixar en mans de criteris de subsidiarietat els nostres centres i que es menystingui la qualitat educativa que ofereixen els educadors i educadores de les nostres escoles, a la vegada que hem de reclamar d’una vegada el dret de les nostres famílies a rebre de manera equitativa, els fons públics que reben les famílies que escullen, amb llibertat i per dret, altres centres pels seus fills i filles. L’elecció de centre és el primer pas que fa una família per escollir el model educatiu que desitja per a l’educació dels seus fills, i sigui quina sigui la seva elecció, mereix accedir a un model just, gratuït i de qualitat.

Les escoles concertades creiem que perquè això sigui possible s’han de complir 4 objectius:

1. Principi de complementarietat, segons el qual la doble xarxa que configura el Sistema Públic d’educació de Catalunya  es complementa i és una eina molt necessària per desenvolpar projecte educatius singulars, de qualitat i diversos, amb escoles arrelades al seu entorn natural i sociocultural. Això serà possible si:

  • Consolidem el Servei Públic d’Educació de Catalunya amb un finançament equitatiu a tots els centres educatius
  • Defugim un model educatiu monopoli de l’Estat, reminiscència d’estat totalitaris. Defensem el decret d’autonomia de centres i deixar l'educació al marge de lluites de poder polític de les institucions públiques i privades.
  • Participem de forma activa de totes les escoles en les programacions de llocs escolars del Servei Públic de Catalunya a cada municipi, garantint la complementarietat d’ofertes.

2. Principi de suficiència i corresponsabilitat dels recursos, en virtut del qual demanem que l’administració dediqui els recursos necessaris a l'educació per millorar la qualitat del sistema. La digitalització de l’aprenentatge, la personalització dels processos didàctics i la necessària reducció de ràtios per la davallada de natalitat al nostre país requereix dotar el Sistema Públic d'Educació de Catalunya de més recursos. I en aquest punt no pot exigir corresponsabilitat a la doble xarxa mentre no hi hagi una correcció de l’infrafinançament de l’escola concertada. Que reclamen (dades FECC Informa 803 d’1 de febrer/2021) les escoles concertades al respecte: 

  • Increment de la dotació de personal de plantilla bàsica per tal d’efectuar equiparació entre la dels centres concertats i l’estàndard dels centres públics. Aquest increment de la plantilla als centres concertats es quantifica en 1.817 professors (1.280 a EINF/EPRI i 537 a ESO).
  • Equiparar la plantilla dels centres concertats amb la plantilla estàndard dels centres públics, consolidant les dotacions extraordinàries covid-19 (876 professors, 640 a EINF/EPRI i 236 a ESO) en principi previstes només per al curs 2020/2021.
  • Actualitzar el mòdul de despeses de funcionament que cobreix el 39% de la despesa real per aquest concepte. Cal un increment d’aquest mòdul per arribar a cobrir la totalitat d'aquesta despesa. L’import de l’actual mòdul de despeses cal augmentar-lo en un 269% a EINF/EPRI i un 233% a ESO.

4. Principi d’equitat i inclusivitat. L’equitat i l’inclusivitat de la gran diversitat d’alumnes i famílies que configuren la realitat sociocultural de la nostra comarca forma part de l’ADN de les escoles concertades. Volem manifestar un sentiment d’injustícia quan es fan manifestacions injustes o esviaxades pel desconeixement de la feina d’inclusió social feta pels professionals de les nostres escoles.

Ja no parlem d’atenció a la diversitat, parlem de pedagogia d’inclusió i de valorar com una riquesa educativa pels nostres alumnes la diversitat cultural, religiosa o econòmica. Cal recordar que en aquest tema ens trobem una altra vegada amb una greu injustícia vers les famílies, ja que l’actual finançament públic de l’alumnat amb dificultats derivades de situacions socioeconòmiques desfavorides té un cost social d’uns 600€ i els matriculats als centres concertats reben un màxim de 54,8€.

5. Principi d’educació integral de la persona. L’educació del segle XXI ha fet un salt qualitatiu molt gran. Les famílies cerquen escoles amb projectes educatius aspiracionals que afrontin totes les dimensions de la persona, no únicament les purament acadèmiques. En conseqüència, les escoles concertades apostem per escoles amb valor afegit, ja sigui amb activitats complementàries, amb una proposta de serveis de qualitat -menjadors,acollida,psicopedagogs, etc- i amb activitats extraescolars que estenen l’educació formal obligatòria amb activitats de lleure i activitats de formació paral·leles.

Som escoles amb una identitat pròpia, arrelades al país i a la ciutat, amb una història integrada a la ciutat que han forjat generacions rere generacions amb voluntat de servei, i que ara tenen la ferma voluntat de fer un pas i potenciar un Servei Públic d’Educació de Catalunya amb propostes amb caràcter propi, amb una proposta d’identitat cultural, ètica i moral de la persona, a més, amb una mirada comunitària que viu que l’alumne no existeix mai com a individu aïllat, sinó com a membre d'un poble, partícep d'una cultura, d'una tradició. La qual cosa, en el cas de la nostra societat, com en el dels diferents països europeus, no s'entendria sense conèixer i comprendre la història i la diversitat cultural i religiosa actual.

Exercir el dret d’escollir l’escola dels vostres fills és un dret irrenunciable de cada mare i pare, i no podem ni volem pretendre orientar el sentit de la vostra elecció que de manera lliure i personal s’exerceix. Només volem defensar el dret que ens hem guanyat al llarg de la història a continuar presentant la nostra proposta educativa als veïns i veïnes del que volem que sigui casa de tots, l’escola del Servei Públic d’Educació de Catalunya.

Modest Jou, Director general de la Fundació Educativa Dominiques de l'Anunciata Pare Coll (FEDAC)

L’economia en l’època postcovid, segons Xavier Ferrer

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Cristianisme al segle XXI) Per afrontar el món després del coronavirus, el passat dissabte dia 20 de febrer, “Cristianisme al segle XXI” organitzà una xerrada telemàtica a les 11 del matí amb el títol “L’economia enfront d’una nova època”, a càrrec de Xavier Ferrer, doctor en Economia i President del Consell Català del Moviment Europeu. Presentat per Lluís Busquets i Grabulosa, com és costum, després de llegir i comentar l’Evangeli del diumenge, el ponent començà exposant el sumari de la seva intervenció.

Introduí la xerrada amb el propòsit de fer-nos conscients de la situació econòmica actual sorgida a partir dels acords de Bretton Woods de 1944 per reconstruir el món després de la devastació de la segona guerra mundial. Repassà com el pacte de sis estats del 1957 progressà el 1973, 1986, 1992 i 2020 fins a la Unió Europea (UE) actual de 27 estats que abraça uns 500 milions de ciutadans i un mercat únic que permet la mobilitat de persones, mercaderies i productes financers, ha creat una moneda única enfront d’altres de tradicionals (el dracma tenia 2000 anys d’història) i ha resolt els conflictes amb consens, cosa que ens ha dut a l’estat del benestar i a una setantena d’anys sense guerres.

Tot seguit, plantejà la qüestió central: com ha reaccionat Europa en l’escenari actual de pandèmia a causa del Covid-19? Partint de la complexitat de la crisi sanitària i econòmica sense precedents, anul·lades la majoria de les interaccions econòmiques per culpa dels confinaments, l’economista acceptà que la crisi havia agafat de diversa manera els estats de la UE: alguns, com Itàlia i Espanya, amb un deute extern de més del 100% del PIB i amb comptes públics complexos, molt diferents d’altres com Alemanya o Països Baixos, amb un deute inferior del 50% o 60%, cosa que els permeté ajudar més i millor els seus ciutadans. Era acord comú que calia ajudar la ciutadania amb diners (com va fer EUA), encara que calgués endeutar-se més enllà del 100% del PIB. (ja es pagaria quan es pogués), de manera que Espanya ha arribat al 120% de deute extern. Per això la política d’ERTOs. De fet ningú no sabia gaire com afrontar la situació.

Europa, tanmateix, decidí ajudar els Estats i les persones a partir de tres actuacions gegantines: 1) El Banc Central Europeu posà a disposició dels Estats 1,3 bilions d’€ i, el març del 2020, 540.000 M d’€ més, 200.000 M a través dels Mecanismes Europeus d’Estabilitat (MEDE); 2) en els pressupostos del sexenni 2021-2027, amplià ajuts fins a 1,073 bilions d’€; i, finalment, 3), amb l’acord Next generation UE, posà a disposició de tot l’àmbit de la UE 750.000 M d’€, per finançar els quals per primera vegada emetria deute públic i s’ampliaria el termini de retorn des del 2027 al 2050. És a dir, en total, la UE posava damunt al taula 1,8 bilions d’€.

Dels 750 mil milions de l’acord darrer, a Espanya li’n tocaven 140.000 M d’€, la meitat dels quals en ajudes de fons perdut i els altres 70.000 M d’€, a retornar amb interessos tous. Són molts diners. El conferenciant volgué entretenir-se a explicar els mecanismes de repartiment. Europa vol que els diners serveixin als estats per fer canvis estructurals (sistema de pensions, sanitat, món laboral...). Cada Estat ha de presentar els seus projectes abans de l’abril, amb unes determinades condicions per millorar-lo (el 37% han de ser projectes encarats a la sostenibilitat del planeta, més del 20% per la digitalització de les comunicacions, etc.), els quals seran avaluats per la Comissió Europea en el moment d’entrada (podrien no ser acceptats) i controlats en la seva execució, cosa que fins ara no passava. Òbviament, cada Estat s’ho ha muntat com ha volgut, amb més o menys participació de la ciutadania. A la pell de brau s’ha debatut la participació de les Comunitats Autònomes i dels Ajuntaments i el govern s’ha posat a la boca el mot màgic de la cogovernança, tot i que sembla ser que les propostes, que han de ser estatals, seran sedassejades des dels ministeris. Val a dir, per allò que toca al nostre àmbit particular, que la Generalitat de Catalunya ha preparat 27 projectes estratègics amb el cost de 47.000 M d’€, (corresponent al 14% de la contribució També es pretén una reforma estructural, amb un objectiu: facilitar l’entrada al món laboral dels joves, perquè, actualment, el talent format i finançat aquí, emigra i és aprofitat per d’altres països.

El doctor Ferrer, tanmateix, va voler donar unes pinzellades d’optimisme a la seva aportació. Per a ell, la gestió de les vacunes (comprades per la UE, sense el galimaties que hauria pogut suposar que cada Estat hagués anat pel seu compte), si el setembre s’ha aconseguit un 70% de vacunacions i una certa immunitat de grup, es podrà recuperar força l’economia (es parla d’un creixement del PIB en un 5,5% el 2021 i un 6% o més el 2022).

De cara a la situació post-covid, cal tenir en compte que partim d’una situació no sòlida de la nostra economia, molt basada en el sector serveis. El conferenciant es mostrà convençut que podem créixer amb altres línies com ara les empreses tecnològiques. Caldrà evitar les desigualtats econòmiques tant des del punt de vista dels estats com de les persones. Per a ell, cal una societat més justa, perquè la classe mitjana, que rondava entorn del 80% de gent que se sentia bé en el seu status, s’està erosionant a marxes forçades, cosa que pot portar a problemes de cohesió social. Caldrà regular el fet que actualment existeixin deu empreses (sobretot les tecnològiques i els gegants digitals) amb possessió de dades i més poder que alguns estats i encara cerquin les clivelles legals per evadir impostos.

Es preguntà, finalment, quin món ens queda després del coronavirus, i es mostrà convençut que amb el canvi de líder als EUA i amb la política de Biden de tornar a la multilateralitat i a la cooperació mundial, tots hi sortiríem guanyant, sobretot amb canvis estructurals dels estats, en la política de treball juvenil, en el concepte de garantir millor la privacitat, en la sostenibilitat del planeta, en la salut i en la política de migracions, lligada a la gestió demogràfica. (L’any 1900 érem 1.500 M de persones; el 1950, 3000 M; el 2000, 6000M; ara 7500 i es calcula un límit de 9000 M. Això suposa que la despesa anual de recursos del planeta s’exhaureixi a la tardor i que fins al cap d’any gastem més del que tenim, d’acord amb els estudiosos de la petjada ecològica.) Entre el parell de centenars d’estats en el món (i haurem de posar atenció a la Xina, l’Índia i la capacitat energètica de Rússia), caldrà tenir en compte que n’hi ha de petits sense la capacitat econòmica d’algunes empreses i ciutats i d’altres massa grans incapaços de gestionar la ciutadania per manca de proximitat, cosa que també demana solucions.

El ponent va concloure que, si a Espanya els 140.000 M d’€ es reparteixen bé, amb eficàcia, eficiència i òptima distribució, sense repetir errors anteriors com el del clientelisme polític, comptant amb les vacunes i la modernització del país, es podrà sortir de la crisi de manera positiva.

Amb una xerrada com aquesta, no cal dir que la vuitantena llarga de connectats van construir un debat del tot feraç. Es parlà de desconfiances en la cogovernança i en la distribució dels ajuts europeus, de superar amb una economia ecològica l’antiga economia, de quines possibilitats tenia l’estat espanyol de canvi a tots nivells, fins i tot en els sistemes judicials, amb el llast històric que arrossega... El Dr. Ferrer explicà algunes de les prioritats proposades per a la Comissió Europea (sostenibilitat, obertura a la societat civil per millorar la qualitat democràtica, cosa que es pensa portar a terme a partir mes de maig i durant 2 anys, etc.. Encara se li demanà què oferir a la joventut desesperada aquest temps que, amb motiu de l’empresonament del raper Hasél provoca aldarulls i crema de contenidors a diverses ciutats espanyoles, com regular els gegants digitals i les seves trampes legals, de quina manera superar els projectes que les grans empreses de l’Íbex puguin oferir a la UE, què dir del Brexit (ho considerà una mala notícia per a tots)... Una de les darreres qüestions, ja en el límit de temps, fou què calia fer a nivell personal. Resposta: “No quedar-se a casa. I ho dic no pas en el sentit de fer aldarulls sinó d’estar a l’aguait, amb tota la capacitat de crítica constructiva, de com es faran funcionar les coses en els dies que vindran”.

L'Escolania de Montserrat prepara unes portes obertes personalitzades

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Abadia de Montserrat) L’Escolania ha convertit enguany la tradicional jornada de portes obertes en unes “Portes obertes permanents”. Les famílies que ho desitgin podran conèixer de manera presencial el projecte educatiu de l’Escolania, i també les seves instal·lacions, tot concertant dia i hora per tal de fer una visita personalitzada.

Paral·lelament, el proper dilluns 8 de març, a les 18.30h, els responsables de l’Escolania faran una videoconferència informativa amb les famílies interessades, per tal d’explicar-los què és l’Escolania i poder-los respondre totes les preguntes que formulin al respecte.

Les famílies que vulguin tenir un primer contacte podran descobrir l’educació integral que ofereix l’Escolania, que va més enllà de la música. I és que durant l’estada al centre l’alumne aprèn molta música, i també un ensenyament general humà de qualitat. Durant els cinc anys que roman el noi a Montserrat, a més de formar part d’una escola que té grups molt reduïts, també aprèn molt a través de la convivència amb els altres i de les moltes experiències que suposa anar a cantar amb el Cor arreu del país i a l’estranger.

L’estada al centre es planteja com un guany per a tothom: per al noi, per a la família i per a l’Escolania. Per a formar-ne part només cal que l’alumne tingui aptitud per a la música i bona veu, sense que la part econòmica hagi de ser cap impediment. Si és necessari, l’Escolania ofereix beques a les famílies que ho demanin; l’objectiu és que qualsevol noi que tingui aptituds per a la música pugui ser escolà. L’Escolania està formada per alumnes que cursen entre 4t de Primària i 2n d’ESO. L’entrada és a 4t de Primària, però també es pot fer a 5è, si aquell curs ha quedat alguna plaça lliure.

Me van a perdonar que haga un poco de sociología de tertulia. Este sábado, por circunstancias que no vienen al caso, me encontré en la plaza Lesseps entre los que estaban montando unas barricadas tras destrozar las tiendas del Paseo de Gracia y la línea de los Mossos a punto de intervenir. De lejos vi también a un sacerdote de la parroquia de Lesseps discutiendo con los que apilaban vallas de obra y contenedores en plena calle para intentar convencerles que no lo hicieran.

Ja em perdonaran que faci una mica de sociologia de tertúlia. Dissabte, per circumstàncies que no vénen al cas, em vaig trobar a la plaça Lesseps entre els que estaven muntant unes barricades després de destrossar les botigues del Passeig de Gràcia i la línia dels Mossos a punt d’intervenir. De lluny vaig veure també un mossèn de la parròquia de Lesseps discutint amb els qui apilaven tanques d’obra i contenidors al mig del carrer per intentar-los convèncer que no ho fessin.

Antonio Spadaro presenta l’edició italiana del "Dizionario Bergoglio" de Francesc Torralba

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) L'edició italiana del llibre de Francesc Torralba "Dizionario Bergoglio - Le parole chiave di un pontificato" es va presentar a Itàlia en un acte virtual organitzat per Edizioni Terra Santa. La trobada va estar presentada per Roberta Russo, editora de l'editorial que ha publicat el volum, i moderada per la vaticanista de Tg3 Vania De Luca, amb la participació del pare Antonio Spadaro, jesuïta, director de La Civiltà Cattolica, autor del pròleg, i el mateix autor del llibre, professor de filosofia contemporània a la Universitat Ramón Llull de Barcelona, ​​des del 2011 president del Consell per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya i consultor del Pontifici Consell de Cultura. [VÍDEO]

"El subtítol les defineix com a 'paraules clau', però després d'una mirada més detallada veiem que no es tracta de paraules individuals sinó de fórmules -va explicar De Luca- sobretot en tres àmbits: diàleg, fragilitat i perdó". A més, hi ha els neologismes, propis de l’argot del Papa, paraules com balconear, martalismo, primear. I frases que ara han entrat en el llenguatge habitual: des de “l'Alzheimer espiritual" fins a la "globalització de la indiferència", des de la "colonització ideològica" fins a la "cultura de la provisionalitat". “Una fórmula que s’obre al món –va dir De Luca–, però a més de les paraules, hem de mirar els gestos, les opcions i la qüestió física com un element de comunicació. Fins i tot en silenci, com per exemple a Auschwitz”.

 

“Una cosa que no és fàcil”

Torralba ha estat capaç de triar les "paraules claus" entre els diversos discursos del pontífex "cosa que no és fàcil –ha subratllat Spadaro– perquè cal escollir les paraules adequades. El Papa "gira" el llenguatge, fa referències cultes, utilitza neologismes". El director de Civiltà Cattolica es va referir al "text que cito al prefaci, del 1999, quan l'arquebisbe Bergoglio va parlar amb una associació cristiana d'empresaris. La seva preocupació era la manera en la que es buiden les paraules, es deixen sense pes, quan no estan "fetes carn". En aquest procés, Crist ja no és una persona, sinó una idea. El Papa té por que les paraules siguin degradades. No hi ha verbositat en ell, de manera que no hi ha forats en el discurs dogmàtic: per a ell, el llenguatge és vida. Ha arribat a dir que l'homilia és un "context amniòtic" que dona vida. per tant, no un llenguatge que defineixi, sinó un entorn vital que ens faci créixer”. Una altra característica del llenguatge de Bergoglio és la de ser "radicalment pastoral". No és un “llenguatge poètic, format per paraules boniques però sense contacte vital. Té arrels energètiques vitals, amb un vincle molt fort entre el cos i la parla. El Papa retorça físicament el ritme de la paraula. La seva autoritat mai no s’expressa de manera estatuària i el llibre evita que les paraules es mantinguin fixes, estàtiques”.

Un concepte que va reprendre després en resposta a les crítiques dels que acusen el Papa de no ser teològicament precís: "Vaig poder seguir l'evolució del llenguatge de Bergoglio que inicialment, als anys setanta, va ser complexa i que després es va simplificar quan va esdevenir pastor. La precisió que es requereix de Francesc és la de la tomba. Però ell és pastor; compartir fe i vida no vol dir escriure notes de premsa. L’objectiu és crear una trobada amb un llenguatge normal i comprensible". Per aquest motiu, per una banda, "l'ús del gerundi és fonamental, com pel sant Ignasi". D'altra banda, Bergoglio fa del llenguatge "un ús informal però eficaç. Pensem en els neologismes, com quan a Nàpols deia que la corrupció 'spuzza'. No és un professional de la comunicació, però ell mateix i en seu llenguatge expressa la seva experiència. El llibre de Torralba ens ajuda a copsar les arrels profundes del llenguatge de Bergoglio”.

 

“Vaig buscar l’essencial”

Però, com va sorgir la idea d’aquest llibre? "No va ser fàcil de fer", va explicar l'autor. Calia reprendre “els conceptes clau de la construcció del llenguatge, en les audiències, en les encícliques, en les exhortacions. Vaig buscar les essencials. Potser hi ha d’altres paraules que no apareixen al llibre, però les que escollit les he trobat en molts textos amb les mateixes paraules però amb significats diferents". Torralba va quedar impressionat per la claredat: “Utilitza expressions que també senten els meus amics laics. La globalització de la indiferència, per exemple, té un valor no només per a aquells que creuen, sinó també per a aquells que estan fora o al marge de la fe. Em sembla una novetat extraordinària”. Un papa que "surt molt fora de l'Església i això per a mi té un vincle amb sortir d'un mateix". El secret, per tant, és “arribar a la gent amb paraules que no existien. La claustrofòbia existencial o l’esquizofrènia existencial no existeixen en un vocabulari filosòfic, teològic o clínic, però es fan entendre”. Sense oblidar que en el “joc del llenguatge hi ha tres elements: paraules, gestos i silencis. El llibre és un zoom sobre les paraules, però és difícil reflexionar sobre les paraules sense gestos ni silencis. Amb la corporalitat, la comunicació esdevé total”.

Finalment, es va demanar a Torralba que s’expressés sobre aquells que critiquen el missatge social del Papa: "La crítica és millor a la indiferència –va dir–, perquè la indiferència no és escoltar, no veure, no llegir. La crítica correcta sorgeix de la lectura del text sencer, no d’una paraula. I també és important pel context. Un discurs a l'avió o una exhortació o silenci a Auschwitz són diferents. Altres crítiques són apriorisme, només criticar alguna cosa del Papa. De vegades a les meves conferències llegeixo un text del Papa sense dir que és del Papa. Per exemple, en el tema del paradigma tecnocràtic. Tothom hi està d’acord i quan descobreix que l’ha escrit el pontífex queda sorprès: 'No m’ho puc creure, és impossible...' És una posició a priori i cal saber diferenciar-la de les crítiques”.

 

 

Què ha aportat l’Església a la sardana?

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

(Roger Vilaclara/Sabadell –CR) Més de seixanta religiosos, especialment capellans, han escrit sardanes. Una xifra que ha desencadenat en l’organització del concert ‘Sacerdots Sardanistes’, que oferirà una tria d’aquestes obres. El concert tindrà lloc aquest diumenge a la tarda al Santuari de la Mare de Déu del Carme de Barcelona, regit pels Carmelites Descalços al bell mig de la Diagonal.

El president de l’associació de Músics per la Cobla, Josep Maria Serracant, ha estat l’encarregat de fer l’assessorament musical. En aquesta entrevista en vídeo, des de l’arxiu de l’associació, a Sabadell, explica la tria per al concert. Per una banda, presenten tres autors de sardanes vinculats al món religiós que estan vius: Valentí Miserachs, Frederic Pujol i Joaquim Mesalles. Però també s’han inclòs religiosos difunts com el pare Robert de la Riba o Albert Taulé, entre d’altres.

Tots ells conformen una tria simbòlica de 10 religiosos per al repertori de l’acte. Serracant n’assenyala un tret particular. La majoria d’aquests autors “han esmerçat molts mesos de la seva vida a estudiar música a Roma o a Montserrat”. La influència d’haver treballat música coral i per orgue es reflecteix en unes partitures “que respiren polifonia”, apunta.

La iniciativa forma part de la campanya per impulsar la candidatura de la sardana per esdevenir Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. L’acte s’ha organitzat des de la Confederació Sardanista de Catalunya i posa de relleu la riquesa de la sardana fent visible l’aportació dels religiosos al món de la sardana. La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, sota la direcció de Marcel Sabaté, serà l’encarregada de donar vida al repertori final amb la presentació d’Imma Pujol.

Per què els capellans van començar a compondre sardanes?

La sardana ha estat sempre molt lligada a l’ambient religiós catòlic. Miserachs explica que en els anys de la postguerra es va conrear aquest tipus de peces musicals a les parròquies. En un moment on moltes activitats i formes d’expressió estaven prohibides, els grups de teatre, esbart o clubs de jovent lligats a parròquies eren dels únics espais socials que no estaven prohibits.

Va ser en aquests espais on la sardana va proliferar i, per aquest motiu, trobem aquest gruix d’autors vinculats al món religiós. ‘La Santa Espina’ és un exemple d’aquestes prohibicions: no es podia cantar, però sí que es podia tocar. A més, Valentí Miserachs descriu la sardana com “un gènere que eleva l’esperit i fomenta l’agermanament perquè és una dansa oberta a tothom”.

Deu sardanes de deu religiosos diferents

Pel que fa al repertori del concert, en Víctor Rodríguez, un dels impulsors de la iniciativa, explica que “s’ha fet una tria representativa d’autors que englobin diferents estils: hi ha música més popular i d’altre més simfònica”.

Al concert s’hi podran escoltar sardanes tan populars com ‘Corpus a Berga’ del capellà Marià Miró. Una sardana escrita sobre diferents tonades típiques de la Patum i que es toca cada any després d’aquesta gran festa a la capital del Berguedà.

‘Les onze gràcies’ de Joaquim Mesalles, en canvi, és una sardana escrita per un encàrrec d’una família nombrosa: “Vaig intentar que la peça respongués a un diàleg on cada instrument representés un membre de la família”.

Una altra de les sardanes que s’hi interpretaran és ‘Princesa del Collsacabra’ de Frederic Pujol, actual mestre de capella de la Catedral de Girona. Una peça que es va compondre per a l’Aplec del Santuari de la Mare de Déu del Far.

Valentí Miserachs, que viu actualment a Roma, és una de les figures més destacades del repertori, segons Serracant. ‘El nostre Gerard’, la sardana escrita per Miserachs, és una sardana elegíaca que va escriure en record a un familiar i amic que va morir de forma inesperada.

Camí de la UNESCO

Durant l’acte de diumenge serà el mateix Miserachs, vingut des de Roma, qui dirigirà aquesta peça. El concert acabarà amb la interpretació de la sardana ‘Camí de la UNESCO’ d’Anna Abad, la sardana unitària de la candidatura.

El camí cap a la UNESCO és llarg. La candidatura ha fet un primer pas important que és complimentar el dossier i presentar la sol·licitud a l’estat espanyol, després de ser aprovada per la Generalitat. Actualment es treballa perquè la candidatura es presenti conjuntament amb Andorra i França, on també trobem sardanes. “Presentar la sardana de forma internacional permetrà accelerar la candidatura i dotar-la de més solidesa”, explica Josep Maria Clavé, membre de la Confederació Sardanista.

L’entrada al concert és gratuït amb invitació i amb format de taquilla inversa. Els diners recaptats al final del concert es destinaran a cobrir les despeses d’organització i de la candidatura de la sardana com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.