31 de gener al 6 de febrer de 2015

actualitat
 
Ds, 7/02/2015
(Jordi Llisterri –CR) Un Honoris Causa poc habitual. L’acte ha seguit tot el protocol de processó d’entrada i de sortida, i de birrets per als doctors, que marca el ritual. Però la teresiana Maria Victòria Molins ha portat la seva manera de ser, la de la gent del carrer, a l’acte d’investidura Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull.
Ds, 7/02/2015
Declaració del Servei Jesuïta a Refugiats (JRS) i el Servei Jesuïta a Migrants (SJM) en l'aniversari de la tragèdia a la frontera hispanomarroquina
Ds, 7/02/2015
(Vida Nueva) Al Papa Francesc no li sobra temps. Arribant el segon aniversari de la seva elecció com a bisbe de Roma, Jorge Mario Bergoglio vol que la reforma de la Cúria entri en una nova fase.
Ds, 7/02/2015
(Laura Mor –CR) Territori, cultura i espiritualitat són les tres potes del tamboret que l'Ateneu de la FEMN, la Fundació Esplais Santa Maria de Núria, proposa als joves del bisbat d'Urgell.
Ds, 7/02/2015
(David Casals i Vila –CR) L'any ha començat amb novetats a l'Església d'Anglaterra, l'església mare de la Comunió Anglicana: s'ha nomenat la primera
Ds, 7/02/2015
(Jordi Llisterri –CR) Aquest dimarts al vespre el president de la Generalitat, Artur Mas, ha rebut els representants de les confessions religioses presents a Catalunya per celebrar la Setmana Mundial de l’Harmonia Interconfessional.
Ds, 7/02/2015
(Abadia de Montserrat) L’Escolania de Montserrat realitzarà, entre el 23 de febrer i el 10 de març, una gira històrica a la Xina.
Ds, 7/02/2015
​(Laura Mor –CR) L'Esperit bufa, però cal dialogar personalment amb el jove i ajudar-lo a interpretar allò viscut. És una de les principals conclusions de la segona jornada de la Vocalia de pastoral de joves i vocacional de la Unió de Religiosos de Catalunya que dissabte va aplegar una cinquantena de persones a l'Escola Vedru
Ds, 7/02/2015
(CR) Nova versió de CatalunyaReligió.cat. Aquest dilluns estrenem una nova visualització de la web. Coindicint amb el 5è aniversari hem fet una revisió de la manera de presentar els continguts que estrenem avui i que les properes setmanes acabarem de completar. Sempre cal millorar i innovar.
Ds, 7/02/2015
(Glòria Barrete –CR/Lleida) Quin tipus de ciutadà volem? quin tipus de persona? com volem que sigui un noi o noia d'aquí a vint anys? i per fer quina societat?, es van preguntar a Finlàndia fa anys a l'hora de crear una llei d'educació.
Ds, 7/02/2015
(Jordi Llisterri -CR) "L’Estat es declara aconfessional i en conseqüència, cap religió podrà ser subvencionada amb fons públics".
Ds, 7/02/2015
Entrevista a Edmon M. Garreta, abat emèrit de Solius
Ds, 7/02/2015
(Bisbat de Girona) En l'acte de concessió del Premi Sant Fèlix 2015 a la Fundació Tutelar de les Comarques de Girona que
Ds, 7/02/2015
(CR-OHSJD) Amb el lema "Suma't a l'Hospitalitat" aquest gener l'Orde Hospitalària de Sant Joan de Déu ha iniciat l'Any de les Vocacions Hospitalàries.
més notícies
opinió
 
 
Catalunya Franciscana

(Fra Josep Manuel Vallejo) Per a vostè, ¿quin és el sentit de la vida? Per a mi, el sentit de la vida és viure de manera que compleixis dues obligacions bàsiques. La primera és la que jo anomeno “lleialtats animals”, és a dir, la lleialtat als pares, als fills, a la parella, als parents més immediat...

 
Mirant el text

Els diàlegs de Job amb els seus amics omplen la major part del llibre, que porta el seu nom. Elifaz, Bildad i Sofar prenen la paraula tres vegades i cadascuna de les seves intervencions rep una resposta de Job.  El text de la primera lectura d'aquest diumenge (Jb 7,1-4.6-7) pertany a la resposta de ...

 
Les homilies del papa Francesc

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 3 de febrer de 2015 Quin és el centre de l'esperança? Tenir "la mirada fixada en Jesús". Francesc ha fet girar la seva homilia a partir de la Carta als Hebreus que s'atura precisament sobre l'esperança. El papa ha subratllat que sense escol...

 
Vita Moleskine

Igual que el jutge Santiago Vidal, no sóc un expert constitucionalista, ni per no ser, no sóc ni jurista. Però, com el jutge, comparteixo l’interès de dedicar el temps lliure a reflexionar sobre els drets i deures constitucionals dels catalans en la futura Catalunya independent i, de manera especial...

 
Roba estesa

Això de la independència dóna per molt al mechandising: Els basars xinesos t'ofereixen fundes de mòbil amb l'estelada, a les botigues de turistes n'hi ha a xancletes, roba interior i tota mena de gadgets. I al sex-shop, preservatius. Fins que es torni a posar de moda Bob Esponja. Fins i tot un jutg...

 
Visió positiva

         Fa dies que no pregues. No en tens ganes. Moltes vegades has pensat: Hauria de pregar al Senyor, ni que fos de forma esporàdica, en qualsevol moment del dia... però no en tinc ganes.            No és la primera vegada que et passa. Al contrari, saps molt bé que tard o d’hora retornes a la m...

 
Fites

El 31 de gener de 1915, l'escriptor, monjo i referent espiritual d’avui Thomas Merton (1915-1968), va néixer a Prada de Conflent en plena primera Guerra Mundial. Merton és, probablement, un dels monjos que ha aconseguit més lectors al llarg de la història recent. La seva obra ha tornat a ressorgir a...

 
Per què teniu por?

Amb tots els anys d’experiència pastoral i amb tots els intents de proposar canvis concrets i precisos en les actuacions pastorals he observat una gran dificultat que té l’església per ser pràctica. I quan dic església em refereixo tant a les parròquies, com als bisbats, i a diferents institucions e...

 
veure la fe
 
imatge
Dm, 3/02/2015
Fra Magí, més conegut a les Borges Blanques com "lo pare Bernat", explica breument als
més vídeos

La Rebotiga n.10. Reobrint la Sagrada Família. Art i educació

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Comentari de l’actualitat de la setmana des de la redacció de Catalunya Religió. Entre altres temes, parlem de l’èxit de la reobertura de la Basílica de la Sagrada Família i de l’art en el nou projecte educatiu de FEDAC. Tertúlia amb els periodistes Laura Mor, Glòria Barrete, Ignasi Escudero i Jordi Llisterri.

Segona fase de les obres de restauració de la coberta de l'església d'Almacelles

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat de Lleida) La parròquia d'Almacelles ha reprès en una segona fase, les obres de restauració de la coberta de l'església. Aquesta actuació que acaba d'iniciar té prevista la seva finalització el 16 de juliol i consisteix en el repicament de totes les voltes interiors, que posteriorment seran revocades amb morter de calç (ja que aquest element permet la transpiració) i finalment s'aplicaran tres capes de pintura al silicat.

A causa de les filtracions d'aigua, el material ceràmic de les voltes estava molt deteriorat, es va inspeccionar amb l'ajut d'una plataforma elevadora arran d'alguns despreniments de guix que vam observar. El primer era assegurar la coberta exterior (actuació que acabarem el febrer del 2020). Un cop eliminades les filtracions d'aigua, vam veure arribat el moment de restaurar les voltes interiors per assegurar-ne la conservació i evitar el perill de despreniments de material.

Per tal de poder dur a terme els treballs s'hi ha hagut de muntar una bastida lateral unida per una plataforma, on treballaran els operaris, deixant lliure l'espai central de la nau. Tot i això les obres no se simultaniejaran amb el culte públic. Mentre durin les obres, l'Ajuntament d'Almacelles ha cedit gratuïtament la capella del cementiri a l'efecte de la celebració de les misses de funeral.

El cost de l'actuació ha estat pressupostat en 32.732,59 €. El bisbat de Lleida fa una aportació de 10.000 €. La resta es cobrirà amb l'apadrinament de la majoria dels vilatans, compromesos en el projecte de dignificar l'església del poble.

L'església d'Almacelles va ser projectada per l'arquitecte barceloní Josep Mas Dordal l'any 1772, està dedicada a la Mare de Déu de la Mercè i els seus patrons són Sant Isidre i Sant Sebastià. Segons indica una certificació notarial de 1779, l'església ja estava construïda l'any 1774 i el 1776 va tenir lloc el primer bateig.

El retaule actual, d'estil barroc i construït després de la guerra civil, és obra del lleidatà Ramon Borràs i està presidit per una imatge de la Mare de Déu de la Mercè i compta amb les imatges de Sant Isidre i Sant Sebastià als carrers laterals. L'any 1958 va ser daurat per Llucià Oliva. L'any 2015 el vam netejar en una actuació d'urgència, però està pendent la seva restauració.

Els bisbes aposten pel “diàleg i les mesures de gràcia” per resoldre la situació política catalana

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) “Com hem afirmat en nombroses ocasions, ens mostrem convençuts de la força que tenen el diàleg i les mesures de gràcia en totes les situacions de conflicte”. Aquest és el suport del bisbes cataans als indults als presos independentistes que ha anunciat el Govern espanyol. Aquest dijous la Conferència Episcopal Tarraconense han fet un breu comunicat conjunt sobre la situació política a Catalunya que remarca el diàleg “com a via efectiva que dona resposta a l’esperança de resoldre divisions”. La nota també reitera el que ja van dir després de la sentència del procés el 2019, “que l’assoliment d’un recte ordre social que permeti el desenvolupament harmònic de tota la societat necessita alguna cosa més que l’aplicació de la llei”. La proposta és “avançar tenint sentiments de misericòrdia i perdó sincers”.

El text insisteix en la via dels acords “que tots esperem s’assoleixin aviat” i del diàleg “si és seriós, capaç i obert, i si s’admet que dialogar sempre significa renunciar a les pròpies exigències per trobar-se en el camí amb les renúncies de l’altre, hi haurà avenços”. En aquest context els bisbes demanen “imaginar una solució satisfactòria que s’allunyi d’actituds inamovibles que no ajuden a construir harmònicament la societat. Serà aleshores quan s’aniran vencent les dificultats i la capacitat de diàleg començarà a aportar possibles solucions”.

Ara que sembla que es concreten els indults als presos, aquesta disposició a donar suport a qualsevol mesura de gràcia també l’havien expressada diversos bisbes en la sèrie d’entrevistes als bisbes catalans a Catalunya Religió. Per exemple, el bisbe de Tortosa, Enrique Benavent, recordava aquest febrer que com van dir tots els bisbes “si tu vols solucionar un problema polític que ha esdevingut un problema social no pots únicament utilitzar el camí d’aplicació estricta de la llei. D’alguna manera has d’utilitzar el camí de la misericòrdia. Els bisbes estem en aquesta línia. Tot allò que ajude a fer ponts benvinguts siga. Ha ser un indult? Una amnistia? Els bisbes no som jutges. No penso que hem de dir el camí concret que s’ha de seguir”. També el bisbe de Girona, Francesc Pardo fa un mesos explicava que no veia “cap dificultat en demanar mesures de gràcia” des de diversos estaments de l’Església i que en el cas dels bisbes “preferiria que fos una postura col·lectiva dels bisbes”.

Aquest és el text de la nota:

 

CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE

17 de juny de 2021

Davant el context social i polític que vivim en aquests moments a Catalunya els bisbes expressen:

«Com hem afirmat en nombroses ocasions, ens mostrem convençuts de la força que tenen el diàleg i les mesures de gràcia en totes les situacions de conflicte. Creiem que l’assoliment d’un recte ordre social que permeti el desenvolupament harmònic de tota la societat necessita alguna cosa més que l’aplicació de la llei.

És per aquest motiu que cal proposar el diàleg sempre com a via efectiva que dona resposta a l’esperança de resoldre divisions. Si el diàleg és seriós, capaç i obert, i si s’admet que dialogar sempre significa renunciar a les pròpies exigències per trobar-se en el camí amb les renúncies de l’altre, hi haurà avenços. A més, avançar tenint sentiments de misericòrdia i perdó sincers, tot respectant la justícia, ajudarà a que els acords que tots esperem s’assoleixin aviat.

Cal imaginar una solució satisfactòria que s’allunyi d’actituds inamovibles que no ajuden a construir harmònicament la societat. Serà aleshores quan s’aniran vencent les dificultats i la capacitat de diàleg començarà a aportar possibles solucions».

El doctor Llorenç Puig, de la Catedra d'Ètica i Pensament Cristià d'IQS, relaciona el llibre “¿Para qué sirve la ética?”, d’Adela Cortina, amb una visió universal de la cura als altres.

Del “meu” al “nostre” grup de catequesi

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) Què faria un catequista, tot sol? Es pot plantejar l’acció eclesial sense una comunitat? I sense fer treball en equip? Per al Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears “formar equips de catequistes” és una “necessitat ineludible”.

D’aquí que hagin plantejat la vintena edició de les Jornades Interdiocesanes de Responsables de Catequesi sobre aquesta qüestió. Se celebren el divendres 2 i dissabte 3 de juliol amb el lema ‘Catequista, una missió en equip’. La imatge del cartell, amb el rusc d’abelles, és prou eloqüent.

La formació anirà a càrrec de Teresa Valero, treballadora apostòlica del bisbat de Solsona. Aquesta vegada tindrà lloc tant en format presencial, al Seminari Conciliar de Barcelona, com també per via telemàtica. El termini d’inscripció finalitza aquest proper dilluns21 de juny.

“La motivació d’aquestes jornades és sortir una mica de la idea aquella dels catequistes que parlen dels seus nens i el seu grup”, explica Joan Àguila, director del SIC. Recorda que “en el fons la catequesi és una acció de tota la comunitat” i d’aquí el subratllat: “És important formar equip pastoral amb la comunitat i amb els catequistes”.

Volen evitar una realitat amb què poden trobar-se aquests agents de pastoral: “Moltes vegades, sense voler, els i les catequistes queden molt sols en la missió encomanada”. En aquestes jornades busquen “aprofundir en la vinculació amb la comunitat, el sentit de diversificar els rols i que sigui tot un equip de catequistes que fa la mateixa catequesi”, apunta Àguila.

En el fons, entenen la comunitat cristiana, els capellans, les famílies i els catequistes com una xarxa de suport mutu.