Salta al contenuto principale

La setmana passada va tenir lloc l’Assemblea Plenària del Pontifici Consell de la Cultura. Els Pontificis Consells reuneixen cada dos anys els seus membres i consultors per a debatre un tema inherent al dicasteri i a l’Església. En aquest cas, el tema era “Cultura de la comunicació i nous llenguatges”.

El neo cardenal Gianfranco Ravasi, president del Pontifici Consell de la Cultura, va idear una plenària diferent. Per començar, la sessió inaugural va tenir lloc per primer cop fora del Vaticà, en un marc civil: el Campidoglio, seu de l’ajuntament de Roma. Es va tractar d’una iniciativa clarivident de profundes arrels evangèliques, en efecte, va ser Jesús qui va treure la Paraula del Temple, de les sinagogues, per portar-la a les cases, als camps, a les places, als carrers de Palestina. Vaig tenir l’honor de presentar i moderar aquell acte, i em van dir que era el primer cop que una dona introduïa les sessions de la plenària d’un Pontifici Consell.

De manera innovativa, la sessió inaugural, com la resta de sessions, va comptar amb personalitats del món de la comunicació i de la cultura que no són membres ni consultors del Pontifici Consell de la Cultura, com ara el director de cinema Roland Joffé (La Misión), el compositor Ennio Morricone, el fundador de la comunitat de Bose Enzo Bianchi, l’arquitecte Santiago Calatrava o l’Administrador Delegat de Microsoft Itàlia Pietro Scott Jovane.

D’altra banda, es va demanar als membres i consultors que no presentaven ponències que no portessin per endavant textos escrits, per tal que el debat de reflexió s’articulés més creativament al voltant del que dirien els experts.

En va resultar una plenària dinàmica, amb una profunda actitud d’escolta, al llarg de la qual es va reflexionar sobre la necessitat d’adoptar un codi comunicatiu comprensible no només a l’interior del món eclesial, sinó també a l’exterior. Es va tractar de la qüestió de les noves tecnologies i de com aquestes estan reelaborant noves categories antropològiques i de relació. La perspectiva prenia constància dels fets negatius de l’estat actual, com ara l’alienació, la despersonalitzazió de les relacions humanes i la pèrdua d’identitat, però no era una perspectiva nostàlgica o estèrilment negativa, sinó d’estudi de la realitat com a oportunitat amb una “confiança en els recursos i en les capacitats de la persona d’humanitzar el propi àmbit de vida”.

En l’audiència especial que Benet XVI va dedicar a tots els qui havíem participat a la plenària, el papa va avalar la iniciativa del Pontifici Consell de la Cultura i va al.ludir a la necessitat de “posar-se en actitud d’escolta dels homes i les dones del nostre temps, per promoure noves ocasions d’anunci de l’Evangeli”. Per a Benet XVI, l’Església no pot ser indiferent a un món centrat en la comunicació, al contrari “ha de valer-se amb un esforç creatiu renovat, però també amb sentit crític i discerniment atent, dels nous llenguatges i de les noves modalitats creatives”. Un esforç que, sens dubte, les sessions de la recent plenària s’han prodigat a esmerçar.

És d’esperar i desitjar que la resta de dicasteris vaticans siguin permeables l’esperit d’aquesta plenària diferent.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.