Felicitat i dolor

Mentre sóc a Err (França) passant uns dies amb la família, llegeixo el darrer llibre de Rogeli Armengol, Felicidad y dolor: una mirada ética (Ariel). Ens coneixem personalment. Vaig tenir la sort de conèixer-lo en un programa d'Àgora, convidats pel periodista i també blocaire d'aquest portal, Ramon Colom. Vam sintonitzar. Ja, abans de conèixer-lo, havia llegit el seu llibre El pensamiento de Sócrates y la psicoanálisis de Freud.

Rogeli Armengol és de formació mèdica, és psiquiatra, però demostra tenir un coneixement molt exhaustiu i penetrant de les grans figures del pensament occidental. És un goig llegir aquest llibre i endinsar-se en una de les temàtiques eternes de la filosofia: el camí vers la felicitat.

M'agrada el llibre, perquè, és clar, pedagògic i argumenta la seva tesi, una tesi propera al pensament de signe epicuri, però també estoic i oberta als grans mestres espirituals de la humanitat. Defuig les visions utòpiques, les concepcions maximalistes de la felicitat i ens diu que ser feliç és acceptar-se a si mateix, acceptar el dons que la vida ofereix, els bons i els dolents, acomplir amb els propis deures i tenir relacions de fraternitat i benvolença amb tots. No creu en un discurs elitista de la felicitat i ens mostra la persona com un ésser fràgil i vulnerable que, sobretot i abans que res, defuig del dolor, mira de tenir assossegament i pau interiors.

Rogeli Armengol forma part de la gran tradició de metges humanistes que ha donat Espanya i Catalunya al llarg de la seva història. És un metge llegit i erudit, en la mateixa línia de metges com Gregorio Marañón, Pedro Laín Entralgo, Diego Gracia, Moisès Broggi, Francesc Abel, Joaquim Ramis, entre molts d'altres.

És una lliçó per a tots els filòsofs i un llibre altament recomenable per aquest estiu. No és banal, però és clar. S'expressa en primera persona i no s'amaga darrera una pila d'erudició. Benvingut sigui!.