El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha publicat, no fa pas gaire, les ponències que es van presentar al Seminari que, amb el mateix nom, es va organitzar a la Universitat Autònoma de Barcelona, els dies 5 i 6 de març de l’any 2009.
Cal posar en valor que, en l’acte de presentació, el periodista Rafael Jorba, actualment Conseller coordinador de Continguts i ponent de Pluralisme del CAC, ens ha recordat que el pluralisme religiós “és un dret dels ciutadans”. Tot seguit ha argumentat que “el bé jurídic que cal protegir no són les idees o les creences (de les Confessions Religioses) sinó la persona que les professa”. És molt important remarcar aquesta defensa que es fa des del CAC de la Llibertat Religiosa i de Culte dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, és a dir: del pluralisme religiós.
El protestantisme és divers i és plural. Aquesta manera de ser ha estat històricament criticada fins el punt que ens hem vist obligats a defensar la nostra identitat plural. Davant de plantejaments uniformadors hem presentat una confessionalitat plural. I hem defensat que la pluralitat no només és bona per a nosaltres, sinó per a la resta de confessions i per a la societat en general.
També hem intentat, sense gaire èxit -cal recordar-ho-, que el pluralisme arribés als mitjans de comunicació. És per aquesta raó que la proposta que està impulsant el CAC, que no és d’avui sinó que ja té un llarg recorregut, es planteja com un punt de referència que ens ha de servir, des d’ara, no només per parlar de pluralisme religiós als mitjans, sinó perquè sigui una realitat viva i contrastada.
El perill que ens podem trobar amb aquesta iniciativa és que el pluralisme religiós als mitjans sigui un fet, però un fet marginal: que arraconin els programes religiosos en un canal que ningú no sintonitza, a unes hores que molt poca gent els pugui veure o amb una manca de mitjans tècnics o econòmics que sigui impossible presentar un programa digne.
El pluralisme religiós no només significa dotar de mitjans perquè les principals confessions puguin fer arribar els seus missatges a les “persones que professen una religió” i a les que els pugui interessar. També significa estar present als espais comunicacionals on es reflecteix la vida de la resta de la societat.
Som conscients que la programació dels mitjans de comunicació no és competència del CAC però també som conscients que és la seva missió garantir que aquesta programació reflecteixi el pluralisme religiós dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Gruppi
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.