Més d’un cop, parlant amb educadors del nou context multicultural que es dóna a les nostres escoles, he utilitzat el concepte –poc científic, però expressiu- de papanatisme multicultural per expressar allò en el que no hem de caure. Acollida, respecte, valoració de la diferència... però sense papanatisme multicultural.
La premsa ha publicat múltiples reaccions, majoritàriament negatives, a la peregrina proposta. Poc es pot afegir a l’editorial a el Períodico o als articles, entre altres, de Pilar Rahola, Empar Moliner o Josep M Fonalleras.
M’ha agradat, especialment, el repte plantejat per aquest darrer. Si els que hi ha al darrera d’iniciatives com aquesta, n’estan convençuts i volen ser conseqüents, perquè no enfilen el problema per la directa i deixen de marejar la perdiu. Si són tant valents que declarin laborable el dia de Nadal. I que deixin de molestar! El país té molta feina a fer, i l’educació encara més, per què ens distreguin amb collonades d’aquesta magnitud!
Quedi clar: com a catòlic m’importa un bledo quin nom posin a les vacances, però com a ciutadà em doldria molt que el govern del meus país fes aquest insòlit i absurd gest d’autoodi.
La història de Déu fet home, nascut de dona, pobre i en una establia, seguirà sent, per a creients i no creients, una de les històries més belles de tots els temps. Carregada de tendresa i d’esperança per a tots.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.