Més sobre la Bíblia? La Bíblia, al núm. 236 de "Qüestions de Vida Cristiana"

Qüestions de Vida Cristiana dedica el seu darrer número (236) a la Bíblia. Sovint em pregunto -en veure tanta producció sobre la Sagrada Escriptura- si hom encara pot dir alguna cosa nova en relació a aquesta obra tan estudiada. La mateixa editorial justifica la resposta: “La Bíblia ens revela la manifestació de Déu a la humanitat. Una revelació que es val de paraules humanes, és a dir, de les paraules -poderoses però també limitades- que utilitzem els homes. La Bíblia, certament, no és un dictat per Déu sinó una revelació encarnada en la paraula i en l’imaginari del poble d’Israel i per això és imprescindible aprofundir-hi per a entendre-la. És per això que hem volgut dedicar un número de Qüestions a la Bíblia: per aprofundir-hi, per entendre-la, per poder-nos obrir a la progressiva revelació del rostre de Déu en la història humana.[...]

Però hi ha una altra raó per a dedicar aquest número a la Bíblia: els seu valor cultural, un valor que implica creients i no creients. Una cultura com la nostra, sense el coneixement de la Bíblia, és incomprensible, i una societat com la nostra, si, com comença a passar, desconeix la Bíblia, és més pobra i esdevé més indefensa també davant dels embats contemporanis...”

En el context d’una manca d’informació i cultura religiosa, del debat sobre quin model de laïcitat, de sospita de pèrdua d’arrels culturals significatives, de falta de narracions sobre el sentit, de revifat interès per l’espiritualitat, etc., crec molt adient la seva lectura per part de tots aquells que ens dediquem a l’educació en general i, especialment, a l’educació escolar i universitària. Evidentment, per a tots aquells dedicats a l’ensenyament de la religió a l’escola, però, insisteixo, per a qualsevol ensenyant.

Per la seva riquesa transcrit el sumari:

Dades

*Les traduccions catalanes de la Bíblia, Pere Casanelles

Pensament

* La bella paraula: la Bíblia com a gran codi de la cultura occidental, Gianfranco Ravasi

Església

* Paraula de Déu: una invitació al diàleg, Agustí Borrell

* La Bíblia i la història, Joan Ferrer

* La inspiració en els llibres bíblics, Armand Puig

* El pròleg com a pauta de lectura de l’Evangeli segons Joan, Oriol Tuñí

Diàleg

* La Bíblia, punt d’unió de les confessions cristianes, Enric Capó

Arts i lletres

* Bíblia i imperfecció, Perico Pastor

* Déu, Jonàs i Carner, Carles Torner

Ciència i tecnologia

* El fons papirològic més important de la península, Pius-Ramon Tragan

Educació

* Bíblia i cultura. La Bíblia en la formació del ciutadà, Rafael Argullol.

El mateix sumari ens ofereix un bon ordre de lectura. Amb tot, la brevetat dels textos i l’interès particular ens permeten un recorregut des de qualsevol article.

Personalment recomano un itinerari de lectura per als professors.

a) Començar la lectura amb un article amb l'horitzó o tesi inicial de caràcter educatiu: La Bíblia en la formació del ciutadà.

b) A continuació llegir els articles que relacionen Bíblia i la cultura i justificarien en bona part aquesta tesi: Les traduccions catalanes de la Bíblia; La bella paraula: la Bíblia com a gran codi de la cultura occidental; La Bíblia i la història; Bíblia i imperfecció; Déu, Jonàs i Carner; El fons papirològic més important de la península.

c) Arribats aquí, proposo la lectura d’un article “pont” vers l’experiència del creient en un Déu que li parla: Paraula de Déu: una invitació al diàleg. Efectivament, la Bíblia mostra el rostre de Déu que es dóna a conèixer, invita al diàleg i fecunda la comunitat.

d) I ara les qüestions més teológiques i eclesials: La inspiració en els llibres bíblics; El pròleg com a pauta de lectura de l’Evangeli.

e) Recomano deixar per al final La Bíblia, punt d’unió de les confessions cristianes. I no perquè no sigui pas important. Ans al contrari. És un text obert al compromís i al futur, que acull qüestions històriques i culturals i parla del moviment ecumènic... I al bell mig, la Bíblia com a “node vivificador” d’un gran camí encara per recórrer...

Sens dubte una lectura amb profit.