Roma i Moscou

En el diàleg ecumènic entre els catòlics i els ortodoxos, l’heterogènia realitat de les esglésies orientals fa que el camí vers la plena comunió sigui lent i complex. Especialment perquè les diatribes entre les mateixes esglésies orientals (Constantinoble, Alexandria, Antioquia, Jerusalem, Rússia, Romania, Grècia, etc) sovint han representat un obstacle en les reunions conjuntes de la Comissió Mixta Internacional que s’ocupa d’avançar en el diàleg entre catòlics i ortodoxos. El fet és que les esglésies ortodoxes són autocèfales, és a dir, que es governen per si soles de manera independent, i el primat que exerceix el patriarca de Constantinoble és purament honorari.

Un dels esculls més difícils de superar és la qüestió russa. En la relació amb el catolicisme, a part de les divergències teològiques i la qüestió del primat del bisbe de Roma, els russos sempre han vist amb mals ulls la presència de catòlics en el seu territori, considerant-ho una ingerència proselitista. I des del segle XI, data del cisma entre Orient i Occident, mai no s’han tornat a trobar el bisbe de Roma i el de Moscou. D’altra banda, pel que fa a la relació intereclesial ortodoxa, l'escull actual són les dificultats entre el patriarcat de Moscou i el de Constantinoble. Arran de la independència d’Estònia, l’església d’aquest país va demanar a Moscou esdevenir autocèfala, però se li va denegar. Els estons van adreçar-se aleshores a Constantinoble, que els ho va atorgar, desencandenant la fúria del patriarcat de Moscou. De totes maneres, amb l’elecció de Kiril com a patriarca moscovita l’any passat, s’ha suavitzat el lligam. Com també ha passat en la relació entre Moscou i Roma.

Mesos després de l’elecció de Kiril, l’arquebisbe catòlic de Moscou, Paolo Pezzi, declarava al Corriere della Sera que “els catòlics i els ortodoxos mai no han estat tan a prop de la unitat”. I un dels primers gestos que s’esperen en aquest sentit és la trobada entre el papa i el patriarca de Moscou. Les portes es van obrint. Una demostració en són les Jornades de Cultura i Espiritualitat Russa al Vaticà que se celebren aquests dies a Itàlia. El metropolità Hilarion, que vindria a ser el secretari d’Estat de Kiril, ha declarat que veu “possible” una trobada entre Benet XVI i Kiril. “Han canviat els temps i les persones” ha afegit. I també ha remarcat com Moscou “se sent propera a les posicions assumides pel pontífex sobre les qüestions morals i els valors tradicionals cristians”. El mateix Hilarion, però, ha al.ludit al fet que les dificultats actuals rauen en la situació ucraïnesa (arran del litigi pels béns confiscats als catòlics d’Ucraïna en època d’Stalin, béns que han passat a mans ortodoxes). Pel que fa a la contesa catòlica-ortodoxa a Ucraïna i a la presència d’Hilarion a Roma, no és gens casual que en l’última edició de l’Osservatore Romano, on es parlava d’aquestes Jornades Russes, també es fes esment, en un breu a part, de la defensa dels treballadors a Ucraïna duta a terme pel cardenal del país, Lubomyr Usar (una notícia un caducada uns quants dies). En el mateix número, precisament, també es donava relleu de la visita del patriarca de Constantinoble a Rússia. Senyals de fum per a tothom.

En l’ecumenisme cristià hi ha qui subratlla els avenços fets amb els ortodoxos respecte a les esglésies protestants i es plany que la direcció del diàleg assumeixi sempre connotacions tradicionalistes. Però, tal com deia Joan Pau II, els catòlics llatins hem de considerar l’herència oriental com a cosa pròpia. De fet, no podem oblidar que el cristianisme va néixer a Orient. I algunes idees apuntades pel Vaticà II són conceptes propis de les Esglésies orientals. En l’apropament amb els ortodoxos, un dels aspectes que més podria beneficiar a l’Església catòlica és la sinodalitat característica dels orientals, molt lluny de l’estructura jeràrquica i del centralisme dels catòlics.