Salta al contenuto principale
papa-lleo
Fotografia: Vatican Media.

4 de novembre 2026

IV. Constitució Gaudium et spes (GS 63-76) 

8. La fe i la vida social, política i econòmica 

 

Estimats germans i germanes, bon dia i sigueu benvinguts!

 

La dimensió social és part integrant, no només de la naturalesa humana, sinó també de la nostra fe en Crist Jesús, com una herència preciosa que rebem de l’encarnació del Fill de Déu. La Constitució Gaudium et spes (GS) ho recorda en els capítols III i IV de la segona part, dedicats a la vida econòmica-social i a la de la comunitat política. També en aquests àmbits la fe cristiana ofereix criteris de discerniment.

Els Pares conciliars destaquen primer el perill per a la pau mundial derivat dels desequilibris lligats a un desenvolupament econòmic que no respecta la creació (cf. GS, 63). Una visió de llarg abast, que malauradament he trobat confirma en la part final del segle passat i que encara la trobem més avui. Per corregir el rumb – adverteix el Document – no n’hi ha prou amb el desenvolupament tècnic, «calen moltes reformes en les estructures de la vida econòmica-social; cal també per part de tots un canvi de mentalitat i d’estil de vida» (ibid.).

Per tant Gaudium et spes presenta en síntesi la visió cristiana del desenvolupament econòmic, que ha d’estar sempre al servei de l’home i sota el control de l’home (cfr GS, 64-65). El concepte de desenvolupament integral, que després Sant Pau VI posarà al centre de la seva Encíclica Populorum progressio (1967). Són més actuals que mai les  crides a comprometre’s per eliminar les discriminacions contra els grups socials més febles i dels emigrants (cf. GS, 66).

El cor de l’economia és el treball. A través del treball l’home es desenvolupa com a persona, proveeix les necessitats familiars, expressa el propi talent, participa a la vida social i construeix un món millor col·laborant a l’obra creadora de Déu. El treball no es pot distorsionar en detriment dels individus, del bé comú o de la creació. El veritable repte és oferir a tots oportunitats per fer que donin fruit les pròpies capacitats: no es poden acceptar l’atur, l’explotació i les condicions de treball que posen en perill la salut i la mateixa vida (cf. GS, 67). Els treballadors tenen el dret i el deure de participar en les decisions que afecten la seva activitat, fins i tot en forma d’associació, abordant els conflictes amb el diàleg i accions no violentes (cf. GS, 68).

En aquest context el Concili recorda un dels principis fonamentals del magisteri social, és a dir la destinació universal dels béns de la terra (cf. GS, 69) i l’aplica a l’àmbit financer, afirmant que «tots els responsables d’aquestes inversions i de l’organització de la vida econòmica global – ja siguin individus, grups o autoritats públiques – han de garantir […] que per una part es proveeixi dels béns necessaris per a una vida decorosa tant dels individus com de tota la comunitat i, de l’altra part, preveure les situacions futures i assegurar el just equilibri entre les necessitats actuals de consum, ja sigui individual ja sigui col·lectiu, i les exigències d’inversions per a la generació posterior» (GS, 70).

Gaudium et spes passa després a tractar de la comunitat política, apreciant diversos signes positius en l’època contemporània, especialment el fet que «d’una consciència més viva de la dignitat humana sorgeix, en diverses regions del món, l’esforç per instaurar un ordre polític-jurídic en el qual siguin tutelats millor en la vida pública els drets de la persona» (GS, 73).

La comunitat política existeix en funció del bé comú, que consisteix «en el conjunt d’aquelles condicions de vida social que permeten i faciliten als éssers humans, a les famílies i a les associacions la més plena consecució de la seva perfecció» (GS, 74). I sempre l’exercici de l’autoritat política ha de mirar el bé comú, que s’estructura i actua segons les circumstàncies locals i  històriques, però sempre tenint present el bé de tota la família humana (cf. ibid.).

Gaudium et spes reitera que «la comunitat política i l’Església són independents i autònomes l’una de l’altra en el propi terreny. Però totes dues, encara que de maneres diferents, estan al servei de la vocació personal i social dels mateixos homes. Duran a terme aquest servei en benefici de tots de manera més eficaç, com  més conreïn una sana col·laboració entre elles» (GS, 76).

Benvolguts amics, comprometre’s en l’economia i en la política segons aquests criteris és una manera de construir la pau. Com ho recordava el  Papa Francesc, «la guerra és un fracàs de la política i de la humanitat, una rendició vergonyosa, una derrota davant les forces del mal» (Carta enc. Fratelli tutti, 261). Al contrari, la política que es preocupa de les ferides dels pobles i d’aquells que pateixen injustícia ofereix motius d’esperança per al futur de la humanitat.

Per això animo els joves a seguir l’exemple d’aquells homes i d’aquelles dones que en aquests àmbits han donat bon testimoni. I renovo la meva exhortació a les comunitats cristianes perquè es doni valor a la formació sobre la doctrina social de l’Església.

 

Traducció: J.M. Torrents.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.