Salta al contenuto principale

El xoc d’un AVE que circulava a gran velocitat contra un tren Iryo aturat a la via ha provocat una catàstrofe de proporcions gegantines. El balanç provisional s’acosta als setanta morts, tot i que la xifra encara podria variar. Quatre dies abans havia viatjat per aquella mateixa línia en AVE fins a Còrdova per participar en unes Jornades. Els retards continus i la velocitat irregular del trajecte generaven desconfiança. Uns anys enrere, tot semblava formidable. Ara predominava la impressió que alguna cosa s’havia deteriorat, que aquell paradís promès començava a quedar enrere.

Antonio García Condado, farmacèutic d’Urda, ha estat entrevistat per nombrosos mitjans de comunicació. Va ser un dels primers a arribar al lloc de l’accident, on va ajudar els ferits i va portar medicaments. Les seves pupil·les han enregistrat imatges que trigaran anys a esvair-se de la seva memòria. Les seves orelles han recollit les paraules d’un home greument ferit que s’acomiadava de la seva dona i li demanava que tingués cura de les nenes. I va afegir: «Déu és bo». Aquell home, Mario, va sobreviure a l’accident. El farmacèutic ha acabat el seu relat dient: «No ho havia viscut mai i no ho desitjo a ningú». Enmig de tanta tragèdia, ha destacat la profunda solidaritat de la gent.

Després, els voltors s’han abalançat sobre l’horror viscut per veure quins rèdits polítics en podien treure en benefici propi. Caldrà esclarir les responsabilitats tècniques i humanes, però l’atenció sembla que es concentra sobretot en els errors dels qui són a baix. I els errors dels qui van decidir el model ferroviari espanyol? Espanya té la segona xarxa d’alta velocitat més extensa del món, només per darrere de la Xina. La seva expansió també ha respost a criteris polítics i territorials, no sempre a la demanda real ni a l’eficiència econòmica. Es va prioritzar prou el manteniment de les infraestructures per damunt de la inauguració de noves línies? Construir una xarxa tan extensa proporciona rèdits polítics immediats; mantenir-la adequadament exigeix una responsabilitat menys visible, però molt més decisiva per a la seguretat dels ciutadans.

Més enllà de les responsabilitats que caldrà esclarir, hi ha la dimensió humana: la mort, el dolor, la pèrdua i l’impacte en les famílies i els amics. I també hi ha l’actitud generosa del farmacèutic. No va contemplar la tragèdia a través d’una pantalla, sinó en directe, olorant, sentint, tocant i escoltant. En aquell munt de ferralla, davant de tant de sofriment, un home va ser capaç d’expressar la seva confiança: «Déu és bo». Sovint demanem comptes a Déu quan les coses van malament i ens costa comprendre com pot coexistir la seva bondat amb tant de sofriment. La frase d’aquell home no explica la tragèdia ni elimina el dolor. És un testimoni de fe pronunciat en circumstàncies extremes. Quan tot sembla ensorrar-se, encara pot subsistir una confiança que no depèn que les coses surtin tal com esperem. Costa mantenir la confiança en un tren d’alta velocitat la seguretat del qual ens inquieta; però ens interpel·la profundament sentir algú afirmar la bondat de Déu enmig d’un sofriment tan gran.

Viktor Frankl, el cèlebre psiquiatre, va reflexionar sobre aquesta recerca de sentit a partir de la seva experiència als camps de concentració i la va plasmar en el llibre L’home a la recerca de sentit. Les televisions i les ràdios han dedicat hores a reconstruir l’accident amb tota mena de detalls. Conèixer els fets és necessari, però la pregunta pel sentit ens condueix a una altra dimensió de l’existència: l’espiritual. «Déu és bo» no és una explicació del sofriment, sinó una expressió de confiança enmig seu. Una frase que, pronunciada en aquelles circumstàncies, ens recorda que l’esperança pot sobreviure fins i tot quan la vida sembla penjar d’un fil.

Gruppi

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.