Aquest estiu, en diverses ocasions, he tingut l’oportunitat de ser comensal d’amfitrions xinesos. Participar en els seus àpats m’ha permès apropar-me als valors culturals subjacents a la gastronomia i al ritual que l’acompanya. Ferran Adrià, entrevistat l’any 2025 a Londres per l’agència EFE, va arribar a afirmar que «la Xina és la gran tendència gastronòmica per descobrir». Els àpats, a més de permetre degustar plats exquisits, són espais per mantenir converses profundes, establir vincles inoblidables i celebrar alegries contagioses. Els grups humans es poden configurar a partir de la família, els amics, els equips de treball, els grups acadèmics… Cadascun d’ells hi fa aportacions pròpies.
Els valors culturals sovint bateguen en el quefer quotidià de manera imperceptible. Si algú aconsegueix adonar-se’n, més enllà dels possibles contrastos, podrà submergir-se en un món de significats plens de sentit. Entrar en un restaurant xinès permet observar una sèrie de taules rodones, que disposen al centre d’una safata o plat giratori (Lazy Susan). Al seu voltant se situen els estris reservats a cada comensal, entre els quals destaquen els famosos bastonets. Els seients es distribueixen depenent de la composició del grup. La mateixa configuració de la taula ja expressa una determinada manera d’entendre la relació amb els altres.
Voldria subratllar especialment un detall que reflecteix una determinada mentalitat antropològica. En els àpats xinesos se serveixen plats molt variats, que es comparteixen amb els presents. A Occident, cada comensal demana el seu plat, un cambrer l’hi serveix i el destinatari el consumeix individualment. A Orient, concretament a la Xina, els plats són per a tothom i no s’atribueixen a ningú en concret. La safata giratòria és l’espai comú, on no regna el que és meu sinó el que és nostre. Puc accedir a tot com tots els altres comensals. En bona part de la cultura occidental s’accentua l’individu; en bona part de l’oriental, la col·lectivitat. Aquestes dues realitats són necessàries sempre i arreu, però no s’intensifiquen de la mateixa manera. La mateixa geometria de la taula conté significats interessants. En ser circular, tots estan equidistants del centre i tots es poden veure amb facilitat.
La gastronomia està vinculada a la cultura. En ocasions hi ha una certa resistència perquè la cultura d’origen no està acostumada a menjar alguns plats: cargols, carn de conill o marisc… Però compartir una taula suposa també entrar, encara que sigui modestament, en el món de l’altre. La relació personal i la conversa són fonamentals en un dinar o en un sopar. La comensalitat crea un espai on les diferències es poden trobar sense necessitat de desaparèixer.
En els textos evangèlics i en els llibres d’història hi ha moments excepcionals als quals hauria estat un privilegi assistir. El darrer sopar de Jesús a Jerusalem, el darrer sopar de Sòcrates a Atenes… així com altres moments i circumstàncies en què cadascú hauria desitjat haver-hi participat. Perquè menjar no és només una qüestió d’estómac, sinó també de cap i de cor, de tasques culinàries i de vincles humans. Seure junts a taula és compartir aliments, paraules i temps. I, de vegades, també es pot convertir en una experiència d’espiritualitat.
Institucions
Gruppi
