El webinar organitzat per l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura per analitzar l’encíclica Dilexit Nos del papa Francesc va oferir divendres una profunda exploració interdisciplinària d’aquest text papal. Moderat per Daniel Esparza, l’acte va abordar l’encíclica des de tres àmbits clau: filosofia, enginyeria i comunicació, amb ponents com Francesc Torralba, Rosa Alsina i Míriam Díez Bosch.
L’encíclica, definida com una “meditació sobre l’amor humà i diví a la llum de Jesús”, situa el cor com a nucli central de l’existència humana, evitant reduir-lo a conceptes romàntics o pietosos. Es tracta d’un text que interpel·la sobre el paper de l’amor com a categoria ètica, amb implicacions per a la justícia social, les relacions humanes i la vida comunitària.
El cor es defineix com a èxtasi, sortida, donació i encontre, impulsant a viure una espiritualitat “que no es tanca en l’ermita o la sagristia”
El cor, nucli de l’antropologia
Francesc Torralba va descriure Dilexit Nos com “l’encíclica més espiritual del papa Francesc”. Torralba va afirmar que “pot haver sorprès molts lectors per l’enfocament en la devoció al Sagrat Cor de Jesús, una dimensió menys explorada en els textos anteriors del pontífex, sovint associats a temes socials i globals. Torralba va remarcar com el papa reivindica la categoria filosòfica del cor, un concepte central en l’antropologia bíblica, però eclipsat per altres dualitats gregues com cos-ànima, o cos-anima-esperit.
El filòsof va destacar el punt 28 de l’encíclica com un dels moments culminants del text, on el cor es defineix com a èxtasi, sortida, donació i encontre, impulsant a viure una espiritualitat “que no es tanca en l’ermita o la sagristia”, sinó que es projecta cap al món. “És un vincle entre la misericòrdia i la consciència del sofriment de l’altre”, va afirmar Torralba, tot connectant aquest missatge amb les encícliques Evangelii Gaudium i Fratelli Tutti.
Els avenços tecnològics, tot i prometre millores, poden desarrelar-nos del nostre nucli humà si no són canalitzats cap al bé comú”
Tecnologia i superficialitat
Rosa Alsina va aportar una mirada des de l’enginyeria, ressaltant com l’encíclica aborda la tensió entre la modernitat tecnològica i l’essència de la condició humana. Per Alsina, Dilexit Nos respon a una necessitat urgent en un món confús, dominat per la superficialitat i la mentida. “El Papa assenyala com els avenços tecnològics, tot i prometre millores, poden desarrelar-nos del nostre nucli humà si no són canalitzats cap al bé comú”.
La interacció entre la intel·ligència artificial i la naturalesa humana va ser un punt rellevant del debat, amb una conclusió clara: el cor, en tant que nucli de l’ésser, és irreductible a qualsevol imitació tecnològica.
“La mateixa estructura de l’encíclica és una crida a mirar cap a dins, però també a actuar cap enfora”
Comunicació i acció política
Míriam Díez Bosch, des del camp de la comunicació, va elogiar l’habilitat del Papa per interpel·lar a diversos públics amb un text que va més enllà de la devoció. Segons Díez Bosch, el Papa utilitza una simbologia aparentment kitsch per plantejar un debat profund sobre la vida interior i la necessitat d’un canvi personal i polític.
“La mateixa estructura de l’encíclica és una crida a mirar cap a dins, però també a actuar cap enfora”, va afirmar. Va destacar que l’encíclica dona peu al diàleg interreligiós, ja que el cor és un símbol compartit per moltes tradicions. També va qüestionar si aquest text trobarà la mateixa recepció que Fratelli Tutti en cercles progressistes, atesa la seva aparença més espiritual.
La conclusió del debat va ser clara: Dilexit Nos no és una encíclica senzilla, però tampoc pretén ser-ho. El papa Francesc proposa un retorn al cor com a centre de la persona i, des d’allà, un impuls cap a l’acció i la transformació de les comunitats. En un món líquid, marcat per la tecnologia i la desconnexió, aquesta encíclica planteja un repte majúscul: redescobrir la vida interior com a base per afrontar les urgències socials del nostre temps.
