Salta al contenuto principale
Catalunya Religió
50 anys clarisses Vilobí
Foto: Bisbat de Girona
Galeria d'imatges

Miquel Codolar -CR Aquest any es compleix mig segle que les clarisses van establir-se a Vilobí d’Onyar, en un entorn privilegiat enmig de la naturalesa, procedents de Salt, on anaven veient al seu voltant com s’alçaven pisos. “Som petites, som poques, però Déu ha obrat meravelles en aquests 50 anys a favor nostre”, explica a Catalunya Religió la Clara, una de les nou germanes de la Fraternitat de Santa Clara de Vilobí d’Onyar.

Dissabte passat ho van celebrar amb una eucaristia presidida pel bisbe de Girona, Fra Octavi Vilà. En aquest aniversari la Clara, que va adoptar aquest nom quan va entrar a la comunitat, explica que no volen fer gaires coses, però sí aprofitar l’ocasió per expressar l’agraïment pels 50 anys a Vilobí d’Onyar i donar a conèixer què son les germanes Clarisses i com viuen.

La història de les clarisses en terres gironines compleix molts més anys. En concret, les germanes clarisses van arribar a Girona el 1319, avui fa 705 anys. 

I agraïment, per què? Al final de la celebració del dissabte van llegir un text recordant la quinzena de persones de Vilobí que entre el 1970 i el 1974, juntament amb el bisbe Jaume Camprodon i el mateix Ajuntament de Vilobí, que “realçaren el projecte de construcció d’aquest edifici, tot i les no poques dificultats que varen sorgir” i que “espiritualment han possibilitat” que la fraternitat continuï sent “una llum en el camí”.

Però la història de les clarisses en terres gironines compleix molts més anys. En concret, les germanes clarisses van arribar a Girona el 1319, avui fa 705 anys. I guarden un petit “tresor” que els recorda aquesta història. Es tracta de l’escultura d’un eccehomo de marbre policromat, del segle XIV que procedeix del primer convent de Girona, avui desaparegut. No acaben d’entendre com aquesta pedra ha arribat fins avui.

“A Vilobí estem a prop de la gent i al mateix temps en un espai molt adequat per viure la nostra vida contemplativa, amb serenor, tranquil·litat i amb un espai que realment és privilegiat"

“La Mercè, l’abadessa quan van anar de Salt a Vilobí d’Onyar, va decidir agafar un martell, arrencar-la de la paret i portar-la a Vilobí d’Onyar”, explica la Clara. Fins fa poc la tenien guardada, però un restaurador els va descobrir que és del segle XIV i pertanyia al primer convent de Santa Clara. “És un testimoni de la fidelitat de les germanes a la crida del senyor, una peça que ha acompanyat la presència de les clarisses a Girona”, exposa.

“A Vilobí estem a prop de la gent i al mateix temps en un espai molt adequat per viure la nostra vida contemplativa, amb serenor, tranquil·litat i amb un espai que realment és privilegiat, que Déu ens el va regalar en aquell moment, molt adequat per viure el que nosaltres som i la nostra espiritualitat i la vida comunitària”. Al final de l’explicació a la Clara se li escapa un sospir que defineix molt bé l’espai on viuen.

I a què es dediquen les clarisses? “L’altre dia a l’aeroport un em va preguntar quants anys portava treballant com a monja! Treballant, cap. No és el que fem sinó el que intentem ser. I intentem donar coherència a allò que creiem, allò que ens omple per dins, que ens fa respirar des del nostre interior, la fe que hem rebut, viscuda amb el nostre carisma”. La Clara afegeix que en el dia a dia també fan un treball personal i comunitari per anar creixent com a comunitat i per tirar endavant la casa. La vida comunitària, per la Clara és “simplement compartir el que som i el que tenim i posar-ho al servei de la germana que ho necessita, compartir el que som”. 

El carisma de sant Francesc i santa Clara no s’entén sense la pobresa. La Clara explica que Sant Francesc va concretar més la manera de viure dels franciscans vers la predicació, mentre santa Clara va fer que les germanes se centressin més a recolzar la feina dels frares amb la pregària, i treballant de les pròpies mans, sense viure dels altres. En el seu cas, fabriquen les formes, el pa que es consagra a les eucaristies, que després distribueix el Centre de Pastoral Litúrgica en diverses parròquies. 

Els actes per celebrar el mig segle no s’han acabat. El 14 de setembre faran una jornada oberta de pregària i celebració franciscana, i el 5 d’octubre reflexions sobre l’espiritualitat

I com veu el futur la germana Clara? “Vivim un moment privilegiat tot i les no poques dificultats que tenim. Crec que l’Església està en el bon camí, vivim uns temps de purificació molt important, de redescobriment de què dona força a l'opció de vida, i en el nostre cas de la fe de l’evangeli de Jesús”, assegura la Clara. 

Encara va més enllà. “Potser estàvem acostumats que l’Església era una gran institució que tenia el poder i la glòria del món. Però Jesús mai va cercar aquesta forma de viure. Penso que l’Església s’ha adonat que és necessari, com diu santa Clara, desfer-se de tota aquesta pols i començar de nou. Això és el que vivim ara. Estem acostumades a molts convents i moltes vocacions, però realment el seguiment de Crist és de pocs, ho diu l’Evangeli”, puntualitza.

I en la resposta a la pregunta pel futur, repeteix de diverses maneres que “hem de ser significatius pel que som, no pel que fem, pel que creiem, pel que ens omple i dona sentit a la nostra vida. Vivim un moment de gràcia i el futur està en mans de Déu i en les nostres mans quan ens deixem guiar per la seva paraula i esperit”, afegeix. 

Els actes per celebrar el mig segle no s’han acabat. El 14 de setembre faran una jornada oberta de pregària i celebració franciscana, i el 5 d’octubre reflexions sobre l’espiritualitat de les clarisses per part de la germana Teresa Pujol del Monestir de Santa Clara de Reus, i una conferència de la història de la fraternitat de Santa Clara per part de la mateixa germana Clara Fernández. 

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.