Salta al contenuto principale
Catalunya Religió
Parroquia Esperit Sant

Com convertir en un espectacle dels sectors integristes el canvi d’usos d’una parròquia de Barcelona

Jordi Llisterri –CR Parròquia de l’Esperit Sant al barri del Baix Guinardó de Barcelona. Situada a Travessera de Gràcia, 401. A set minuts a peu hi ha l’església de l’Hospital de Sant Pau, en el recinte modernista. A vuit minuts, el Santuari-Parròquia Cor de Maria, que també té a tocar la parròquia de Sant Tomàs d’Aquino. Caminant una mica més de 10 minuts, des de la mateixa parròquia de l’Esperit Sant, trobem la de Sant Ignasi de Loiola. I per si encara no en tenim prou, en 10 minuts, tot un temple de la Sagrada Família, amb la seva gran basílica i parròquia amb diverses misses al dia a la cripta. I si els feligresos són de la zona més alta de la demarcació parroquial i aquestes els queden lluny, a l’Avinguda Mare de Déu de Montserrat en tenen dues més, la que porta l’advocació de la Moreneta, i la de Sant Carles Borromeu. 

No sembla doncs que faltin esglésies per la zona. És el mateix que passa a la resta de Barcelona. L'actual territori de l'arquebisbat de Barcelona fa dècades que manté un nombre semblant de parròquies: unes 200. No se n'han tancat. Però només en vint anys el nombre de capellans diocesans s'ha reduït més d'un 30% i la pràctica religiosa també ha estat descendent. Per això també fa anys que s'està plantejant unir la vida comunitària de diverses parròquies i inevitablement caldrà tancar-ne. El problema és que normalment ningú vol que la que tanqui sigui la seva.

El problema és que normalment ningú vol que la parròquia que tanqui sigui la seva 

Però això, ¿podria explicar que sigui un problema tancar durant dos anys la parròquia de l’Esperit Sant, traslladar la comunitat a l’església veïna de Sant Pau, i després reobrir-la en els baixos del nou edifici de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna? Això almenys és el que ha pogut semblar veient les darreres setmanes algunes notícies a través dels mitjans de comunicació. Feligresos cridant l’atenció amb una tancada a la parròquia, apropiant-se del Santíssim, i desobeint el trasllat que ha decidit l’arquebisbat de Barcelona. S’han pogut veure escenes que podrien inspirar una comèdia espanyola de finals dels anys setanta. 

Tot això fins a arribar a aquest dijous en què l’arquebisbat de Barcelona ha anunciat que l’església quedava dessacralitzada per decret i que el cardenal Joan Josep Omella havia suspès “a divinis” -mesura contundent- el rector de la parròquia per "l'actitud mantinguda" durant aquest conflicte. 

Malgrat mantenir la parròquia i fer-la nova qui ha liderat la resistència més numantina a la proposta de l'arquebisbat és el rector

Els qui han encapçalat la protesta s’han focalitzat contra un projecte educatiu promogut per la Fundació Blanquerna i avalat per l'arquebisbat. Construir al solar on ara hi ha la parròquia de l’Esperit Sant un nou edifici destinat als estudis de salut de Blanquerna representa construir un edifici on ara hi ha una rectoria i un temple dels anys seixanta amb una façana de ciment i vidre en forma de vitrall. L’estat actual de l’edifici també demanaria una seriosa actualització i una forta inversió econòmica.

Malgrat mantenir la parròquia i fer-la nova -una decisió discutible en el context actual- qui ha liderat la resistència més numantina a la proposta de l'arquebisbat és el rector de l’Esperit Sant, José Maria Llorca. Això explica la contundent decisió del cardenal Omella sobre el rector.

També com a informació de context, estem parlant d’una parròquia que té una web morta des de l’any 2016 i unes xarxes socials que amb prou feines s’han revifat per atacar la decisió de l’arquebisbe. Com a exemple, el darrer article visible a la web de la parròquia ens explica en detall “El milagro de Empel que van protagonitzar uns soldats espanyols a Flandes amb el conde de Puñonrostro al capdavant. No calen més comentaris sobre el capteniment pastoral amb què està marcada la parròquia.

¿Estem davant d’una operació immobiliària especulativa a costa de tancar parròquies, que a més posa en perill el patrimoni artístic de la ciutat, com denuncien alguns feligresos que han aixecat una resistència numantina?

Comencem pel principi.

El nou grau de Medicina a Blanquerna

Fa temps que la Fundació Blanquerna va començar a valorar ampliar els estudis de ciències de la Salut i oferir el grau de Medicina. Blanquerna és una fundació diocesana, és a dir, que també és una iniciativa de l’arquebisbat de Barcelona. Acaba de complir 75 anys dels seus inicis com a escola de mestres. A principis dels anys noranta Blanquerna va créixer i va ampliar amb èxit la seva oferta amb estudis de comunicació i de l’àmbit sanitari. 

Actualment, Blanquerna Salut ofereix els graus d’Infermeria, Fisioteràpia, Farmàcia i Nutrició Humana i Dietètica. Té la seu al carrer Padilla, a pocs metres de la parròquia de l’Esperit Sant. Són unes instal·lacions a l’antiga Clínica de l’Aliança que s’han fet petites d'ençà que es va obrir el 1992 per impartir només el grau d’Infermeria. 

Davant d’aquesta circumstància i l’aposta per ampliar l’oferta d’estudis de Salut amb un nou grau de Medicina, Blanquerna va començar a buscar un emplaçament el més a prop possible de l’actual edifici. Els darrers anys ja han hagut de traslladar algunes classes i dependències als Salesians de Martí Codolar per manca d’espai a l'actual facultat. El que es vol aconseguir amb el nou emplaçament és cobrir una necessitat que no només respon a l’ampliació d’estudis. 

L’humanisme transversal que promou Blanquerna en tots els estudis el vol aportar també a la medicina

Blanquerna, alhora, aposta per ampliar els estudis de Salut amb el grau de Medicina per la importància que té aquesta disciplina. L’humanisme transversal que promou Blanquerna en tots els estudis el vol aportar també a la medicina. “Es necessiten no tan sols metges tècnicament preparats, sinó també humanament compromesos”, explicava la responsable de liderar el projecte acadèmic. Montserrat Esquerda és una persona reconeguda en el món catòlic, i amb una inqüestionable experiència professional com a directora de l’Institut Borja de Bioètica, pediatra a Sant Joan de Déu Terres de Lleida i presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. Humanisme cristià i medicina de la mà. 

L’aposta estratègica de la Fundació també demana una forta inversió en nous espais. Per això Blanquerna va plantejar a l’arquebisbat la possibilitat d’utilitzar l’espai que actualment ocupa la parròquia de l’Esperit Sant. És un centre amb una certa vida parroquial, però ni més ni menys que la resta d’un barri que s’ha anat envellint amb l’edifici actual. I, com es pot veure fàcilment a Google Maps, està enmig d’una zona amb una densitat de parròquies considerable. Un canvi d’usos no deixa ningú sense servei pastoral, i el solar continua destinat a un servei de l’Església de Barcelona. 

El 2021 es va perfilant l’acord de l’arquebisbat de Barcelona i la Fundació Blanquerna per tirar endavant el projecte i es va presentar el juny de fa dos anys. El projecte va ser conegut i debatut en diversos organismes diocesans i explicat del dret i del revés als feligresos del Sant Esperit.   

Tramitació pública i transparent

Com és natural, quan el 2021 els feligresos de l’Esperit Sant tenen les primeres notícies d’un possible tancament de la parròquia no ho reben amb entusiasme. En diàleg amb el llavors bisbe auxiliar Toni Vadell, finalment, l’arquebisbat accepta que es mantingui la parròquia tot i que l’opció més fàcil era tancar-la. 

La solució que es va trobar és que dins del mateix edifici es destini al temple i a usos parroquials un espai de 713 , mentre que el futur centre universitari ocuparà 4.096 . La parròquia mantindrà el seu servei als veïns i, a més, l’espai de culte també podrà ser utilitzat per les activitats pastorals que Blanquerna proposi als alumnes. La facultat de Salut del carrer Padilla fins ara només disposa d’un petit espai polivalent que també s’utilitza com a capella. 

En El procediment d’exposició pública no es va presentar cap al·legació

Amb aquest projecte es van iniciar els tràmits amb l’administració per obtenir-ne l’aprovació. Blanquerna té previst que es pugui executar en dos o tres anys i acabar les obres el 2026.

Del 2021 fins avui s’han hagut de superar diversos tràmits per a l’aprovació definitiva del projecte. Primer de tot, l’aprovació de la Santa Seu, que el febrer del 2022 va autoritzar l’enderroc del temple per construir el nou edifici. I, després, tots els llargs tràmits vinculats a urbanisme. Concretament, l’aprovació municipal del pla especial i del projecte arquitectònic que demana gairebé un any. Aquest procés administratiu i tècnic ha significat adequar-se a les normatives arquitectòniques i urbanístiques i superar un estudi de mobilitat de l’entorn, un acord positiu de la Comissió de Govern, un procediment d’exposició pública -al qual no es va presentar cap al·legació-, l’aprovació definitiva al plenari municipal de l’Ajuntament de Barcelona i, finalment, la publicació el 15 de gener d’aquest any al Butlletí Oficial de la Província. Procés d’un any que ha passat tots els filtres pertinents de manera pública i transparent. 

D’altra banda, la llicència municipal per enderrocar l’actual edifici es va obtenir l’octubre de l’any passat. Per tant, tot podia anar endavant. 

L’enfrontament amb Omella

Tornem una mica enrera. El 8 de març de 2022 el cardenal Joan Josep Omella va decidir entomar personalment el tema davant les reticències i els malentesos amb el rector que s’havien escampat per una part de la comunitat parroquial. Omella va presidir la celebració i, encara revestit amb alba i estola, al final de la missa va explicar als fidels perquè es feia aquesta operació. I va remarcar que l’arquebisbat ja havia decidit mantenir la parròquia.

Des de llavors, s’inicia una campanya que personalitza amb Omella la decisió d’enderrocar una parròquia i presentar-ho com un acte contra la comunitat i l’evangelització diocesana. No va tenir gaire gaire ressò però ja fa dos anys que s’havia decidit començar a fer soroll. És a principis d’aquest any, quan ja es veu que el projecte tira endavant i es fixa l’inici de les obres a la primavera del 2024, que la campanya es radicalitza i s’intensifica. 

Les notícies parlen de “pelotazo”, quan l’operació no genera cap benefici immobiliari a l’ArquebisbaT

Quan l’Ajuntament aprova el projecte, alguns titulars instigats pels grups propers a la parròquia que serveixen mitjans digitals diuen que “Barcelona aprueba el proyecto que rompe a la Iglesia catalanao “La última operación inmobiliaria del Arzobispado de Barcelona abre una cruzada en la iglesia catalana 

Les notícies parlen de “pelotazo”, quan l’operació no genera cap benefici immobiliari a l’arquebisbat. I avança que els fidels volen querellar-se contra el cardenal. L’opció que s’ha proposat de traslladar provisionalment la comunitat parroquial a l’Església de Sant Pau (set minuts a peu) és descrita com un “destierro”. Tot això, amb un rector que no contribueix a aturar-ho.

Les informacions que fan circular el grup que s’organitza contra el projecte també donen una nova clau: “el pulso esconde dos concepciones distintas de la Iglesia católica: progresistas contra ortodoxos”. Així ho presenten els qui fan d'altaveu dels qui mouen la campanya. I aconsegueixen que encara avui hi hagi que parla de venda d'un temple que no ven. 

L’excusa del “vitrall”

És bo recordar en aquest punt de la història que en aquests tres anys de tràmits i converses amb la comunitat parroquial, ningú parla de la conservació del mural de la façana de l’Església. Una construcció dels anys seixanta que fins ara no havia estat objecte d’especial atenció ni protecció. No té cap singularitat artística ni pels materials, ni per l’autoria. Només pel seu volum. 

No va ser fins el febrer d’aquest any, amb tot el projecte tancat i aprovat, que una recent constituïda Asociación de Amigos del Templo de la Parroquia del Espíritu Santo de Barcelona inicia el tràmits per demanar la protecció del mural de vidre de la façana. Un tràmit llarg que tot just s’ha iniciat, que ningú va plantejar durant la tramitació i exposició pública del projecte, i que ara està en mans de la Generalitat. Però això no atura el projecte, i en tot cas, només podria endarrerir les obres si s’ha de conservar d’alguna manera o traslladar el mural de vidre i ciment. 

També ho han intentat amb una demanda administrativa als jutjats contra la resolució favorable al projecte de l’Ajuntament. Només un error en el procediment, podria afectar les obres que avui diai ja es poden dur a terme legalment. 

“No siga esta corriente modernista”

Les darreres setmanes s’ha pogut veure com la campanya s’intensificava seguint els principis d'agitació social de manual. Una radicalització que ha anat paral·lela a la reducció dels implicats. Les darreres setmanes ha quedat tancat a la parròquia només un grup molt reduït vinculat a l’Adoració Eucarística Perpetua, un moviment internacional que mou gent de diverses parròquies. Els qui hi han quedat, s’han volgut fer seu el temple i l’arquebisbat ja no hi ha pogut ni dialogar malgrat reiterades visites.

Un dels més actius en aquesta campanya és el canal Tekton Centro Televisivo, un espai digital integrista dirigit des de Barcelona per Marcos Vera. S’hi han pujat vídeos com “Cardenal Omella de Barcelona vende Iglesia del Espíritu Santo  o “Cardenal Omella quiere destruir Iglesia construida por un màrtir. És la tècnica de les mitges veritats que acaben sent mentida. Només cal recordar que certament el bisbe Irurita va erigir la parròquia de l’Esperit Sant el 1933, però ni Irurita consta en el llibre dels màrtirs proclamats per la Santa Mare Església, ni el temple actual existia quan suposadament va ser assassinat per haver donat suport a l’alçament militar de Franco. 

L’altre punt bàsic d’un manual d’agitació és buscar sempre un culpable identificable i degradar-lo. En aquest cas ha estat el cardenal Omella. Atac dels grups més integristes que el veuen com a representant de les reformes del papa Francesc a Espanya. I, finalment, una catolicitat excloent. Els qui critiquen el projecte no s’estan de qüestionar la catolicitat -segons el seu concepte de cristianisme- de la Fundació Blanquerna.

Un punt bàsic d’un manual d’agitació és buscar sempre un culpable identificable i degradar-lo. En aquest cas ha estat el cardenal Omella

El següent pas és retroalimentar aquestes extravagàncies a través de digitals de línia conservadora però de gran difusió. De l’orbe catòlic com Infovaticana o política com ElEspañol. O per parlar d’Omella com “el gran tenedor” a Libertad Digital.

Només fem una nota sobre Marcos Vera, la cara visible del Tekton. D’entrada es presenta com a fill espiritual del padre Alba, un jesuïta conegut pel seu pensament i activitat tradicionalista durant el franquisme. I la seva implicació en aquesta història de Marcos Vera és com a fundador de la Asociación de Jóvenes San José, que al costat d’una obra social molt assistencialista, també segueixen la mateixa corda eclesial i que, casualment, tenen una de les seves seus més actives en la parròquia de l’Esperit Sant on els acull el rector.

Es creen altres canals digitals on un suposat feligrés retreu literalment al cardenal Omella que “huela a oveja i no a dinero”

I només una curiositat més. Si els sona el nom de Marcos Vera és perquè potser el van veure liderar el rosari que es va fer a la Plaça Sant Jaume de Barcelona contra l’Amnistia el passat novembre. 

Per reblar-ho tot plegat, es creen altres canals digitals de categoria semblant com @noalademolicionparroquiaes2202, que han difós vídeos on un suposat feligrès retreu literalment al cardenal Omella que “huela a oveja i no a dinero” i li demana que rectifiqui i “no siga esta corriente modernista”.

Vuit mil signatures

Tot això no passaria de l’anècdota grotesca si no fos perquè han aconseguit que el discurs finalment hagi arribat als mitjans de comunicació generalistes. Fins i tot TV3 en va fer un tema en el Telenotícies del darrer cap de setmana d’abril i s'ha anat publicant a diversos mitjans malgrat l'esforç del bisbat per guardar silenci per no atiar el tema. (Nota al marge: caldria una reflexió sobre com els mitjans de comunicació acaben fent de portaveus dels interessos dels sectors més intransigents de la societat, especialment de l’àmbit religiós, i donant veu a gent no se sap ben bé si en lloc d’un col·lectiu només es representen a ells mateixos. Fi de la nota). 

No hi ha vuit o deu mil persones del barri contra el SUPOSAT tancament

Els elements que han trobat els opositors al projecte per fer atractiu el tema als mitjans generalistes han estat sobretot la conservació del vitrall. Però també han sabut cridar l’atenció amb una suposada recollida de 8.000 signatures contra l’enderroc. En realitat és una petició de Change.org que pot signar qualsevol persona que virtualment passa per allà i li facin creure que hi ha un cardenal espanyol que és un avariciós agent immobiliari. No hi ha vuit o deu mil persones del barri contra el suposat tancament. 

També tenen obert un canal de Telegram i un GoPettion, on la primera firma és la de Pablo Joaquín Ollés Morante que actua de portaveu de la campanya en diversos mitjans. També com a curiositat, Ollés va ser candidat en una llista de Vox les darreres eleccions municipals. 

No hi ha res que es fes a l'Esperit Sant que no es pugui fer a l’Església de l’Hospital de Sant Pau

Finalment, poc mitjans s’han pogut resistir a parlar del tema quan la setmana de Sant Jordi un grup de l’Adoració Perpètua que mantenen oberta la capella del Santíssim durant les 24 hores, van decidir tancar-s’hi. Un acte de desobediència al cardenal-arquebisbe protagonitzat per un grup que per davant de tot es defineix com a catòlic, apostòlic i romà. 

Fan molt de soroll i ho volen explicar així, però no estem davant d’un barri alçat contra el tancament d’una parròquia. De fet, moltes de les activitats que omplien el temple eren promogudes per grups que bàsicament movien gent de fora del barri. Alhora, activitats com l’esplai que també acollia la parròquia ja es va trobar una solució acordada per canviar de locals. I no hi ha res que es fes a l'Esperit Sant que no es pugui fer a l’Església de l’Hospital de Sant Pau. Aquesta sí, un projecte de Domènech i Montaner d'un conjunt arquitectònic declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

La resposta de l’arquebisbat

Davant la magnitud del despropòsit, des de l’Arquebisbat s’ha intentat posar seny a la situació. El 17 de març, el darrer dia que havia d’estar obert el temple, va presidir la missa el bisbe Javier Vilanova, home de profunda pietat i bones paraules que no podia incomodar ningú. Però ni així. 

En una nota publicada fa uns dies per l’arquebisbat es recorda que el bisbe Vilanova els va tornar a explicar que el nou edifici tindrà un espai per a la parròquia i que mentre durin les obres l’activitat parroquial es mantindrà a l’Església de Sant Pau. Però ni així. 

El projecte s'ha aprovat pel Consell Episcopal, Col·legi de Consultors, Consell d’Assumptes Econòmics i Consell Presbiteral i per la Santa Seu

També remarca l’arquebisbat que l’activitat, la finalitat i la titularitat de la Fundació Blanquerna està totalment alineada amb l’Església: “Una fundació diocesana que ofereix un projecte integrador de formació universitària d’inspiració cristiana”. I que el projecte no és una dèria urbanística del cardenal Omella per enderrocar parròquies perquè s’ha aprovat pels “òrgans diocesans: Consell Episcopal, Col·legi de Consultors, Consell d’Assumptes Econòmics i Consell Presbiteral” i que “a més a més, compta amb la preceptiva autorització de la Santa Seu”. Però ni així. 

I, per si faltaven arguments, l’Arquebisbat recorda que s’han ofert dues parròquies per mantenir oberta l’Adoració Eucarística durant 24 h. Tot i que representants de l’arquebisbat s’han presentat diverses vegades a la capella on s’han tancat els feligresos per poder traslladar el Santíssim, no hi ha hagut manera. Això és el que finalment ha obligat l’arquebisbat a resoldre el tema amb decrets i intentar acabar el sainet.

darrere l’oposició al projecte hi ha alguna cosa més que una comunitat parroquial DOLGUDA

Tots aquests elements posen en evidència que darrere l’oposició al projecte del nou edifici de la facultat de Salut de Blanquerna hi ha alguna cosa més que una comunitat parroquial comprensiblement dolguda en saber que hi haurà canvis. Pels actors que s’hi oposen, per la negativa a acceptar qualsevol proposta, i per l’apropiació que habitualment fan de l’Església els sectors catòlics més excloents quan l’Església no fa els que ells diuen. Una situació que han volgut girar contra el cardenal Omella i no els faltarà temps, si cal, per girar-ho també contra el papa Francesc. Massa modernitat i, sobretot, oposició a aquelles entitats diocesanes on es permet pensar i raonar.

PD: Finalment aquest divendres 17 de maig a la tarda els pocs feligresos que estaven tancats a la capella de la parròquia de l'Esperit Sant han abandonat l'edifici després que el nou mossèn encarregat de la parròquia, Melcior Trèmols, ha retirat el Santíssim.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.