“Es confon la laïcitat amb la ignorància”

He recordat aquestes paraules del professor Joan Francesc Mira, quan a primers d’anys vaig llegir aquesta notícia: “L’alumnat de religió catòlica disminueix a totes les comunitats autònomes”. I és que amb l’entrada en vigor de la llei Celaá, el 2021, aquesta matèria ha deixat de comptar per al càlcul de la nota mitjana, fet que li ha tret interès. Així i tot, com deia el Diari de Girona, “gairebé un 60% dels estudiants de tot l’estat han escollit aquesta assignatura, que és de caràcter voluntari”. Diu molt a favor seu aquest percentatge d’estudiants (jo em creia que en serien menys), que escullen l’assignatura de religió, malgrat que no “compti” per al càlcul de la nota mitjana. Això em recorda que un professor meu de filosofia, el P. Andreu Marquès, monjo de Montserrat, ens encoratjava a estudiar “no per aprovar sinó per a saber”.

L’antropòleg Joan Francesc Mira, un dels intel·lectuals més importants que tenim al País Valencià, i que es defineix com “un cristià cultural”, deia que “si no tenim la referència del cristianisme, no pots entendre res, absolutament res”. I hi afegia encara: “Malament, eliminar de la formació escolar els elements de la cultura religiosa, per la senzilla raó que és la nostra. Eliminar això és eliminar tota la història. És com si a una persona no li explico qui és el seu pare i la seva mare”.

Cada vegada més, els professors d’història de l’art lamenten la manca de cultura religiosa dels alumnes, perquè fins i tot molts universitaris són incapaços de situar una pintura en el seu context bíblic. Són també molts els joves que desconeixen el significat d’expressions col·loquials (que fa uns anys tots sabien), com, “fer Pasqua abans de Rams, més vell que Matusalem, rentar-se les mans, anar d’Herodes a Pilat, net com una patena, plorar com una Magdalena, per a més inri, està que trina”. Per això el periodista, musicòleg i escriptor català, Antoni Batista, deia recentment: “Agradi molt o poc, la nostra cultura, sí, la cultura catalana, està impregnada de les tradicions cristianes”. Per això no podem prescindir de la religió a l’escola, com si el cristianisme no formés part del nostre dia a dia i de la nostra història.

És evident que la manca de formació religiosa ens empobreix humanament. Per això com deia recentment Josep-Lluís Carod-Rovira, “la incultura religiosa no deixa d'una forma més d’incultura i d’ignorància”.

Això sí, l’assignatura de religió que s’imparteix a les escoles i instituts no ha de ser catequesi, que s’ha de fer a l’Església i a la família, sinó que ha de donar una cultura per entendre millor la nostra societat. Per això el gairebé 60% d’estudiants que ha escollit l’assignatura de religió, tindrà una millor formació.

I és que arraconar la religió de les escoles, o no afavorir aquesta assignatura, traient-la del “càlcul de la nota mitjana”, no és només apostar per la ignorància dels nostres joves, sinó que, d’una manera sibil·lina, és també una “nova ofensiva laïcista excloent”, com deia l’amic Eduard Ibáñez.

Per això cal recordar les paraules assenyades del professor Joan Francesc Mira, quan afirmava que “no es pot eliminar la cultura cristiana perquè està imbricada en la nostra història i ens cal per entendre el món”. I és que prescindir de la cultura religiosa no ens fa més savis, sinó més ignorants.