55 anys de la Comunitat de Sant’ Egidio

El diumenge 7 de maig es va celebrar a la Basílica de Santa Maria del Mar l’Eucaristia per l’Acció de Gràcies amb motiu del 55è aniversari de la Comunitat de Sant’ Egidio. Va estar presidida per Mons. Vincenzo Paglia, president de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida. La comunitat de Sant' Egidio és coneguda popularment pel dinar solidari de Nadal i, ja exposàrem en un article anterior, com va originar-se amb la creació de l’Escola de la pau. Tanmateix realitzen moltes d’altres accions a tot el món: amb l’acolliment de refugiats -recentment d’Ucraïna-, amb els corredors humanitaris a la Mediterrània, intervenció en conflictes i en processos de pau, també tenen cura de persones sense sostre, d’ancians sense família, i organitzen trobades anuals de diàleg interreligiós, entre d’altres accions.

En aquest 55è aniversari, a més de felicitar els membres de la comunitat per la seva valuosa tasca, és un bon moment per valorar el seu significat, de molt interès per l' Església del segle XXI.

Compartir i actuar en comunitat

La comunitat de Sant’ Egidio ens dona exemple d’un compromís vital, que reuneix reflexió i acció per transformar la realitat, des de l’experiència de comunitat cristiana. Tal vegada sigui així com millor es pot construir una civilització que tingui unes bases autèntiques en allò humanament més genuí i que ens permeti a tots, sense exclusions, de viure junts. L'experiència de Sant' Egidio ens mostra, en paraules d’Andrea Riccardi, el seu fundador, com “és la comunitat la que integra” (Riccardi, 2017, p. 13), “són les relacions d'afecte i de participació que una persona porta a l'altra les que porten a viure l'Evangeli” (Riccardi , 2017, p. 128). “És la bondat somrient primer humana, després religiosa, el dialogar a través de l'amistat i la vida” (Riccardi, 2017, p. 128-133).

Persones de procedència diversa i l’Església

A la celebració dels 55 anys hi havia moltes persones amb molta diversitat en les seves procedències, omplint Santa Maria del Mar: des de refugiades ucraïneses, persones sense sostre, ancians, joves voluntaris, nens i nenes de l’Escola de la Pau, membres de la comunitat, autoritats... Aquesta diversitat és la que contribueix que estigui arrelada en el batec del món: Laics i laiques, sustentats per la roca de l’Evangeli, actuant en el món, en el que s’ha denominat com les “perifèries”. I és una forma també per l’Església d’estar atenta i donar resposta a aquest batec. El mateix Mons. Vincenzo Paglia, vinculat amb la comunitat de Sant’ Egidi des dels inicis, ha estat nomenat recentment pel president de la República Italiana per presidir una comissió sobre com abordar la qüestió del servei, des de l’estat, a la gent gran, un dels problemes de gran magnitud per les nostres societats.

L’Esperit d’Assis, un Esperit per al món

Andrea Riccardi i Sant' Egidio proposen a més un Esperit per al món: És el de l'Evangeli, modulat per l'Esperit d'Assís. A Assís, va haver-hi el 1986 amb Joan Pau II una primera reunió de religions, que es van trobar en l'esperit de Sant Francesc, esperit fet de sensibilitat, cortesia i humilitat, un esperit de pau. Totes les tradicions religioses i filosòfiques tenen en comú el respecte, l'amistat, la generositat, la solidaritat amb els febles, la gratitud o la “regla d'or” kantiana. Els valors de l’amistat, gratuïtat, generositat, coratge són necessaris també per construir la pau. Així Assís és, doncs, un lloc per a la trobada. Una trobada que s'ha materialitzat i celebrat any rere any, cada vegada amb més ressò internacional.

Ens mostren un camí, un mètode i estil

Riccardi i la Comunitat amb la seva bona feina han posat en marxa, consolidat i comprovat un mètode: L'inici requereix sensibilitat social, identificació de les perifèries, l'escolta davant dels problemes i el discerniment. El segueix un diàleg necessari, que implica entrar en la realitat de l'altre. Aquest diàleg crida a l’acció, però no és una acció puntual, no és un quedar bé, un acte de caritat concret, ni només unes formes correctes. I aquí hi ha una de les grans lliçons: és una acció autèntica, continuada, compromesa, atenta, de qualitat, un compromís existencial i de vida! Per això és insubstituïble la col·laboració que té lloc a la comunitat, a l'Església. Amb aquest arrelament local i presència global. També hi té doncs un valor irreemplaçable l'Evangeli, la pregària, la Presència de l'Esperit Sant. El mètode que proposa la comunitat suposa continuïtat, confiança, compromís, comunicació, comunió, coherència. Aquesta fidelitat genera respecte i atractiu. La credibilitat al món la dona l'amor viscut; el Papa Francesc explica com una 'minoria combativa' potser perdi atracció, només la bondat i l'amor són convincents (Riccardi, 2017, p. 23).

Amb un paper pels laics a les perifèries

Ens fan valorar el mode múltiple. Diu Ricardi que “caldrà seguir una manera múltiple, ja que hi ha -sens dubte- espais per a diversos carismes” i que ja hi ha camins recorreguts que mostren com "la regeneració de l´Església i la vida cristiana parteix de la passió per les perifèries i pels perifèrics" (Riccardi, 2017, p. 156). El poble cristià (laics) és capaç de comunicar, recorda Riccardi, sense infravalorar el paper dels sacerdots. Més encara, cal redescobrir com a cristians “la tasca joiosa de viure i comunicar l'Evangeli a la perifèria” (Riccardi, 2017, p. 156). Això “contribueix a la il·luminació interior d'homes de contemplació” (Riccardi, 2017, p. 165).

Aquest aspecte de les perifèries requeriria més aprofundiment. Diguem per finalitzar que la comunitat cristiana evita dos aspectes en els que podríem caure els laics: l’excés de teorització, per si pogués distreure d’actuar -diu Ricardi, o, amb la immersió en els problemes, l’afebliment progressiu del vincle amb l’Església, que s’ha donat en alguns moviments cristians d’arrel popular.

Citacions:

Riccardi, A. (2017) Periferias. Madrid: San Pablo