D’acord, fa molt temps que no escrivia coses per aquí però la vida no em dona per gaire, ja m’entendreu. Així i tot m’agrada deixar coses apuntades a mode de bloc de notes (si és que encara existeix gent que vagi amb un bloc apuntant coses!). Avui vull parlar del tema del proper CIARC (Congrés Internacional d’Arquitectura Religiosa Contemporània), que tindrà lloc el proper mes de novembre a Tenerife i que porta com a títol de reflexió “El comitent”, és a dir, reflexionar sobre qui fa l’encàrrec i la seva influència en l’edifici sacre. Si us plau, llegiu-ne la presentació al seu lloc web perquè és molt interessant.
Algú pot pensar que què te a veure qui és qui fa un encàrrec d’espai sacre amb una església si, al capdavall, el programa litúrgic és sempre el mateix. Doncs sí, te molta importància i només vull deixar anotats dos exemples actuals: la proposta del Vaticà per la Biennal de Venècia i la “reconversió hotelera” del convent de La Tourette de Le Corbusier.
El primer cas ha estat àmpliament tractat a Catalunya Cristiana, en l’article “El Vaticà provoca a la Biennal de Venècia plantant un hort benedictí”, del corresponsal a Roma, Rodrigo Moreno Quicios. Ja en el seu moment el Vaticà va fer una proposta molt interessant convidant a diferents arquitectes a fer espais de pregària en una illa veneciana i, ara, fa una aposta ecosocial totalment alineada amb l’encíclica de la Laudato Si’. Son ben significatives les paraules del cardenal José Tolentino, prefecte pel Dicasteri per a la Cultura i l’Educació, sobre l’esdeveniment tot relacionant-lo amb els deu anys de pontificat del papa Francesc: «La coincidència d’aquests dos esdeveniments obre la possibilitat d’una trobada que considerem important: considerar com algunes de les línies principals d’aquest pontificat poden ser claus d’un diàleg amb l’arquitectura contemporània i convergir en una visió que assumeixi el risc de pensar en un futur diferent». El comitent, en aquest cas, és qui obre la possibilitat a una esperança basada en el diàleg a través d’una intervenció molt “al límit” del que es podria considerar com arquitectura sacra contemporània.
El segon cas ens porta a la reflexió de com el comitent pot modificar (que no suplir) la finalitat per la qual va ser fet un edifici sacre modern i, més concretament, un dels principals referents de l’arquitectura sacra contemporània, tal com mostrava El País fa uns dies: “La Tourette, dormir en una obra de luz de Le Corbusier”, per Use Lahoz. En aquest cas, el patrimoni sacre s’obre a ser una experiència espiritual, jugar a ser dominic per un dia i poder dormir en una de les cel·les d’aquest complex que es preveia de formació per a l’orde religiosa. Una experiència amb tot el cos i tota l’ànima: «La iglesia es un mundo aparte. Vale la pena dedicarle tiempo y, si es posible, una misa. A las doce de la mañana, cuando las tonalidades de la luz encienden un espacio único, se entiende la humanidad del arquitecto que sabía que la luminosidad simbolizaba la fe, pero que también puede hacerse funcional». Aquí, el comitent fa una nova relectura de l’arquitectura sacra contemporània a mode pedagògic i divulgatiu. Molt interessant!
Encara podríem seguir estirant el fil, per exemple, reflexionant sobre la ingent activitat socio-edu-pastoral que està desenvolupant la Basílica de la Sagrada Família encara, com tants llocs web, “en construcció”. Vegem-ne algunes notícies:
La Sagrada Família ha estat l’escenari del concert de la Berliner Philharmoniker
D’entrada cal felicitar a la Marta Otzet - Directora de cultura, acció social i educativa de la Sagrada Família – per totes aquestes iniciatives, però també a la Junta Constructora per fer veure que el patrimoni sacre és viu i està, com llegíem a l’Evangeli del passat diumenge, per donar vida (cultural, social i educativa) a desdir (Jn 10, 11-18). Potser a Barcelona no tenim, malauradament, un centre cultural com el Collège des Bernardins de París... però tenim la Sagrada Família!. Valgui aquesta reflexió per a tots aquells que tenen càrrecs de responsabilitat en la gestió i creació de patrimoni sacre a Catalunya.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.