Salta al contenuto principale
Catalunya Religió
Serra d'Or 2023
Foto: Abadia de Montserrat
Galeria d'imatges

Glòria Barrete –CR "Volem continuar sent un lloc de trobada per als creadors i consumidors de cultura als Països Catalans, amb voluntat crítica i de diàleg permanent”. Aquest és l'objectiu darrere de la renovació de la revista Serra d'Or, presentada aquest dijous als mitjans en el marc del lliurament dels Premis Serra d'Or. El cap del consell de redacció de Serra d’Or, Francesc-Marc Álvaro, ha explicat com, a partir d'un format "més atractiu i contemporani", junt amb noves firmes, pretenen tornar a ser "una àgora central de la cultura catalana, on reflexionar i debatre amb mirada nacional, europea i global alhora".

I és que la revista, nascuda l'any 1959, ha renovat el disseny clàssic a través d'un disseny actual, però que no perd l'estil de sempre, i que ha anat a càrrec dels dissenyadors Pau Llop i Esteve Padilla. Una nova etapa, afirma Francesc-Marc Álvaro, que té com a objectiu primigeni "mantenir-se oberta a les sensibilitats de les noves generacions", sense perdre el que som, ha reconegut, ja que Serra d'Or "forma part de la història de Catalunya".

Aragonès ha Agraït a la comunitat de Montserrat el “compromís amb la cultura catalana”

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha remarcat durant la presentació i el lliurament dels Premis com la revista, amb una llarga trajectòria, ha destacat sempre per ser espai "de diàleg divers i reflexiu". I ha volgut reconèixer la tasca i voluntat de l'Abadia de Montserrat per "mantenir un projecte cultural durant seixanta anys, que no és pas fàcil".

Serra d'Or, ha afirmat el president, "és una institució en el nostre país". També ha agraït a l'Abadia i a la comunitat de Montserrat el seu "compromís amb la cultura catalana, per no tractar la cultura com un secret i posar-la al servei de tothom amb les seves publicacions".

L'abat de Montserrat, Manel Gasch, ha volgut incidir en la llengua catalana. Ha recordat que la revista Serra d’Or "fa que el català sigui l’instrument per a comentar la realitat, per a ajudar a crear cultura i crítica cultural". Cal emparaular el món, ha recordat Gasch com deia Lluís Duch, perquè només aquesta paraula "ens fa capaços d’entendre’l i d’orientar-nos-hi. Per tant, és necessari trobar les paraules noves per a les novetats del món. I cal emparaular-lo en català. Aquest és el repte". Tant de bo, ha demanat, totes les realitats que sorgeixen, "com les plataformes o la intel·ligència artificial, tinguessin presència de la nostra llengua".

Manel Gasch: “Espero no veure el dia que el premi al millor relat el guanyi una intel·ligència artificial”

I sobre la intel·ligència artificial Gasch ha mostrat la seva por i rebuig. "Més enllà de fer-ho en català, crear cultura us ennobleix. En aquests temps que veiem com un software, una aplicació, s’apropa perillosament a les habilitats creatives de les persones humanes, hauríem de veure la cultura i la capacitat creativa com a resistència d’allò que és pròpiament humà, d’allò insubstituïble".

Espero, ha confessat, "no veure el dia que hàgim de donar un premi al millor relat produït per la intel·ligència artificial. Em pregunto qui sortiria a recollir-lo! Us ho dic sincerament i si algú em vol dir desfasat, li dono permís perquè m’ho digui".

La renovació de la revista Serra d'Or ha tingut lloc a l'espai Endesa en el decurs del lliurament dels Premis Serra d'Or que ha premiat enguany 16 obres i projectes culturals. Els premis s'han dividit en quatre apartats: Literatura i Assaig; Recerca; Arts Escèniques; i Literatura Infantil i Juvenil.

Alguns dels guardonats han estat Xènia Dyakonova (Narrativa), Vicenç Pagès (Assaig), Marta Vallverdú (Recerca), Julio Manrique (Teatre), Aina Alegre (Dansa), Josep Pedrals (Juvenil), i també s’ha reconegut la tasca de Josep Vallverdú com a autor de literatura infantil i juvenil.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.