Comèdia negra al seminari de Barcelona

Miquel Codolar –CR Canvi de plans. Aquest dimecres no es pot assajar a la sala d’actes del seminari de Barcelona. Els primers a arribar a la porta de l’edifici són el professor, Jaume Peguera, que fa cursos d’interpretació a l’escola d’arts escèniques Scennic, i en Xavier Campmany, de 25 anys que fa el darrer curs al seminari. Han decidit que l’assaig sigui al menjador, al costat d’una filera de taules preparades pel sopar. Van arribant d’altres participants, se saluden entre bromes mentre mouen les taules i seuen en rotllana per explicar-nos per què s’han apuntat a fer teatre al seminari.

És el segon curs consecutiu que el Seminari de Barcelona ofereix teatre entre les activitats pels seminaristes. La meitat dels que podrien assistir-hi s’hi llancen. Josep Sellarès és un diaca de la diòcesi de Sant Feliu que aviat s’ordenarà prevere. Està convençut que l’activitat de teatre l’ajudarà a fer millor de mossèn: “Pot ser molt útil per comunicar millor, per perdre la por i per captar l’atenció del públic”. Destaca que fer teatre els ajuda també a fer equip, a treballar per un objectiu comú preparant una obra de teatre. Però reconeix que “no és fàcil, faig teatre per primer cop i costa”. Valora molt el bon ambient i la bona estona que passen cada dimecres: “riem molt assajant una comèdia”.

A banda dels alumnes, al curs també s’hi ha apuntat el director espiritual, Pere Montagut, el formador Bernat Gimeno o el mateix rector del seminari, Salvador Barcardit, que diu que l’activitat els dona seguretat. “Sempre hi ha alguns companys més reservats i l’activitat els ajuda, i a més ens ho passem bé”, explica. Diu que, des del principi, l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ho va veure amb bons ulls, i que part de l’èxit de l’activitat és per la implicació del professor. No és una assignatura qualificable, i si algun dia ho arriba a ser, considera que hauria d’anar encaminada més cap a un taller d’expressió.

Als assistents ja els sembla bé que no sigui una activitat qualificable, i asseguren que això no els resta implicació en cap cas. L’activitat és transversal, amb participants dels diferents cursos. Una dinàmica que permet que es coneguin millor i donar cohesió entre ells, segons explica en Joan Piñol, de 30 anys, que està cursant el darrer any. Reconeix que el que més li costa és aguantar-se el riure durant la interpretació.

Com a grup teatral no tenen nom, però se’ls coneix com el Grup de Teatre del Seminari. El curs passat van representar una adaptació de Quim Carreras d’Art, que van titular Això no és art. Piñol explica que els assistents de l’any passat hi van anar per quedar bé i, a la sortida, es mostraven sorpresos. “Ens deien que no s’esperaven que ho féssim tan bé, però aquí fem una cosa professional, seriosa i amb exigència... i a més ho passem bé”.

Jaume Peguera, el professor, insisteix que “si falla el compromís, cau tot”, i agraeix la implicació de tots. Enguany assagen una obra diferent, que pot sorprendre a les cintures rígides. Es tracta d’una adaptació de Quim Carreras de l’obra de Joseph Kesselring Arsenic and old lace, que han retitulat com L’arsènic... sol o amb llet?. La representaran el divendres 2 i dissabte 3 de juny al Teatre de les Germanetes dels Pobres de la plaça Tetuan, entrada gratuïta amb taquilla inversa. Sí, els seminaristes assagen una comèdia negra, i s’ho passen molt bé.