El lament es repeteix una i altra vegada: «Falten vocacions». Les arrels llatines de la paraula vocació ens condueixen al significat de crida. El DIEC la defineix així: «Acció de cridar Déu algú invitant-lo a anar a ell, o a dur a terme una missió, a canviar de vida...» i la RAE d'aquesta manera: «Inspiració amb què Déu crida a algun estat, especialment al de religió.» En ambdós casos, Déu té la iniciativa i la persona humana és receptora de la seva invitació. Proclamar que falten vocacions equival a atribuir a Déu la causa d'aquesta mancança. Dit d'una manera més senzilla, Déu no crida o ha reduït la seva tasca a mínims. És una forma subtil de sacsejar les consciències. Tothom sospira per l'aigua quan es produeix una gran sequera. La falta de vocacions, la falta de crides, podria deure's a un intent diví de despertar al cor dels homes la set de la seva veu. Possibilitat que no cal descartar. Com passa al pantà de Sau, que el temple reapareix a la vista quan es produeix el buit.
Existeixen també altres interpretacions, que proporcionen una visió polièdrica al tema de les vocacions. Primer, el problema no és de crida, sinó d'escolta. Com afirma Byung-Chul Han en Vida contemplativa: «Ningú escolta. Cadascú es produeix a si mateix». Quan algú se centra en el seu ego s'anul·la l'alteritat. En tota vocació, n'hi ha d' haver almenys un altre. És a dir, el que crida i el que escolta. Però vivim immersos en la cultura del selfie, que ens permet embadalir-nos de la nostra pròpia imatge de manera narcisista. Tampoc escoltem els altres, sinó que ens imbuïm de la nostra pròpia veu, tancats en la nostra bombolla. Segon, la trucada et convida a participar en un projecte més gran que tu mateix. Deixes de tenir el comandament per confiar-lo a la inspiració de l'Esperit. L'autorealització no és el teu màxim desig, en contra de la cultura imperant. Llavors pots entendre les paraules de Jesús: «Pare, si vols, passa de mi aquesta copa; però no es faci la meva voluntat, sinó la teva. » (Lc 22,42). La veu de Déu t'arriba a través dels seus àngels, dels seus missatgers, de qualsevol persona que es creua en la teva vida. De vegades hi ha missatgers que callen i, per aquest motiu, els destinataris no escolten la crida. Tota escolta, si es vol respondre, implica discerniment i coratge.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.