“La intel·ligència artificial deteriora moltes activitats i relacions humanes”

Cristianisme al segle XXI Pistes per superar la ingenuïtat d'una visió del món tecnocapitalista. Aquest ha estat el títol de la ponència que ha tingut lloc aquest dissabte als Jesuïtes Casp en el marc del cicle 'Espai Obert' que organitza l'Associació Cristianisme al Segle XXI. En la nova sessió, el filòsof de la ciència i assagista Jordi Pigem ha parlat sobre les desigualtats del món i la tecnologia com a element diferenciador de la societat. "La intel·ligència artificial ens envaeix cada cop més i està deteriorant moltes activitats i relacions humanes", ha dit.

El filòsof ha començat explicant que les desigualtats en el món van en augment. Per Pigem la causa d'això és el "tecnocapitalise". I és que el capitalisme d'avui, ha dit Pigem, està propulsat per l’allau de noves tecnologies, de manera que "s’estan personalitzant cada vegada més els robots mentre es robotitzen les persones". "Es tracta d’un sistema que fa créixer la tecnologia i el capital a força d'explotar el món i les persones de manera que intensifica la destrucció dels ecosistemes tot incrementant les desigualtats a partir d’una visió del món materialista, reduccionista i mecanicista, amb una concepció terriblement escapçada de l’ésser humà", ha dit.

En un futur proper, es preveu que desapareguin la majoria de professions. Però això no aportarà una vida més plena de sentit, ha dit el conferenciant. La societat personalitza els robots i, al mateix temps, robotitza les persones. I el desplegament de les tecnologies digitals, per més que es vesteixi d’igualtat i sostenibilitat, "té uns costos terribles". Pigem ha explicat que aquesta evolució augmenta les desigualtats econòmiques, despersonalitza les relacions humanes, genera greus addiccions psicològiques i té un enorme cost ecològic.

Tradicionalment, s’ha considerat que l’ésser humà no és només cos i ment, sinó cos, ment i esperit. Per a Pigem, la neurociència contemporània obre la possibilitat de recuperar aquesta distinció: "Encara que avui es parli molt del cos, poc de la ment i gens de l’esperit". El conferenciant ha citat exemples per justificar-ho: lucideses terminals, autòpsies que mostren un cervell molt deteriorat en persones que tenien una activitat mental normal, experiències properes a la mort que inclouen cecs que han vist i sords que han sentit mentre estaven clínicament morts, entre altres. També ha exposat el cas de la neurocientífica Jill Bolte Taylor, que va patir un vessament cerebral en l’hemisferi esquerre del seu cervell i va experimentar com s’aturava la parla interior i va sentir que l’envaïa un silenci ple de gaudi.

El ponent també ha opinat que la Intel·ligència Artifical (IA) no és intel·ligència perquè "no té consciència de res". Ell l'ha denominat "Invasió Algorítmica (IA)". "El càlcul algorítmic, que no és pensament, ens envaeix cada cop més i està deteriorant moltes activitats i relacions humanes", ha dit. Segons Pigem, la societat explota el món perquè ha oblidat que és un prodigi: "I ho hem oblidat perquè hem oblidat qui som, ignorant l’esperit, i avui reduint la ment a bioquímica i quedant-nos només amb el cos". "Hem negligit qui som, cosa que li va molt bé al sistema tecnocapitalista", ha sentenciat.

Jordi Pigem ha demanat espais de protesta davant la robotització i la invasió tecnològica que pateix la societat. Hi ha estudis que mostren que aquest fet està fent minvar l’atenció, l’empatia i fins i tot la intel·ligència. "Hem d’estar a l’aguait per tal de redescobrir qui som i on som, també a partir d’accions petites", ha explicat. S'ha preguntat: Per què se’ns obliga pràcticament a tenir mòbil, fins i tot ens hi avisen per temes de salut, o a canviar-nos d’ordinador cada poc temps?

Pels organitzadors del Cicle Obert 'Com fer possible un cel nou i una terra nova', els punts exposats per Pigem han format "un discurs infreqüent" que ha generat genera "un debat ric de temàtiques i intervencions".