Les Darderes tornen al Raval

Víctor Rodríguez –CR Han estat quasi cinc anys d’obres d’ençà que van marxar-ne l’any 2019 i amb una pandèmia pel mig. Al número 69 del carrer de l’Hospital de Barcelona, en ple barri del Raval i just davant de l’antic Hospital de la Santa Creu, les Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora -conegudes popularment com a Darderes- han restaurat i retornat a la seva casa fundacional. Visitem aquest edifici de la mà de la germana Concepción Soto, una de les 3 religioses que actualment conformen la comunitat i que també és l’ecònoma de la congregació. Ens acompanya Miquel Batet, l’arquitecte de la reforma, persona que coneix pam a pam tots els racons del nou edifici.

En un moment de replegament de la majoria d’ordes religiosos a casa nostra, tornar a obrir una comunitat és un signe d’identitat i d’esperança i les darderes ho han volgut fer posant al dia la seva casa mare. De dalt a baix. Hi tornen amb un espai en condicions i per oferir alhora un servei social i necessari amb un projecte a la mà: l’acollida temporal de dones en risc d’exclusió. Tornen així al seu bressol donant continuïtat i adaptant el seu carisma al segle XXI i ho fan al cor del barri més multicultural del Cap i Casal, el Raval. El barri que les va veure néixer.

Abans de la reforma la casa acollia una comunitat de religioses que feien diverses tasques assistencials al barri, a la veïna parròquia de Sant Agustí o en diferents hospitals on l’orde tenia activitat, fent tasques d’infermeria i de servei religiós. L’edifici, de 6 plantes i amb més de 50 metres de fondària s’ha reformat de dalt a baix a excepció de la capella, que ha estat restaurada retornant-la al seu aspecte original.

L’edifici amaga un bonic oratori que després d’anys d’humitats i pols, torna a brillar com el primer dia gràcies a la tasca de la restauradora Beatriz de Colmenares, que amb molta cura i encert n’ha fet una restauració acurada i integral. El presbiteri amb un petit altar presidit pel Sagrari i per un Sant Crist, s’obre sota un bonic cambril amb un estol d’àngels que bressolen la Mare de Déu infant, que dona nom a la congregació. L’oratori, que compta amb diverses capelles laterals, té un segon pis on hi ha el cor i des d’on s’accedeix tant al cambril com a l’espai conventual.

La presentació pública de l’espai va fer-se el passat 20 de gener, amb una eucaristia concelebrada i presidida pel capellà Martí Bonet i amb la presència de moltes religioses i amics de la congregació. Curiosament, fa unes setmanes la casa va acollir la trobada mensual que les diferents comunitats religioses del Raval fan regularment i va causar una gran sorpresa positiva en veure com havia quedat la casa i la capella. "La majoria no s’ho creien", explica Concepción Soto.

Una renovació molt necessària

Amb el nou projecte, les dependències de les religioses ocupen només dues de les sis plantes. Les tres plantes superiors, totes elles idèntiques, acullen un total de 21 cambres completes -7 per pis- amb un safareig i una cuina-menjador a cada planta. A peu de carrer s’hi troben les dependències administratives, la capella i un bonic pati claustral. Miquel Batet, que ha estat arquitecte de la congregació durant més de 40 anys ha liderat i concebut la reforma. Aquest ha estat el seu darrer projecte abans de jubilar-se. "L’edifici estava en molt males condicions", diu. No hi havia ascensor per totes les plantes i van haver de refer-lo de dalt a baix. "La congregació hi ha abocat molts diners i molts esforços en fer-ho possible i per complir amb les normatives", explica.

La casa s’ha adaptat per fer possible 'Fem Camí', un projecte social que aquestes religioses volen oferir amb la voluntat de donar una acollida digna a dones en risc d’exclusió social. No era tornar per tornar sinó, per continuar oferint un servei d’acord amb l’esperit de la congregació. Ara, la congregació està a l’espera de rebre, per part de l’ajuntament, la llicència d’activitats i, un cop l’obtinguin, poder presentar el projecte a concurs per tal de disposar d’una ajuda municipal que sostingui part del projecte. Les monges han concebut la reforma amb aquesta finalitat. Tal com explica Concepción Soto: "Ens hem passejat per tots els despatxos perquè ens veiem capacitades per gestionar el projecte sense donar-lo a cap entitat". "Amb una ajuda, podrem contractar els professionals que les puguin atendre", assegura. L’edifici reformat, els serveis generals de la congregació i les mateixes religioses, faran la resta de feina i de suport al projecte. Les religioses volen ser part activa del projecte, no només cedir l’espai.

Les monges són conegudes popularment com a Darderes, pel seu fundador, el cirurgià guixolenc Francesc Darder (1660- 1731), que va crear una Pia Unió de senyores amb la finalitat d’atendre les malaltes de l’Hospital de la Santa Creu. La causa pia inicial serà transformada en congregació religiosa l’any 1896 per la mare Isabel Ventosa Roig. En una de les sales, que en un futur serà el despatx de reunions, s’hi conserva encara l’armari de la Causa Pia com un petit tresor. El doctor Casañas, llavors bisbe d’Urgell, serà qui en redacti les constitucions sumant-hi el carisma franciscà per petició de les mateixes religioses. El 1918 -fa poc més de cent anys- la Congregació va rebre l’aprovació pontifícia que en seria la definitiva. I és que fa molts i molts anys que aquestes religioses estan presents entre aquestes parets, just davant d’on anaven a fer el seu servei més necessari: la cura i vetlla de malaltes de l’hospital.

Amb un centenar de religioses en l'actualitat, les Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora exerceixen avui la seva tasca apostòlica en escoles, residències, centres assistencials i a l’àmbit de la pastoral de la salut. Ho fan a través de les diverses comunitats establertes a l’estat espanyol, Perú, Argentina i Uruguai. I en ple 2023, segueixen fent camí tornant al cor de Barcelona, al carrer que les va veure néixer. Ara, la pilota és a la teulada de l’ajuntament i si accepta aviat el projecte, un nou camí per a moltes dones s’obrirà al bell mig del Raval. No és boig qui a casa torna.