Comentari a la primera lectura del 4rt diumenge de Quaresma A
Una selecció de versets del text que narra la unció de David rei d’Israel la llegim a la primera lectura d’aquest diumenge ( 1Sa 16,1b.6-7.10-13a). Sense fer-ne una lectura crítica el relat sembla una mena de declaració unilateral d’independència donat que David és ungit rei quan Saül és encara rei d’Israel.
Per què Déu mana Samuel ungir David rei si ja hi ha Saül regnant sobre Israel? Per respondre a la pregunta cal anar al capítol anterior del text que ens ocupa. Allí s’explica que Déu ordena a Saül ataqui els amalequites i no deixi res viu, ni persones ni animals. Saül ataca els amalequites, els guanya però respecta la vida del rei i s’emporta el millor dels animals. El Senyor, per boca de Samuel, retreu a Saül l’incompliment del seu mandat. Saül s’excusa al·legant que ha usat els animals per oferir-los en sacrifici, però Samuel li recorda que Déu no es complau amb sacrificis sinó en l’estricta obediència a la seva paraula i li comunica que “el Senyor t'ha arrencat avui el regne d'Israel i l'ha donat a un altre més digne que tu”. De fet, no és la primera vegada que Saül incompleix l’ordre del Senyor; en una batalla contra els filisteus a Guilgal, Samuel comunica a Saül que la seva dinastia no es mantindrà i que el Senyor ja s’ha buscat un home per ser sobirà del poble (1 Sa 13,1-14). La unció de David rei d’Israel respon al compliment de la paraula profètica de Samuel rebuda del Senyor.
El primer llibre de Samuel pertany als llibres històrics però l’Escriptura hebrea el té considerat un llibre profètic. Els relats d’aquest llibre estan enllaçats amb la llegenda i la història però és indiscutible el seu caràcter i intenció profètica i religiosa que li donen un significat molt diferent. Es tracta d’un discurs profètic introduït a través de falques en el text. Això explica que el Senyor recordi a Samuel: “ el que val no és allò que l'home veu: l'home veu l'aparença, el Senyor veu el fons del cor”.
El tema no és nou en l’Escriptura. “Senyor de l'univers, tu saps si un home t'és fidel,tu penetres l'interior dels cors” dirà el profeta Jeremies (20,12) i el salm 7,10: “tu que penetres el cor i els pensaments” (també els salms 17,3; 26,2; 44,22; 139,23 i 1Cr 28,9). No s’ha d’oblidar que Jesús llegeix i coneix els pensaments ( Mt 9,4; 12,25; 22,18; Jn 2,25). Les paraules del Senyor recordant a Samuel que es guia per criteris diferents dels criteris humans serveix per preparar que l’elecció de David es farà contra tot pronòstic: és el més petit, fa de pastor i no està a la casa, està al camp perquè al seu pare li sembla que no cal qui hi sigui perquè no serà ell l’elegit
El discurs profètic present en els llibres que anomenem històric vol mostrar que la paraula profètica s’acompleix en la història perquè existeix el convenciment o la creença que els esdeveniments inevitables de la vida del poble que apareixen com històrics ocorren com a conseqüència de la paraula divina que els va ordenar.
La unció de David rei és un punt d’inflexió en la història d’Israel. Hi ha un abans i un desprès. Saül és el representant de l’àntic règim, el que organitzava la vida d’Israel mitjançant una confederació de tribus. Aquest sistema polític s’esbocina gradualment per la necessitat política de constituir Israel en un regne semblant als regnes del seu entorn. Hi ha una necessitat política que empeny al canvi. David representa la novetat total, David representa la joventut, la força d’un nou sistema on Israel se sentiria més fort. És el pas de l’època dels jutges a l’època de la monarquia. Samuel està al mig, és jutge i és profeta. En tant que jutge pertany a l’antic règim, en tant que profeta intervé amb la unció a David en l’albada d’un nou sistema polític que, en principi ha de millorar la vida d’Israel.
Aquests canvis estan marcats per la presència de l’Esperit del Senyor. Saül ha perdut el favor del Senyor i aquest li ha retirat el seu Esperit (1 Sa 16,14). Rebutjat per Déu i havent perdut el seu favor, Saül no pot entrar a formar part dels nous temps que s’estan gestant. David rebrà en la unció l’Esperit del Senyor ( 1Sa 16,13) i aquest es mantindrà amb ell.
Diumenge 4rt de Quaresma 19 de Març de 2023
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.