Jerusalem, mare de totes les Esglésies

A la basílica romana de Sant Joan del Laterà, que és la catedral de Roma, en els basaments de les columnes que decoren la façana de la basílica, s'hi pot llegir, a banda i banda de la porta principal, la inscripció següent: Sacrosancta Laternanensis Ecclesia omnium urbis et orbis ecclesiarum mater et caput (Sacrosanta Església Lateranense, mare i cap de totes les esglésies de la ciutat i del món).

"Cap de totes les esglésies". En minúscula, s'entén el temple i la comunitat eclesial que s'hi aplega, i la basílica del Laterà, com a catedral de Roma, és, certament, el cap de les altres esglésies de la ciutat. No, però, de totes les esglésies escampades pel món. De totes les Esglésies (en majúscula) del món, organitzades jeràrquicament entorn del bisbe? Pel que fa a l'Església catòlica romana, sí; no pas de les Esglésies orientals organitzades en patriarcats, on el patriarca de Constantinoble és el primus inter pares (primer entre els iguals), primacia d'honor, d'altra banda, que l'Ortodòxia reconeix a la seu de Roma en una Església unida.

"Mare de totes les Esglésies", diu també la inscripció lateranense. Aquest títol necessita un aclariment. És mare qui ha engendrat. Constantinoble és mare de l'Església ucraïnesa –i, conseqüentment, de l'Església russa–, perquè va portar el cristianisme a Kíiv, la capital del principat de la Rus' (i el patriarca de Constantinoble ho ha reivindicat encara recentment). L'Església siríaca oriental, amb seu a Selèucia-Ctesifont, va portar el cristianisme a l'Índia i, per tant, n'és l'Església mare. Roma pot dir-se mare de l'Església d'Anglaterra, perquè hi va dur l'evangeli de la mà de sant Agustí de Canterbury; i el mateix es pot dir d'Alemanya, per l'obra evangelitzadora de sant Bonifaci. Però l'Església de Roma no ha engendrat les Esglésies d'Orient. És de l'Orient que el cristianisme va arribar a Roma. L'Església neix a Jerusalem. I de Jerusalem, els apòstols, plens de l'Esperit Sant el dia de la Pentecosta, van difondre per l'oikumene el missatge de Jesucrist. Jerusalem és, per tant, la mare, l'única mare, de totes les Esglésies.

L'antiga litúrgia de Jerusalem era conscient d'aquesta propietat seva, expressada en l'antiga anàfora eucarística que porta el nom de sant Jaume, el primer bisbe de Jerusalem, en la qual es manifesta el caràcter de Jerusalem (o Sió) com a mare de totes les Esglésies: "Us oferim, Senyor, aquest sacrifici pels sants llocs que heu fet cèlebres per la presència del vostre Crist i per la vinguda del vostre santíssim Esperit; en primer lloc, per la santa i gloriosa Sió, mare de totes les Esglésies, i per totes les Esglésies, per la vostra Església santa, catòlica i apostòlica, difosa per tot el món".

En aquesta litúrgia es prega, en primer lloc, per l'Església de Jerusalem, després per les diverses Esglésies escampades pel món i, finalment, per l'Església de Crist ("la vostra santa Església"), de la qual són membres les diverses Esglésies del món.

En el camp ecumènic es parla d'Esglésies germanes. No pas en un sentit local –com es pot dir, per exemple, que l'Església de Barcelona és germana de l'Església de Tarragona–, sinó en un sentit global, indicant, per exemple, que l'Església de Roma i la de Constantinoble són germanes. L'expressió "Esglésies germanes" fou emprada pel patriarca Atenàgores i pel papa Pau VI en la seva trobada (1964), o per Joan Pau II en l'encíclica Slavorum apostoli (1985), o en la declaració ecumènica de Balamand (1993), etc.

Aquest sentit va ser posat en qüestió pel cardenal Ratzinger, com a cap de la Congregació per la Doctrina de la Fe, en una Nota enviada, l'any 2000, als bisbes catòlics de tot el món, en la qual només admetia aquesta expressió entre Esglésies particulars (per exemple, entre la de Barcelona i la de Tarragona, o la d'Itàlia i la d'Alemanya). "L'Església universal, una, santa, catòlica i apostòlica –diu el document– no és germana, sinó 'mare' de totes les Esglésies particulars". Aquesta Església universal, "una, santa, catòlica i apostòlica", segons el document Dominus Iesus de la mateixa Congregació i del mateix any, és (el cèlebre terme subsistit in, molt controvertit) l'Església catòlica.

Un cop papa, Benet XVI, en la visita al patriarca Bartomeu de Constantinoble, per la festa de Sant Andreu, l'any 2006, deia: "La nostra trobada fraterna subratlla la relació particular que uneix les Esglésies de Roma i de Constantinoble com a Esglésies germanes". Es tracta de dues Esglésies particulars o bé de dues expressions de l'única Església de Crist? El papa visitava el patriarca de Constantinoble com a bisbe de Roma (una trobada, doncs, entre dues Esglésies particulars) o com a papa i cap de l'Església romana? En aquest sentit, Benet XVI semblava esmenar la plana al cardenal Ratzinger. El papa Joan Pau II havia parlat dels dos pulmons de l'Església; i ell mateix havia dit, en una trobada a l'Institut Oriental de Roma: "Dir que l'Església està dividida és una estupidesa. L'Església és una i només pot ser una". L'Església una, santa, catòlica i apostòlica, nascuda a Jerusalem.