Salta al contenuto principale
By Lluís Serra Llansana .
In Gerasa

Ahir, 11 de febrer, es van complir deu anys de la renúncia del papa Benet XVI al pontificat. Aquesta decisió, realment excepcional en la història de l'Església, va constituir una sorpresa majúscula. No hi havia protocols ni precedents sobre com gestionar-la. Aquesta novetat combinava alhora sensatesa i risc. La coexistència de «dos» papes, un d'ells emèrit, quedava més en evidència en portar cadascú la sotana blanca, tot i que estava clar que hi ha un sol papa. No obstant això, les aus carronyaires sempre sobrevolen les possibilitats d'extreure beneficis per als seus objectius particulars. Polaritzar les dues figures, enfrontar-les, ha estat un intent. L'amabilitat amb què el papa Francesc ha tractat el papa emèrit i la discreció de Benet XVI, que ha sabut submergir-se en la penombra i en una gairebé invisibilitat, han frustrat diversos conats de manipulació.

Georg Gänswein, l'arquebisbe alemany que ha acompanyat durant vint anys com a secretari particular el papa Benet XVI durant el seu pontificat i posteriorment després de la seva renúncia, és l'autor del llibre Nada más que la verdad. Mi vida junto a Benedicto XVI, amb la col·laboració del periodista Saverio Gaeta. La notícia de l'agonia i mort del papa emèrit, ocorreguda el 31 de desembre, va coincidir amb la notícia de la publicació d'aquest llibre que va aparèixer a les llibreries una setmana després dels funerals a la plaça de Sant Pere, el 12 de gener. No em va semblar gens respectuós, sinó que va reflectir la voracitat d'una editorial en aprofitar aquesta conjuntura per treure’n substanciosos beneficis i la inoportunitat de l'arquebisbe a donar més protagonisme al seu llibre que a la persona que durant tants anys havia servit. Potser va tenir bona intenció, però es va deixar utilitzar o no va saber comprendre les paraules de Jesús: «Som uns servents que no mereixen recompensa: hem fet només el que havíem de fer.» (Lc 17,10). La distància, la pausa, generen més objectivitat i permeten posar les coses al seu lloc. El papa Benet XVI no necessita defenses d'aquest estil. Posar pals a les rodes a la renovació que impulsa el papa Francesc només satisfà els nostàlgics. Flac favor. No obstant, vaig llegir el llibre i no volia escriure sobre ell fins a adquirir una opinió sobre el seu contingut. Només citaré dues frases. La primera correspon al papa Francesc i la va pronunciar el 5 de febrer en la roda de premsa, en tornar del seu recent viatge apostòlic a la República Democràtica del Congo i al Sudan del Sud: «Crec que la mort de Benet va ser instrumentalitzada per persones que volen portar aigua al seu molí. I les persones que, d'una manera o altra, exploten una persona tan bona, tan de Déu, gairebé diria un sant pare de l'Església, aquestes persones no tenen ètica, són persones del partit, no de l'Església. » La segona, del mateix arquebisbe Gänswein, extreta del seu llibre: «La veritat sense amor es pot tornar brutal i l'amor sense veritat es pot tornar banal.»

Complement a l'article: «Res més que la veritat»:
TRES PREGUNTES A GEORG GÄNSWEIN
1. El teu llibre ¿parla de la veritat o de la teva veritat? Si fos aquest segon cas, caldria modificar el títol.
2. El llibre anuncia que només se centra en la veritat. Quin lloc té l'amor en la seva redacció? Reprodueixo les paraules del teu llibre que he citat al final: «La veritat sense amor es pot tornar brutal i l'amor sense veritat es pot tornar banal.»
3. En diversos moments, indiques que el papa Francesc havia posat a la consideració de l'emèrit Benet XVI textos altament importants i significatius. En el teu cas, el teu llibre, que estava pràcticament escrit gairebé en la seva totalitat estant el papa emèrit en vida ¿el vas posar a la consideració de Benet XVI? Si ho vas fer, què et va dir? I si no ho vas fer, per què? Creus que hagués rebut la seva aprovació?

Gruppi

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.