Quines són les tres coses que més valores en la teva vida? No responguis a la pregunta sense donar-te un temps de silenci per pensar en la teva resposta.
Rodolfo Sciammarella, compositor argentí, va donar la seva resposta el 1941 amb una lletra que ha tingut nombroses interpretacions musicals, totes amb gran acceptació popular: «Tres coses hi ha a la vida: salut, diners i amor. El que tingui aquestes tres coses que li doni gràcies a Déu. Doncs, amb elles un viu lluny de la preocupació.» El problema sorgeix quan es perden, es deterioren o es veuen amenaçades. Són uns béns tan desitjats com fràgils. La malaltia apareix en qualsevol moment sense trucar a la porta i la salut es sacsejada. La pobresa i la carestia ens poden visitar sense que ningú les hagi trucat i els diners desapareixen sense adonar-nos-en. El desamor o la ruptura amorosa no es donen només en les telenovel·les sinó també en la vida real i l'amor esdevé un miratge.
L'actitud personal davant de les coses que més valores en la vida és fonamental. La cançó ho recorda: «El que tingui un amor, que el cuidi, que el cuidi. La salut i la platita, que no la tiri, que no la tiri». Les coses es perden quan no t'esforces per conservar-les i millorar-les. Cal cuidar, mimar, alimentar... l'amor. El mòbil no serveix per a res si no es carrega cada dia la seva bateria. Aquesta evidència l'oblidem quan ens referim a aspectes psicològics i espirituals de la vida. Pel que fa a la salut i a la plata (diners)... no s’han de malbaratar. Creiem que la salut és important, però molts dels nostres comportaments la deterioren amb hàbits molt poc saludables (ritme de vida, beguda, menjar, tabac...). Malgastar els diners resulta ser una pràctica bastant freqüent. Substituïm l'estalvi pel deute.
«Un gran amor he tingut i tant en ell em vaig confiar. Mai no vaig pensar que un descuit me’l podria fer perdre. Amb la salut i els diners em va succeir el mateix». La indolència té un preu. Tot el bo es pot perdre. Ho sabem per experiència. I, de vegades, hi ha pèrdues irreversibles. Una melodia, carregada avui de nostàlgia musical, acompanya una lletra, sempre actual, que no es pot taral·lejar de manera inconscient.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.