El model de l’Escola Cristiana (9)

En l’entrada anterior tractàvem del model de l’escola pública i també hem parlat de la contribució del Secretariat de l’Escola Cristiana en el moment de l’aplicació de la LOGSE. Però com va sorgir el model de l’Escola Cristiana? Com van evolucionar els col·legis religiosos fins al model de l’Escola Cristiana que coneixem?

Ja havíem tractat anteriorment de la notable presència d’ordes religiosos dedicats a l’ensenyament a Catalunya, molts col·legis als que cal afegir també la xarxa d’escoles parroquials. Amb els inicis de la democràcia, des de la laïcitat (a vegades transformada en laïcisme) una part de les opcions polítiques i la opinió pública havien decidit anar contra l’aportació dels col·legis religiosos, continuant el dinamisme que hem anat explicant.

Per una altra banda cal tenir en compte que als anys 50 es varen fundar per part d’ordes religiosos moltes escoles de formació del professorat a tot Espanya per tal de formar els mestres dels col·legis. Els/les estudiants d’aquestes escoles eren inicialment religiosos i religioses, però després foren escoles també obertes a estudiantat laic. Com a element significatiu a Catalunya cal dir que el 1970 es van unir tres d’aquestes escoles: La que La Salle tenia a Cambrils, l’Escola dels Salesians Sant Joan Bosco de Sentmenat i l’Escola “Sagrat Cor” del Arquebisbat de Barcelona per formar l’Escola Universitària de Formació del Professorat Blanquerna (que es va crear en el moment oportú per començar a formar els i les mestres apunt per aplicar la Llei Villar Palasí de 1970). Doncs bé, l’any 1976, essent el P. Francesc Riu responsable de la Formació Permanent Blanquerna, va organitzar el congrés participatiu “L’Escola Cristiana que volem”. En aquest congrés d’àmplia participació, amb diverses sessions, es va definir conjuntament el model de l’Escola Cristiana a partir de les discussions de tots els participants, en un clima d’optimisme i il·lusió, propi d’aquells anys. Era un model nou d’escola, un projecte de futur. Potser es podia anar contra els col·legis religiosos, però no es podia anar contra l’Escola Cristiana perquè era un ideal, quelcom que encara no existia. Però si que hi era en el propòsit dels participants representants de moltes escoles cristianes de Barcelona i de Catalunya. A la cloenda de les sessions el Cardenal Narcís Jubany, President de Blanquerna, va proposar la creació del Secretariat de l’Escola Cristiana i va nomenar el P. Francesc Riu com a Secretari General.

L’Escola Cristiana entenia el cristianisme de manera oberta i conciliar, en aplicació de les idees personalistes que també formaven part de la llei de 1970, apostava per una pedagogia activa i reflexiva, en coeducació, amb valors democràtics i catalana, anticipant-se i en sintonia amb la opció que faria també el conjunt del país. Una escola respectuosa amb el sistema públic, basada en la llibertat d’elecció de les famílies i col·laboradora amb les administracions. També previsora i anticipada. En el moment de la LOGSE de 1990 l’Escola Cristiana i Blanquerna estigueren preparades per la formació del professorat per aplicar els nous currículums. L’Escola Cristiana fou en aquells anys pedagògicament avançada, contribuint amb la formació de mestres i des de l’Escola d’Estiu Blanquerna a la renovació pedagògica.

Els diversos ordes religiosos van desenvolupar aquest model de l’Escola Cristiana amb diversos accents i donant en general un paper progressivament més decisiu als laics. Ja hem exposat com, per un problema de falta de finançament, l’escola concertada rep menys recursos dels que serien necessaris, cosa que va fer que s’haguéssin de buscar fórmules per completar el finançament per part de les famílies. També el Departament d’Ensenyament ha vingut regulant les condicions per la renovació dels concerts educatius en aplicació de la LODE, amb etapes més favorables i etapes de més dificultats per les escoles concertades. Amb totes les dificultats, hi hagué a Catalunya la singularitat d’un model compartit d’Escola Cristiana. Ha estat un model d’èxit.

Diguem per finalitzar que la insuficiència del model de finançament no ha estat exclusiu de les escoles cristianes. Els altres centres, agrupats des de fa anys en la Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya o també més tard en l'Agrupació Escolar Catalana, han tingut les mateixes problemàtiques.