Restes arqueològiques confirmen el vincle de la UAO CEU amb Martí l’Humà

UAO CEU En el context de les obres de reordenació i nou enjardinament del Campus de Bellesguard de la Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU), han aflorat restes arqueològiques d'època baixmedieval. A l'espera de concloure el procés d'estudi del que s’ha trobat, actualment es pot verificar la troballa de restes d'un edifici o estructura que té les seves arrels en el segle XIV i va estar en funcionament fins a mitjans del segle XV. També s'han documentat fragments de ceràmica importada de Síria en el mateix període. Amb aquestes restes es confirma el vincle de la UAO CEU amb la història de Martí I l'Humà.

La zona del Campus de la UAO CEU en què s'han localitzat aquestes estructures és part del que antany va ser la finca de Bellesguard, lloc en què el rei Martí I l'Humà va fixar la seva residència entre els anys 1408 i 1410. A Bellesguard va ser on va contreure segon matrimoni amb Margarida de Prades de Conflent (1409).

Les evidències trobades suggereixen que la residència del rei Martí es trobava sota l'edifici modernista de la UAO CEU. Això suposa una novetat respecte a la creença tradicional, segons la qual l'arquitecte Antoni Gaudí hauria construït la veïna Torre de Bellesguard sobre les restes del palau del rei Martí, segons ha explicat l'arqueòleg Iván Salvadó, pertanyent a l'empresa ABANS Serveis Culturals, amb la qual la UAO CEU ha contractat els serveis arqueològics. Els treballs arqueològics sobre el terreny han estat dirigits per l'arqueòloga Mireia Crespo.

Dins de les restes que ja s'han pogut estudiar, destaca la base d'una premsa, tres dipòsits, un forn i restes olives, la qual cosa indica que aquell lloc estava relacionat amb activitats d'explotació agrícola.

La continuïtat d'aquest edifici es trenca a mitjans del segle XV, quan es va produir un desmantellament del qual es desconeixen les causes. Posteriorment, es registren importants reformes durant els segles XVI i XVII, després de les quals van quedar ocultes les estructures medievals.

Un altre aspecte que ha quedat contrastat és que els merlets del llindar existent entre el Campus de la UAO CEU i la Torre de Bellesguard són de l'Edat Moderna, raó per la qual no és una obra original de Gaudí, sinó que aquest es va limitar a replicar-les en la muralla de la Torre.

Per al rector de la Universitat Abat Oliba CEU, Rafael Rodríguez-Ponga, la irrupció d'aquestes restes suposa una "metàfora" en el moment actual de la universitat que dirigeix. D'una banda, "el nou edifici ens mostra el futur", mentre que, per un altre, les excavacions ens parlen d'una "universitat arrelada en la història i la cultura".

Les troballes arqueològiques s'han produït en el context de les obres que la UAO CEU realitza al seu Campus de Bellesguard, consistents en la construcció d'un nou edifici i en la reordenació i nou enjardinament dels espais a l'aire lliure.

El nou edifici, que s'ha erigit en la secció Est del Campus, es tracta d'una estructura de prop de 5.000 metres quadrats i sis plantes, tres d'elles en superfície. Aquesta nova instal·lació disposa d'aules per a uns quatre-cents alumnes, espais polivalents, sales de treball i estudi i llocs de treball per a empleats de la UAO CEU. Està gairebé conclòs, i es preveu que a la fi de mes es produeixi el lliurament de l'edifici per part de la constructora.

L'altra part de la intervenció suposa una reorganització d'espais en les zones a l'aire lliure del Campus, la qual cosa inclou un nou enjardinament i l'ampliació de l'entrada principal. En el marc d'aquesta reordenació s'han produït els treballs arqueològics. Considerant que estava previst l'enderrocament d'un edifici exempt del principal de la universitat, i coneixent la vinculació de la finca amb la figura del rei Martí l'Humà, es va estimar que era l'ocasió d'examinar arqueològicament el terreny per comprovar si romanien evidències materials d'aquest passat històric.

Havent-se constatat l'existència d'estructures que daten del segle XIV, la UAO CEU es troba en una fase de redefinició del projecte d'enjardinament i nou accés al Campus, amb el propòsit de realçar les troballes. Com assenyala l'arquitecte del Departament de Patrimoni i Obres del grup CEU (al qual pertany la UAO CEU), Miguel Ángel Arredondo, "es conservaran al cent per cent les restes trobades". De fet, considera que la conservació de les restes serviran per "millorar el que teníem pensat en un començament, amb l'afegit de l'interès cultural".

L'últim sobirà de la corona d'Aragó

Martí I l'Humà (1356 –1410) va ser rei d'Aragó, València, Mallorca, Sardenya, comte de Barcelona (1396-1410) i rei de Sicília (1409-1410). El regnat de Martí l'Humà va estar condicionat per dues circumstàncies fonamentals: l'herència siciliana, que li arribava per via materna i li va portar a la presa de Sicília en favor dels interessos del seu fill, Martí el Jove, i la mort d'aquest, a Càller (1409).

Vidu Martí l'Humà de la seva primera dona (María de Luna), la mort de Martí el Jove, l'únic fill que li quedava amb vida, li va conduir, a instàncies del Consell del Cent, a contreure matrimoni amb Margarida de Prada de Conflent. L'enllaç es va celebrar en 1409, en la residència de Bellesguard. No obstant això, cansat i malalt, el rei va morir al cap de vuit mesos i mig d'haver-se casat sense haver engendrat un hereu ni designat successor acceptat pels sectors nobiliaris.

Aquesta situació va donar lloc a un bienni de transició de dos anys que va concloure en 1412, amb el denominat 'Compromís de Casp', que suposava l'entronització del seu nebot Fernando d'Antequera, pertanyent a la dinastia Trastàmara. D'aquesta manera, Martí I l'Humà va ser l'últim sobirà de la corona d'Aragó emparentat en línia directa amb la casa de Barcelona. Com subratlla la directora de la Càtedra 'Rei Martí l'Humà. Comte de Barcelona' de la UAO CEU, Rosa Maria Alabrús, la fórmula trobada a Casp pot considerar-se un testimoniatge de "coherència amb la tradició pactista de la Corona d'Aragó" i una decisió prudent que "va evitar un conflicte entre territoris de la mateixa Corona".

Martí I destaca per haver estat un humanista, qualitat a la qual deu l'apel·latiu amb què ha passat a la Història. Segons destaca Rosa Maria Alabrús, el rei "tenia passió per les humanitats, va ser un home típicament renaixentista. Se'l va considerar un bon orador. Tenia un bon discurs i, quan parlava, demostrava que havia llegit als clàssics i la seva formació bíblica". La companyia de personatges com Bernat Metge o Francesc d'Eiximenis evidencien també aquesta faceta culta del monarca, exposa Alabrús. A més, va ser "clau" el seu paper en la implantació d'estudis universitaris. "Es va afanyar en la preparació d'estudis generals",

Dels dos anys que Martí l'Humà va passar en la residència de Bellesguard queda constància d'actes de govern emesos des d'aquesta seu. N'és una mostra la carta dirigida als portolans, amb el mandat d'obediència a Gabriel de Fanlo, camarlenc i conseller de la reina de Sicília, la versió digitalitzada de la qual es conserva en l'Arxiu de la Corona d'Aragó i es mostra en l'Annex 2.

La imatge de la moanrquia a Catalunya

El vincle dels terrenys actuals de la UAO CEU amb la figura de Martí I l'Humà va inspirar la creació de la Càtedra 'Rei Martí l'Humà. Comte de Barcelona', integrada dins de l'estructura de la universitat.

Dirigida per la doctora en Història Rosa Maria Alabrús, la Càtedra se centra en l'estudi de la relació de Catalunya amb la Monarquia al llarg de la història. Dins d'aquest camp d'anàlisi històrica general, es perseguirà un triple objectiu: l'estudi de la imatge de la monarquia a Catalunya, des de l'època comtal, de començaments del segle XV, fins a l'època actual; contribuir al millor coneixement del paper de Catalunya en la reafirmació de la monarquia al llarg del temps; i enrobustir la interrelació Catalunya-España-Europa-Amèrica, a través de l'anàlisi de la funció transcendental que la Corona ha tingut i té en aquesta articulació.