Salta al contenuto principale

Comentari a l’evangeli del 2on diumenge durant l’any. A

Llegim a l’evangeli d’avui el text que narra el trobament de Jesús i Joan Baptista i el testimoni que Joan dona de Jesús. El text està centrat totalment en el testimoni de Joan i en el que aquest diu de Jesús; ha desaparegut la delegació vinguda de Jerusalem, no es mencionen els destinataris de les paraules de Joan, no es diu res del lloc ni dels motius de la vinguda de Jesús cap a Joan. En tot el capítol s’hi veu un compendi de títols aplicats a Jesús i que, evidentment, anyell és un d’ells; a la primera part (vv. 1-18) Jesús és el Logos – Paraula de Déu, a la segona (vv 19-51): “Ell em precedeix, ja existia (30), L’Esperit es posa sobre Ell (32), Rabí (38), Messies (41), Jesús de Natzaret (45), Moisès i els llibres de la Llei van escriure sobre ell ( 45), Fill de Déu (49), Rei d’Israel (49,) Fill de l’Home (51), És un preludi d’alguns dels títols que l’evangelista treballarà al llarg del seu evangeli.

“Mireu l’anyell de Déu, el qui treu el pecat del món”. Hem sentit tantes vegades aquestes paraules en les celebracions eucarístiques que possiblement s’ha desdibuixat el significat bíblic i teològic que puguin tenir.

La simbologia de l’anyell ens porta a diversos passatges de l’Antic Testament. En el llibre del Gènesi veiem com Abraham sacrifica un xai proporcionat per Déu en lloc del seu fill Isaac ( Gn 22,1-19). L’anyell evoca la figura del Servent del Senyor: “Quan era maltractat, s'humiliava i no obria la boca. Com els anyells portats a matar o les ovelles mentre les esquilen, ell callava i ni tan sols obria la boca”. El Servent farà justos els altres i intercedirà per les seves infidelitats (Is 53,11-12). Cal recordar també que els anyells eren utilitzats habitualment en el temple de Jerusalem tant pels sacrificis de comunió com de reconciliació pel pecat (Lv 4,20; 14,13).

El passatge de l’Antic Testament que més freqüentment es relaciona amb les paraules del Baptista és el que narra la mort de l’anyell pasqual la nit abans que Israel surti d’Egipte. La seva sang posada als muntants i a la llinda de les cases salva els israelites de la mort i prepara el camí per l’alliberament d’Egipte (Ex 12). El relat de la passió de l’evangeli de Joan molt sovint fa referència a la Pasqua ( 13,1; 18,28; 19,14.31.36). Tots els passatges aportats tenen en comú que la mort de l’anyell té un resultat benefactor, alliberador i donador de vida.

La simbologia de l’anyell pasqual va ser assumida per altres textos del Nou Testament; així Pau a la 1a carta als Corintis diu: “Perquè Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat” (1 Co 5,7b) i la primera carta de Pere diu: “Sabeu que heu estat alliberats ... amb la sang preciosa de Crist, anyell sense tara ni defecte (1 Pe 1,18-19). Serà el llibre de l’Apocalipsi el que farà una presentació elogiosa i triomfant (c 5) de l’anyell : “Els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians es van prosternar davant l'Anyell ... i entonaven un càntic nou que deia: Ets digne de prendre el document i d'obrir-ne els segells, perquè has estat degollat i has comprat per a Déu amb la teva sang gent de tota tribu, llengua, poble i nació, i n'has fet una casa reial (Ap 5,8-10). Aquest anyell conqueridor que domina sobre cel, terra i mar encaixa molt bé amb l’anyell de Joan Baptista que treu el pecat del món.

Fixem-nos que el text diu el pecat, no els pecats en plural. La tradició jueva contemplava la desaparició del pecat característica del temps messiànic. Amb l’arribada de l’Anyell que treu el pecat han arribat els esperats temps messiànics. Pecat en singular vol dir que no es tracta de transgressions legals comeses personalment que els cal ser perdonades sinó que el sentit és més profund. El mateix evangeli diu que el pecat és no creure en Jesús (16,9) i aquest no creure en Jesús es converteix en odia al mateix Jesús i a Déu el Pare (15,24). Es tracta, per tant, de la relació de la persona amb Déu i, vist col·lectivament, de la humanitat en el seu conjunt amb Déu. El Jesús que treu el pecat és el Jesús que treu allò que impedeix l’accés a Déu i obre el camí d’una nova relació i allibera així l’ésser humà de la seva culpabilitat.

Diumenge 2on durant l’any . 15 de Gener de 2023.

Temàtica
Tags

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.